Hores de cua d’espera. Centenars, fins i tot milers, de persones s’apropen de diferents parts del món (Xina, França) i dels voltants de Catalunya per presenciar el famòs Pessebre Vivent de La Catalana, que va deixar de reaitzar-se l’any 2016 i que ha anat creixent des de l’any 1994, quan l’Anna, membre del grup de Dones de La Catalana aconsegueix organitzar a l’Associació de Veïns i Veïnes per començar un ambiciòs projecte.
Al Nadal del 1995 ja es va començar a gestar el que més tard seria el Pessebre Vivent, però aquell any només es va representar un petit teatre. Va ser 2 anys després quan, formant barri, es comença a fer el Pessebre. Amb el pas dels anys, més entitats s’hi sumen al projecte fins arribar a ser un acte representatiu de la ciutat de Sant Adrià.
Pessebristes Sant Adrià
Neix al 2008 com a una mostra del compromís i la serietat de l’equip integrador. És a partir d’aquest any quan comencen també els problemes. “Ens van dir que necessitàvem més vigilància al pessebre, fins i tot els dies previs a les portes obertes”, explica a aquest Diari l’Àngels, la presidenta dels Pessebristes de Sant Adrià. Tot i això, el llavors president de l’època, el Sito Canga, els hi dóna l’empenta necessària perquè puguin continuar i al Nadal del 2011 es veuen obligats a canviar l’ubicació. Tan sols 1 any després, el Sito abandona l’Ajuntament, perdent aquesta relació pessebristes-administració.
“Cada any costava més i més fer el pessebre”, continua l’Àngels, “se’ns exigien unes coses que a cap pessebre o actuació que es feia a Sant Adrià se’ls hi requeria”. Finalment, aquest famòs pessebre va desaparèixer, deixant testimonis com aquest: “Estem trencats perquè això suposava una via per formar equip, ho fèiem amb molt de gust i ens emprenya molt que hagi desaparegut”, comenta a aquest Diari una dona membre dels pessebristes. “Dins de la Coordinadora de Pessebristes de Catalunya, ocupàvem el primer lloc en quant a nombre de visitants”.
La manca d’un espai físic amb les condicions adequades és el que fa perillar el retorn del Pessebre Vivent a Sant Adrià, tot i que ja es va intentar fer un any al Museu d’Història de la Immigració. Encara queden reunions per realitzar-se amb l’Ajuntament i, sobretot, encara queda viva l’esperança dells seus membres de tornar a veure la llarga cua de persones esperant per gaudir d’aquest art i orgull adrianenc.
