L’any 2004, a Sant Adrià de Besòs es van produir dos esdeveniments que 15 anys després encara els tenim ben a prop i ja formen part del nostre ecosistema. Un, va ser efímer, però estructuralment encara el podem gaudir: el Fòrum. L’altre, conviu amb nosaltres i transita pels carrers de la ciutat: el tramvia. Des d’aquella primavera, el TRAM Besòs s’ha integrat a la ciutat amb un total de 8 estacions (Can Llima, Central Tèrmica, Estació de Sant Adrià, Parc del Besòs, La Catalana, Sant Joan Baptista, Encants i La Mina) i quasi 2 milions de viatgers durant l’any 2018. El director general de TRAM, Humberto López, rememora al Diari de Sant Adrià la influència que ha tingut la nova alternativa de transport a la ciutat.
15 anys en què el TRAM circula pels carrers de Sant Adrià.
Tenim la mateixa il·lusió que el primer dia. És difícil recordar que fa 15 anys eren molt més joves. El projecte és viu i seguirà creixent. No tenim aquesta percepció d’una dècada i un lustre.
Va coincidir amb l’estiu del Fòrum a la ciutat. Hi va haver cap lligam perquè comencés a circular abans?
La decisió per fer un tramvia a Barcelona és molt anterior. Són elements que van coincidir en el temps. Una altra cosa és que un va poder reforçar l’altre.
En quin moment es va prendre la decisió de recuperar el tramvia a Barcelona?
Aproximadament l’any 1997-1998, quan es van començar les proves per la Diagonal per poder valorar com la gent aprenia a conviure amb un element nou. En aquell moment l’Administració va considerar que s’havia de complementar el transport de Barcelona amb el metro, un mitjà madur, i també el bus. Tota ciutat moderna ho està plantejant ara mateix.
Era transcendental que fos metropolità?
Sí. No tot l’entorn de la Barcelona ciutat té pressupost per fer front al cost que suposa tenir metro. Per tant, un dels elements que justifica el tramvia és que fos metropolità.
Quina ha estat l’evolució quant a xifres?
Tenim els mateixos tramvies des del primer dia, excepte al Tram Baix, ja que el 2008 es van comprar quatre tramvies més per reforçar el servei. Ara bé, hem modificat l’ús. Inicialment hi havia una demanda en concret i ara hem superat els 29 milions de viatgers, que fan que l’ocupació augmenti.
Què justifica aquest creixement?
El mateix creixement econòmic. Si no hi ha activitat econòmica, no hi ha necessitat de mobilitat. La segona, el mateix mitjà: som el sistema de transport públic més ben valorat de l’enquesta de l’ATM. Capturem una demanda nova i d’altres operadors del mateix transport. Tenim un accés pla, amb major il·luminació i, darrerament, el desenvolupament urbanístic de la ciutat. El Campus Besòs té una influència directa. Estem a prop dels 10 milions de viatgers al Besòs.
Les xifres d’usuaris totals són força desequilibrades entre Besòs i Baix?
Sí, però no es pot fer molt. Tot té un límit. Si no hi ha ningú amb necessitat per poder utilitzar una millor oferta, no es pot fer res més. El Besòs és un espai que està creixent.
Fins al Port de Badalona, per exemple?
Aquesta és una informació que correspon a l’ATM, qui ha visitat i adjudicat l’estudi informatiu fins al Port de Badalona. També n’hi ha d’altres elements que poden canviar la configuració, com és la possible unió dels tramvies per la Diagonal.
Esperàveu que la unió dels tramvies es dilatés tant en el temps?
Sóc director des de fa més de tres anys però ho veia claríssim des del primer dia. Ningú s’esperava que trigués tant. Sembla una decisió que arribarà passant. La realitat es que sembla que camina…
Quant a seguretat, s’ha intentat millorar-la?
Hi ha dos conceptes de seguretat però és un element prioritari. Viatjar en un entorn segur s’està aconseguint amb campanyes de sensibilització per garantir la seguretat de les persones, no com a conseqüència del mitjà sinó de l’entorn on es mouen. S’han anat incrementant el nombre d’inspectors. El tram és de tots i s’ha de cuidar entre tots.
Entenc que teniu en compte l’entorn a l’hora de reforçar la seguretat.
Hi ha un treball que no és del tot conegut que és l’educació en civisme. La gent que viu en certes zones ens ajuden, com associacions. La nostra patologia de vidres trencats o panells de les parades trencades era gravíssima. En aquests moments, gràcies al tram nens i nenes d’entitats de barri han pogut fer esport. Hem aconseguit que la gent que viu al Besòs ens ajudi. Després hi ha un grup reduït que busca atacar.
Amb les associacions del Besòs hi ha cap relació?
A través del nostre sistema educatiu fem visites escolars. Les escoles vénen a visitar les nostres instal·lacions i hi ha molta presència del TRAM. A La Mina i a Sant Roc som patrocinadors d’un equip de futbol. Estem molt en contacte amb ells. Volem ser un agent que forma part del barri.
Aquestes accions també us ha beneficiat per reduir el frau?
És fer molta incidència en els nens i en la gent jove. S’ha de fer entendre que el tram és de tots. En algunes línies del Besòs hem treballat per intentar reduir-les fins al mateix nivell que el TRAM BAIX però en alguna línia no ho hem aconseguit encara. Hi ha usuaris que estan molt molestos amb nosaltres pel frau. L’usuari que paga el seu bitllet creu que s’hauria de fer més perquè qui paga veu que no hi ha dret que un pagui i l’altre no. Els nostres usuaris estan molt empipats amb aquest tema i treballem contínuament.
Hi ha cap previsió d’usuaris totals el 2019 al Besòs?
Com a molt hi haurà un creixement del 2%, que es tradueix en uns 200.000 usuaris més.
