La policia franquista va matar a trets a un obrer de només 27 per fer vaga
El 3 d’abril de 1973, ara fa 50 anys, es va produir a Sant Adrià de Besòs un fet tràgic. L’assassinat de l’obrer Manuel Fernández Márquez, de només 27 anys i treballador de la central tèrmica. En aquells dies, uns 2.000 obrers contractats per les empreses COPISA, SADE i Control y Aplicaciones estaven construint la Tèrmica a Sant Adrià del Besòs. Havien acordat, en assemblea, negociar amb les empreses una plataforma reivindicativa de 10 punts, entre els quals destacaven les demandes d’un augment de salari de 4.000 pessetes al mes per mitigar la carestia de la vida i una jornada laboral de 40 hores setmanals.
Davant la postura tancada de la patronal, els treballadors es declaren en vaga el 2 d’abril, dia en què a mig matí es celebra una reunió entre representants de les empreses i la comissió elegida pels treballadors; la resposta és doble: no acceptar cap punt de la plataforma ni dialogar amb una comissió titllada d’il·legal. Aquell 3 d’abril, quan el torn de les set va arribar a la central, les portes de la tèrmica estaven tancades. Un autèntic exèrcit els esperava: una brigada de policia especial portada des de Valladolid, un destacament de policia nacional a cavall i un grup de guàrdies civils apostats a les dues torres de la central, componien aquella tropa de la vergonya.
Els treballadors pretenen entrar al centre de treball en grup, com és habitual, però la direcció de l’empresa diu que ho han de fer de cinc en cinc. Els treballadors es neguen. Alguns d’ells tallen la via del tren de rodalies i llavors es desencadena la repressió disposada. A la tercera càrrega, la policia metralla directament els treballadors. Serafí Villegas Gómez, de 25 anys, és ferit de bala i Manuel Fernández Márquez cau abatut mortalment al seu costat.
Rebuig i solidaritat
L’assassinat de Fernández Márquez va originar un ampli moviment de rebuig i de solidaritat. Els dies posteriors es van produir aturades totals o parcials a nombroses empreses, especialment dins del ram de la construcció, i manifestacions de repulsa a la gran majoria de ciutats metropolitanes. Comerços i centres d’ensenyament s’hi sumen. El diumenge dia 8 d’abril, 2.000 persones es concentren davant la tomba de Fernández Márquez al cementiri de Pomar per romandre 15 minuts en silenci, depositar una corona de flors amb una banda negra i pronunciar algunes paraules. A la sortida del cementiri es van produir moments difícils i d’alta tensió amb la policia.
