L’any 1966, en plena dictadura franquista, vaig començar a treballar com a professor. Aquell mateix any es va produir a Barcelona una revolta política i social coneguda com La Caputxinada. Allà hi havia gent que van ser referents per mi: L’economista Arcadi Oliveres i l’escolapi, Lluís Mº Xirinachs; els dos lluitadors per la justícia i per la Pau.
Uns altres referents meus van ser els escolapis que vivien a les barraques del Camp de la bota, especialment el Francesc Botey, que estaven duent a terme una experiència educativa i social a l’escola del Castell de les Quatre Torres. Aprofundir en la Pedagogia de l’Oprimit de Paulo Freire, em va ajudar a entendre que el model educatiu que m’havien ensenyat a la universitat no era més que una domesticació dels cervells dels infants per afavorir al poder.
L’any que va morir el dictador Franco, el 1975, vaig deixar la meva feina a l’institut on treballava, per anar a viure a La Mina, com un veí més. Vaig començar a treballar a l’Escola de Formació Professional (en la línia del Camp de la Bota) i a l’escola Tirso de Molina de la que vaig ser director uns anys i després, mestre.
Aquells anys, juntament amb altres mestres i col·lectius professionals, participàrem i ens implicàrem en les lluites i problemàtiques del barri: Associacions de Veïns, la Permanent, la Plataforma d’Entitats, etc.
Un cop jubilat, una altra tasca educativa feta que m’omple de satisfacció, és la creació de l’Arxiu Històric del Camp de la Bota i del Barri de La Mina. Hem recuperat la memòria històrica d’unes realitats injustes i d’unes lluites per la igualtat i la dignitat que les administracions semblava que preferien més oblidar que recordar. Amb l’excusa que havíem de mirar cap el futur, esborraven la història, tapant els models de les lluites col·lectives i participatives que sembla que els interessen molt poc.
Ara, una part d’ això està ja escrit i publicat als llibres de l’Arxiu.
Josep Maria Monferrer Celades
