Sant Adrià realitza l’abalisament de la barra de sorra de la desembocadura del Besòs per protegir la nidificació d’aus protegides

Els 150 metres d’amplada del riu Besòs és l’únic lloc on poden aturar-se les aus aquàtiques entre els deltes del Llobregat i La Tordera

A mitjans del mes de març des de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs junt amb la col·laboració del biòleg Xavier Larruy s’ha procedit a l’abalisament per prohibir l’accés a la barra de sorra de la desembocadura. Tot i que l’accés a la desembocadura està prohibit des de fa anys, aquesta prohibició no ha estat respectada, i diàriament hi ha accedeixen desenes de persones, de manera que la pressió humana es constant. Així, el potencial com a lloc d’aturada d’aus aquàtiques migratòries els darrers anys ha estat força menor que l’existent a finals del segle XX. Fins i tot, ha desaparegut una espècie nidificant, el corriol camanegre, una espècie protegida i amenaçada d’extinció a Catalunya.

Per tal de començar a revertir aquesta situació s’ha decidit delimitar la totalitat de la barra de sorra de la desembocadura del riu Besòs perquè és la zona on nidificava el corriol camanegre i on, l’any passat, va nidificar el corriol petit gràcies a l’abalisament de l’entorn del seu niu. El corriol petit és un ocell protegit que ha disminuït la seva població a la conca del Besòs. Com el camanegre, fa la posta dels ous a la sorra de les platges, de manera que el pas de persones o gossos aixafaria els ous.

A més, aquest petit espai és una zona de descans, alimentació i nidificació d’aus migratòries protegides, algunes d’elles amenaçades d’extinció.

Els 150 metres d’amplada del riu Besòs (en el passat el seu delta tenia 10 km) és l’únic lloc on poden aturar-se les aus aquàtiques entre els deltes del Llobregat i La Tordera. La protecció i tranquil·litat d’aquests espais és essencial per la supervivència d’aquestes aus, especialment en episodis meteorològics adversos que les obliguen a aturar-se. En el cas de la barra de sorra de la desembocadura del Besòs s’han realitzat en dècades prèvies avistaments molt destacables a nivell, fins i tot, català, com ara 90 gambes roges, 600 gavines capnegres i 200 fumarells negres. En el darrer mes podem destacar 60 gavines corses, 22 cames llargues, un bec d’alena, un torlit i una gavina cendrosa, espècie hivernant molt escassa a Catalunya.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,618SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure