Aquest mes de setembre vindrà marcat per la celebració de la Diada Nacional del dia 11. Aquest any aquest l’esdeveniment arriba envoltat d’una forta polèmica per la reivindicació de la independència i pel pacte fiscal. A mesura que la crisi econòmica s’agreuja, s’amunteguen les retallades en els serveis públics, s’incrementen els impostos i es confirma l’ofegament de l’economia catalana per la manca de recursos, l’independentisme a la societat catalana és cada cop més fort i creixent. La miopia de l’Estat central actuant cada vegada més al dictat de mesures centralitzadores, amb la propaganda sobre el malbaratament a les comunitats autònomes, ens aboquen a un permanent conflicte entre Espanya i Catalunya.
Cada cop hi ha més experts que vaticinen que l’actual estructura de l’Estat espanyol i el sistema de finançament actual és inviable i que, per tant, caldrà fer una substancial modificació constitucional i legislativa de la mateixa. Si aquesta iniciativa no prospera, la solidaritat catalana cap a Espanya no és sostenible i té els dies comptats. Els actuals ingressos de la Generalitat molt aviat no permetran atendre els serveis bàsics i si no es modifiquen els sistemes de finançament anem directes al col•lapse de les finances públiques. L’aportació dels catalans de quasi el 10% de la seva riquesa al ‘Reino’ de Espanya no té comparativa similar a la resta d’Europa i no es pot mantenir indefinidament. No és egoisme: es tracta de supervivència. No és que tinguem més gana: es tracta de no morir-nos per inanició.
Salva Aragall, columnista del Diari de Sant Adrià i exregidor del PP de Sant Adrià
