La renaturalització del riu atrau noves espècies d’aus com els flamencs. També s’han vist camallargues, martinets i una garsa
La totalitat de municipis que envolten el riu Besòs han passat de viure d’esquena a una històrica claveguera industrial als anys vuitanta a fer vida al parc fluvial. L’àrea recuperada actual compta amb 115 hectàrees de pulmó verd, on cada any hi entren dos milions de persones a fer esport i d’altres activitats. Gràcies a tres llacues artificials, el parc opta a acollir més de 200 espècies autòctones, la majoria aus, papallones, peixos i mamífers.
Al març es van dur a terme nombroses observacions de seguiment ornitològic i faunístic al parc fluvial. El més espectacular ha estat la detecció d’un exemplar de flamenc rosat, un moret comú (Plegadis falcinellus), diverses camallargues comunes, martinets comuns, becadells noies i una garsa imperial.
En aquesta època, la migració prenupcial d’aus es fa realitat, fet que porta fins al parc fluvial alguns exemplars migratoris. Les aus arriben a la zona per alimentar-se i descansar abans de seguir la seva ruta cap a zones de cria més nòrdiques i amb millor clima.
Durant la segona quinzena de març s’han detectat diversos grups de camagrona comuna (Himantopus himantopus) al terme de Sant Adrià de Besòs, amb un màxim de 23 exemplars vists. També cal citar nou martinets comuns (Nycticorax nycticorax), dues becadells noies (Lymnocryptes minimus) i una garsa imperial (Ardea purpurea), aquesta última a la desembocadura.
Conservar la biodiversitat
És tant gran el potencial del parc fluvial que fins i tot l’Agència Catalana de l’Aigua planeja reutilitzar i potabilitzar les aigües del seu tram final. Sens dubte, conservar i potenciar el parc fluvial del Besòs esdevindrà clau per mantenir a ratlla les espècies invasores i aturar una pèrdua de biodiversitat salvatge que a Catalunya ha estat del 25% en els últims 25 anys.
