L’Ajuntament aprova el pla especial urbanístic per regular-les
Sant Adrià ha aprovat provisionalment el Pla especial urbanístic per a la regulació de les cuines industrials i/o agrupades. El municipi prohibeix la instal·lació d’aquests espais en entorns urbans. Com a cuina industrial s’identifica aquells locals amb obradors i cuines que fan plats que no es venen a consumidor final al mateix establiment, i que són repartits massivament per empreses de distribució o riders a domicili.
Problemàtiques
L’aparició de l’activitat de cuines industrials i/o agrupades per a la preparació d’aliments que poden donar servei a restaurants o domicilis, sense venda ni consum directe a l’establiment, és un fenomen relativament recent que cal tenir en consideració degut als possibles efectes adversos o nocius que aquestes activitats poden tenir si s’instal·len de manera descontrolada en el teixit urbà. En primer lloc cal destacar el fet que es tracta d’un model de negoci on els establiments, degut a la preferència de compartir espai entre diverses cadenes per abaratir costos, tendeixen a adquirir dimensions importants, amb múltiples línies de producció. A més, solen tenir uns horaris extensius, que en alguns casos poden arribar a ser ininterromputs vint-i-quatre hores.
D’altra banda, el funcionament d’aquest tipus d’activitats es caracteritza per generar un ús intensiu de l’espai públic, especialment si no disposen de sala d’espera pels repartidors i de zona d’aparcament de bicicletes o altres de repartiment en l’interior del local. Aquest ús intensiu sol generar problemes de mobilitat ocasionats per les constant entrades i sortides dels repartidors (també anomenats com a riders en terminologia anglesa) i dels proveïdors. En definitiva, tota aquesta activitat associada a aquest tipus de negocis de repartiment a domicili genera sorolls i una ocupació elevada de les voreres que pot interferir amb la mobilitat quotidiana de la zona on s’ubiquin i generar disfuncions.
Un altre dels efectes directes no desitjats que produeixen les activitats de cuines industrials i/o agrupades és la generació de grans quantitats de fums de cocció i olors de cuina. No cal dir que una evacuació continua de l’aire viciat de les cuines pot originar molèsties considerables si aquesta es produeix en entorns residencials. En relació amb aquest punt, cal destacar el fet que les cuines industrials i/o agrupades impliquen l’aparició de grans xemeneies, precisament per evacuar els fums associats a les elevades potències de cocció que solen tenir instal·lades, i aquestes xemeneies tenen un impacte significatiu sobre el paisatge urbà que cal controlar per preservar la seva qualitat.
També és significativa la gran quantitat de residus sòlids urbans que generen. En cas que els establiments no disposin en el seu interior d’espais per a l’emmagatzematge dels residus fins al moment de la seva recollida, l’efecte més probable és una sobresaturació del sistema de recollida convencional, col·lapsant els contenidors de superfície o altre sistema de recollida que hi pugui haver en la zona d’implantació d’aquestes activitats, podent arribar, fins i tot, a ocupar part de les voreres amb brossa, impedint el correcte desplaçament de vianants i possibilitant l’aparició de rosegadors.
Des del punt de vista de la qualitat de l’espai públic i del seu ús, l’aparició indiscriminada d’aquest tipus d’activitat té d’altres efectes nocius. D’una banda, generen sensació d’inseguretat als vianants, especialment en aquells col·lectius més vulnerables des d’una perspectiva de gènere o inclusiva; i això és així perquè les cuines industrials i/o agrupades, al no estar destinades al públic, solen tenir façanes cegues, propiciant la pèrdua de la funció de control social de l’espai públic (al contrari de la majoria d’activitats en planta baixa obertes al públic). D’altra banda, impliquen un significatiu canvi del paisatge urbà tradicional, caracteritzat històricament per una intensa activitat comercial oberta al públic en els locals de planta baixa, en contrast amb les façanes opaques d’aquesta nova tipologia d’activitats.
Hi ha d’altres aspectes que estan en el centre del debat quan es parla de les activitats objecte d’aquest pla especial urbanístic. Per exemple, cal avaluar el risc que poden esdevenir pel comerç de proximitat, provocant el seu afebliment o fins i tot la seva pèrdua. En efecte, el model de negoci del comerç tradicional, amb vocació d’atenció directa al públic, té unes despeses superiors als d’aquesta nova tipologia d’activitats (major necessitat d’espai, major nombre de treballadors, etc.) i difícilment poden competir amb els preus d’aquestes noves activitats on la seva raó de ser és l’abaratiment de les despeses per oferir uns preus dels productes finals inferiors a la mitjana del mercat.
En resum, moltes d’aquestes problemàtiques o possibles efectes nocius incideixen directament sobre aspectes tan rellevants de l’ordenament jurídic i urbanístic com la protecció del medi ambient i de l’entorn urbà, l’ordre i la seguretat pública, la qualitat de l’espai públic, el descans dels veïns i veïnes o la mobilitat quotidiana.
Regulació
Per tal de preservar la qualitat de vida de la ciutadania i el dret a un habitatge digne entès en el sentit mes ampli (incloent la qualitat ambiental, del paisatge urbà i de l’espai públic), queda prohibida la implantació d’activitats de cuines industrials i/o agrupades en contigüitat amb l’ús d’habitatge per tal d’evitar molèsties als residents. En aquest sentit, no podran limitar per les parets laterals ni pel paviment amb un habitatge. Tampoc podran tenir l’accés des d’espais comuns o privatius vinculats a l’ús d’habitatge.
Qualificació del sòl
Degut a la incidència negativa de l’activitat de cuines industrials i/o agrupades sobre l’espai públic, la qualitat de l’entorn urbà, la mobilitat sostenible i la qualitat de vida de la ciutadania (abastament justificada en l’apartat 8 de la present memòria), es considera que aquestes activitats són incompatibles amb l’ús d’habitatge i, per tant, només s’admetran en sòl qualificat com a zona d’ús industrial, al Polígon industrial Monsolís i el Polígon industrial El Sot.
Amplada mínima del carrer
D’acord amb les anàlisis realitzades, es considera que l’amplada mínima de carrer per a implantar l’activitat de cuines industrials i/o agrupades és de 15 m.
Distància entre establiments
Per tant, atenent a la distribució territorial de les activitats analitzades, es considera que una densitat d’un establiment en un radi de 400 m és adequada per a la preservació de la qualitat de l’espai públic, evita l’empobriment que representa el monocultiu d’activitats. D’altra banda, les activitats de cuines industrials i/o agrupades que realitzin el repartiment en bicicleta i/o altres vehicles de mobilitat personal habilitats a aquest efecte a la normativa que ho reguli hauran d’habilitar una zona d’espera per a aquests vehicles i una zona d’estada dels repartidors a l’interior de l’establiment amb una superfície mínima de 10 m2 per cada estació de cocció o per cada 100 m2 de superfície construïda total de l’establiment (el valor més gran dels dos).
Per últim, les activitats regulades per aquest pla especial han de disposar dins de l’establiment de magatzems i cambres de residus, amb les característiques i dimensions exigits per la normativa vigent. El tancament amb l’exterior ha de mantenir l’adequada relació amb la via pública, ha de permetre la transparència pròpia d’aquesta ubicació i ha de facilitar la seva conservació.
