La implantació a Sant Adrià de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) l’1 de gener de 2021 comença a donar els seus resultats pel que fa a la reducció dels nivells de diòxid de nitrogen (NO2) a la ciutat. Així ho confirma un estudi comparatiu fet per la Diputació de Barcelona dels nivells de presència d’aquest gas contaminant durant dos períodes concrets de set setmanes abans i després de l’aplicació de la ZBE a Sant Adrià.
El segon estudi, portat a terme entre el 18 de novembre i el 9 de desembre de 2021 amb la instal·lació de tubs de captació de gas tipus Palmes a 30 punts de la ciutat ha revelat que els nivells de NO2 hi han disminuït «considerablement» en tots els punts respecte al mateix estudi que es va fer en 26 d’aquests punts entre el 30 d’octubre i el 20 de novembre de 2019.
Un gas de color marró groguenc
La cap de Salut Pública i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Adrià, Assela Coll, reconeix que «anem pel bon camí», encara que diu que en algunes zones «hauríem d’aconseguir que baixés més». Els llocs on hi ha més trànsit o els carrers estrets i poc ventilats són on més costa dispersar aquest gas de color marró groguenc que es crea com a resultat dels processos de combustió a altes temperatures com els que tenen lloc als vehicles de motor o a les plantes termoelèctriques.
Dels 30 punts analitzats en el darrer estudi, set superaven els 40 micrograms per metre cúbic, que és el límit fixat per la Unió Europea per al diòxid de carboni. De les ubicacions analitzades, la zona de Tersa/Ecopac és on es va donar el nivell més elevat (50). L’Avinguda Pi i Maragall, 36 (52), el carrer Ricart 19 (48), l’avinguda de les Corts Catalanes (47), l’avinguda del Tibidabo, 42 (47), l’avinguda de la Catalana, 107 (44) i l’Avinguda Eduard Maristany (45), totes elles zones de gran trànsit de vehicles, van estar per sobre del límit recomanat. A l’anterior estudi hi havia 11 de les 26 zones analitzades on s’excedien els 40 micrograms.
Descensos considerables
La disminució del NO2 ha estat considerable, per posar un exemple, al carrer Ricart, on a l’anterior mesurament el nivell era de 61. A l’avinguda Pi i Maragall, 36 s’ha passat de 62 a 52 micrograms per metre cúbic. En el darrer estudi es van analitzar també dos llocs on no hi ha trànsit de vehicles com el vestíbul de l’Escola CEIP Pompeu Fabra i l’Escola Bressol Josep Miquel Céspedes, on el nivell de NO2 van ser de 27 i 17 respectivament. Les dades del període de temps analitzat no són extrapolables al conjunt de l’any ni a tota la ciutat, ja que elements com les condicions meteorològiques també influeixen a la mesura.
Assela Coll considera que aquest estudi «confirma» que la implantació de la ZBE està «funcionant» pel que fa a la reducció del NO2, «un 70% del qual ho provoca el trànsit rodat». La cap de Medi Ambient destaca que «l’acció conjunta i coordinada» dels cinc municipis (Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà i Sant Adrià) ha provocat la disminució «en un 98%» dels vehicles sense distintiu mediambiental que circulen durant les hores d’aplicació de la mesura. Afegeix que el conjunt d’emissions «ha baixat un 30%» des de la implantació de la ZBE.
Altres indicadors
Un altre indicador de la disminució de NO2 a Sant Adrià l’ha proporcionat el mesurador que la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat té al carrer Olímpic que indica que el nivell mitjà anual a la ciutat de diòxid de nitrogen a Sant Adrià és de 26 micrograms per metro cúbic, un punt menys que el 2020. Des del 2019, Sant Adrià està per sota del valor de referència que segons la Unió Europea no s’ha de superar anualment.
Per continuar avaluant els nivells de contaminació a la ciutat i aplicar polítiques per la seva reducció, actualment hi ha al carrer Jardí del Pessebre Vivent, al Barri Nou, una unitat mòbil que mesura els diferents contaminants tal com fa la XVPCA al carrer Olímpic. Aquest mateix mesurament es va fer als mesos de novembre, desembre i gener, i el que se pretén un cop s’obtinguin els resultats poder comparar el període d’hivern i el d’estiu.