En el context en què vivim actualment, els sanitaris i les sanitàries són les persones en les quals dipositem la nostra confiança perquè ens ajudin a superar la pandèmia. Tot i això, des del març, el sector ja ha denunciat en diverses ocasions les males condicions de treball i els recursos inexistents. Parlem amb una infermera del CAP de La Mina, l’Elisabet, per conèixer més de prop la situació.
- ¿Quina és l’actual situación del CAP de La Mina?
Desbordant. No hi ha suficient personal per a atendre tota la demanda que entra per la porta o de manera telefònica, que s’ha multiplicat. Per a fer-ho, els professionals sanitaris han de fer més torns i encara així no odem oferir l’atenció que oferíem abans de la pandèmia. Una gran part del nostre dia a dia consisteix a donar sortida a demandes urgents relacionades amb la COVID, però també hem de continuar donant solució a la resta de visites urgents.
A més, la normativa actual entorpeix el nostre treball, ja que moltes de les visites són per tràmits totalment burocràtics, com per baixes laborals o parts de confirmació.
- En quin estat arriba la gent que creu que ha donat positiu en COVID?
Hi ha de tot, suposo que com en tots els centres. Hi ha persones que s'ho prenen amb calma i resignació i persones que estan seriosament preocupades. En general, els pares i mares es mostren ansiosos (cosa normal, ja que es tracta dels seus fills). També hi ha població que comparteix habitatge amb persones afectades per patologies cròniques i la idea de contagiar-se i infectar-los els genera molta angoixa, però, majoritàriament, la població segueix les indicacions que se'ls dóna.
- Com reaccionen les famílies i/o els/les acompanyants?
En l'actualitat, intentem restringir l'entrada al centre a tota persona que no hagi de ser visitada perquè necessitem poder garantir la distància de seguretat. Això implica no poder tenir a tanta població dins de l'edifici com abans.
Les persones vulnerables i menors d'edat sí que entren acompanyats, però la sensació en general és, lògicament, de preocupació.
- Com ho viviu des de dins les sanitàries i els sanitaris?
La veritat és que és esgotador i frustrant. El treball d'Atenció Primària no consisteix a atendre urgències de manera contínua i fer PCR constantment. S'ha de fer i es fa, però crec que tots enyorem el poder fer seguiment dels nostres pacients amb patologies cròniques, revisions del nens sans, activitats comunitàries…A més, la nostra professió està infravalorada. Mai hem tingut personal suficient per a atendre la demanda i, en aquests moments, encara menys.
Quan ens arriben missatges com “no voleu treballar” o “no agafeu el telèfon”, resulta molt frustrant. És difícil que l'usuari sigui conscient de tot el treball que es duu a terme dins de les consultes.
- Són necessaris més recursos?
Ens fan falta molts recursos de personal i, en alguns centres, d'espai. Nosaltres, per sort, tenim un edifici pràcticament nou, amb sales d'espera grans, però hi ha centres (com el CAP Gótic, Raval Nord o Passeig de Sant Joan, entre altres) que, simplement, no tenen la infraestructura necessària per a la situació actual.
També hi ha altres aspectes que ja ni tan sols depenen de nosaltres. La setmana passada va haver-hi una “allau” de PCR i el laboratori de referència que les analitza es va col·lapsar.
- Heu passat a un segon terme els treballs essencials per l’alta saturació?
Sí, la urgència de la COVID fa que el seguiment d'usuaris amb malalties cròniques no es pugui fer com s'estava fent fins ara. Això és molt important, ja que quan algunes patologies comencen a descompensar-se, disposes d'un petit marge de maniobra per a intentar solucionar-ho. Ara mateix, crec que aquest marge de maniobra s'està perdent.
- Quin és el balanç que fas dels cribatges a les escoles de Sant Adrià?
Nosaltres tenim 3 centres assignatsde La Mina i crec que hem donat resposta a tots els casos confirmats o probables que han aparegut fins ara. La figura del gestor COVID escolar (GECO) és primordial i la nostra GECO és una professional molt implicada en el seu treball. Aquests cribatges representen un plus de treball per a tots nosaltres perquè Organitzar la realització de centenars de PCR en poques hores és complex. Per altra banda, també representa un treball important per als centres educatius. A més, la col·laboració de l’Ajuntament és bàsica i aquest ens ha ajudat en tot.
La setmana passada vam fer un cribratge massiu en el centre Garbí i aquesta setmana farem el cribatge d'alumnes, convivents i treballadors de l’Escola Cascavell. La setmana vinent serà el torn de l’Institut Escola.
- Com s’està desenvolupant la campanya de la vacuna contra la grip?
La demanda s'ha disparat en comparació amb anys anteriors. Enguany s'ha decidit vacunar fora dels CAP, decisió encertada per a protegir a la població. L'Ajuntament ens ha cedit la sala d'actes de la planta baixa de la Biblioteca Font de la Mina, un espai ampli i ventilat.
El problema és que no podem cobrir la demanda que tenim. La campanya de vacunació de la grip dura diversos mesos, però enguany tothom vol vacunar-se el més aviat possible.
- Quines creus que serien les solucions a curt termini?
Poder garantir que els resultats de les PCR arribin en un temps adequat (24h-48h), desburocratitzar les consultes, millorar la coordinació amb els “scouts” per no duplicar recursos, més espais fora del CAP per poder realitzar PCR, millores laborals pels administratius, una major implicació dels treballadors de les residències, informar clarament a la població en tot moment i, per suposat, més personal als centres de treball.
- Què li demaneu a la Generalitat o al Govern Central?
El primer, que es comuniquin amb els professionals que estem en primera línia per saber quines són les nostres necessitats. Després, com ja he dit, una externalització de les PCR fora dels CAP, unes infraestructures dignes, uns protocols senzills, més personal, major transparència en la informació i que es tinguin en compte les peticions de metges i infermers residents. Aquests últims són professionals en formació que estan fent grans esforços i són el nostre futur. Se’ls ha d’escoltar!