El dia 12 de setembre, un total de 5619 alumnes van començar aquest curs escolar en 17 centres educatius diferents de Sant Adrià de Besòs. 5 d’aquests centres són públics, altres 5 privats i els 7 restants són concertats. La diversitat, per tant, és palpable i els mètodes d’ensenyament dels diferents centres de la ciutat doten de pluralitat educativa a Sant Adrià.
No obstant això, la “tornada al cole” sempre suscita debats amb pros i contres i un dels més estesos any rere any és el de l’ús de l’uniforme escolar. La decisió de si implantar o no aquesta mesura, en cas dels centres públics, competeix al propi centre que, de manera democràtica, es decanta per una decisió o una altra. No obstant això, la majoria dels col·legis concertats o privats obliguen l’alumnat a portar-lo. Sant Gabriel, Amor de Déu i Túrbula són els centres educatius de Sant Adrià que van implantar l’uniforme escolar en la seva rutina. Els dos primers, concertats i l’últim, privat. Però això no ha estat sempre així.
Sant Gabriel i Túrbula es van veure em – bolicats en una polèmica fa tan sols uns anys per la implantació de l’uniforme, fet que moltes famílies no van veure amb bons ulls perquè “els nostres fills van entrar en aquesta escola sota unes condicions determinades i tenim la sensació que s’està incomplint aquest contracte en obligar-los a portar uniforme”. Així expressaven la seva opinió un grup de pares de l’escola Túrbula quan, en el 2013, es va començar a gestar la idea per part de la direcció del col·legi. La mateixa opinió es va generar en un altre grup de pares del col·legi Sant Gabriel que, a més, denunciaven “un tracte discriminatori cap als nostres fills per part de companys i professors”. Abans de la im plantació total d’aquesta mesura, l’uniforme es va anar deixant veure en aquest col·legi a poc a poc, de manera progressiva, a causa de l’al·luvió de crítiques rebut. Va començar amb la part de dalt (samarreta o pol) sent obligatòria fins a passar a l’equipament complet. No obstant això, el canvi no va ser igual per a tot l’alumnat, ja que es va decidir implantar la mesura per etapes, sent habitual durant un temps veure a alumnes de primer i segon de l’ESO amb uniforme, però als de tercer o quart no. En aquest cas en concret, el debat va ser molt més extens per les referències a comportaments discriminatoris que el grup de pares i mares al·legaven. Una vegada començat i avançat el curs escolar, “rebem una circular de mans dels nostres fills on se’ns informa que, a partir d’aquest any, els alumnes que no portin uniforme no podran assistir a les sortides programades pel centre ni tampoc tenen dret a la foto de grup”.
Estalvi econòmic?
És tanta la polèmica que embolica aquest assumpte que fins i tot algunes personalitats polítiques han arribat a pronunciar-se al respecte, com és el cas d’Alberto Fernández, el president del grup municipal Popular (PP) a l’Ajuntament de Barcelona. El popular va expressar fa uns mesos que l’ús d’uniformes en els col·legis havia d’entendre’s “no com a sinònim de disciplina sinó d’estalvi en l’economia familiar per als pares i com a sinònim d’igualtat entre els escolars”. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris, les famílies espanyoles gastaran aquest any de mitjana uns 1993 euros per fill, encara que el preu pot variar depenent del centre escolar. Hi ha estudis que asseguren que la compra de l’uniforme escolar, a la llarga, suposa un estalvi de fins al 40% o 50% en comparació amb les famílies en les quals els seus fills no l’usen. José Manuel, director pedagògic del col·legi Amor de Déu de Sant Adrià, ha informat a aquest Diari de la petició dels pares, l’any passat, d’implantar l’uniforme escolar per, entre altres motius, l’estalvi econòmic. “En l’etapa de l’ESO no hi ha uniforme reglamentari i, en aquest cas, van ser els pares els qui van demanar implantar-lo. Finalment va haver-hi opinions de tota mena i és una qüestió que segueix en l’aire “, assegura José Manuel.
Paqui, d’altra banda, és una mare amb dos fills. El seu fill petit encara està cursant primer de batxillerat i assegura que, per ella, era un tipus de sacrifici. “Suposava una dificultat econòmica, ja que el preu rondava els 100 euros, i com s’havia de pagar just en començar el curs, se’ns feia costa amunt”.
Individualitat o igualtat
Al voltant dels uniformes escolars, una al – tra polèmica: resta individualitat o afavoreix la igualtat entre l’alumnat? Les opinions tornen a diversificar-se aquesta vegada. José Manuel, director pedagògic del col·legi Amor de Dios, assegura que una altra de les raons per les quals els pares d’aquest centre escolar van demanar la implantació de l’uniforme va ser per la “no discriminació. Així no es fixaran en si tu vas vestit d’aquesta marca o tu d’una altra”. Per tant, des d’aquesta perspectiva, l’uniforme ajudaria a integrar als nens en un sol grup i dotar-los d’un sentit de pertinença i orgull escolar.
D’altra banda, els detractors d’aquestes idees asseguren que el mercat i l’arribisme social són els rerefons d’aquesta decisió. Ja no s’apel·la a la igualtat social, sinó que es fomenta una discriminació envers els col·legis de la zona que no utilitzen uniforme. Es torna al debat del públic o el privat.
Albert és professor d’infantil i assegura, sota el seu punt de vista, que “portar-lo fins a un curs en concret és una manera d’unificar, però també em sembla bé que, quan siguin majors, puguin decidir com anar vestits”. Aquest Diari s’ha posat en contacte, fins i tot, amb persones que asseguren que, en algun dels centres educatius de la ciutat, la veritable intenció de la implantació de l’uniforme no era altra que l’econòmica, ja que solen ser escoles que només vénen la versió oficial en el mateix centre escolar i no permeten rèpliques. Contra aquesta sospita, el Síndic de Greuges català sol·licita al Departament d’Ensenyament “que s’impedeixi la venda de llibres o d’uniformes escolars amb ànim de lucre en determinats centres concertats on es desenvolupa aquesta pràctica”.
Pros i contres, com veiem, molt dispars que no posen solució a l’etern debat sobre la implantació de l’uniforme escolar, ja que les opinions són tantes com centres educatius existents.
