01/09/2016 – Olga Ruano i Laura Peña, jugadores del Snatt’s Femení Sant Adrià, presumeixen de la condició de família que ha assolit el vestidor lila.
No són, ni de bon tros, de la mateixa generació, però la diferència d’edat no suposa un obstacle per compartir equip, experiències i vida en el món del bàsquet. L’Olga Ruano, pivot de 27 anys (1988), i la Laura Peña, base de 17 (1998), són integrants del sènior del Snatt’s, equip que la passada temporada va fer història, quedant-se a un sol esglaó de l’ascens a la Lliga Femenina.
Tant Ruano com Peña van passar en el seu moment pel bàsquet formatiu lila, adquirint uns coneixements que les han acabat unint en un mateix vestidor malgrat dur-se deu anys de diferència. A les graderies del Pavelló Ricard, conversem amb les dues jugadores per conèixer com es planteja el nou curs esportiu que comença.
“Som un equip molt similar al de l’any passat i amb jugadores joves, així que serà fàcil adaptar-se”, iniciava la jove base del Snatt’s. La temporada passada, Laura Peña va alternar el júnior amb el sènior i ara li toca convertir-sa en una peça de ple dret de la primera plantilla. “La categoria ja no és nova. Em veig preparada”, assegurava a aquest diari l’exterior de 17 anys.
L’Olga Ruano, per la seva part, representa la veu de l’experiència dins del bloc. “Les úniques novetats són les dues incorporacions que hem fet i les joves del júnior que fan el salt. L’ambient és molt bo perquè ja ens coneixem des de fa anys. La temporada passada ja vam tenir una bona química al vestidor i ara només cal mantenir-la”, destacava la pivot.
Vincle fora de les pistes
Si alguna cosa ha caracteritzat el sènior del Sant Adrià en els darrers temps ha estat la connexió que hi ha hagut entre les jugadores, tant dins del parquet com fora del pavelló.
“Entrenem moltes hores plegades, sobretot durant la pretemporada, però hem agafat el costum de fer coses en equip fora del bàsquet. Ja som un grup d’amigues. Crec que, a l’hora de competir, és molt important conèixer bé amb qui jugues”, reconeixia Ruano. “En els moments difícils, tenir amistat ens ajuda a seguir endavant”, afegia Peña a continuació.
De cara a aquest any, totes dues coincideixen que el Snatt’s “té nivell per estar a la part alta de la classificació”, tot i que cal evitar pressionar-se en excés. “Els èxits aconseguits per l’equip la temporada passada van ser extremadament difícils. A vegades tendim a no donar-li el valor que té. Tant de bo ho puguem repetir”, desitjava Olga Ruano. Sens dubte, una de les claus per fer un bon any serà “la constància i el treball diari”.
Niu de talent
Al llarg de les últimes temporades, les brillants actuacions dels equips de formació del Femení Sant Adrià han convertit l’entitat en el millor planter femení de tot Espanya. Però, què fa tan especial el club?
“Jo crec que el tipus d’entrenament hi té molt a veure. També els entrenadors que hi ha a l’entitat”, valorava Laura Peña en primera instància. L’Olga, per la seva part, apuntava cap al bon tracte que reben les jugadores. “El Sant Adrià és un club especial pel bon ambient que s’hi respira. Les jugadores ens sentim molt ben cuidades i això ens facilita les coses per treballar al màxim”, revelava.
Descobriments
Enguany, el Snatt’s haurà de competir en una lliga regular plena de rivals gallecs, asturians i bascs. Això ‘obligarà’ la plantilla de Jordi Vizcaino a completar llargs desplaçaments per tot l’Estat.
“Tothom ho veu com una cosa negativa, però a nosaltres ja ens agrada descobrir llocs nous. Jugar contra rivals desconeguts és un repte”, declarava Olga Ruano. Durant els viatges, totes les jugadores carreguen el seu uniforme de joc, els apunts i l’ordinador per a poder treballar. Algunes estudien; d’altres com l’Olga (mestra) treballen des de fa anys.
“Només compensa competir en aquesta lliga si dins de l’equip hi ha bona sintonia”, reconeixien la pivot i la base del Snatt’s. Per sort, el Femení ha trobat en la figura de Vizcaino un tècnic que ha aconseguit implantar una fórmula que funciona al Ricard: “entrenaments de molta qualitat i que ens diverteixen”. L’engranatge perfecte.
