27/09/2016 – El Club de Lluita de la Mina ha construït un model d’integració exemplar dins del barri.
A la Mina, el verb 'lluitar' acompanya la rutina diària de la majoria dels seus habitants. En tots els àmbits de la vida, només l'esperit de sacrifici ha fet que centenars de famílies puguin superar les adversitats d'un entorn mancat de recursos.
Se sol dir que, els triomfadors de la Mina, són gent valenta; valor que el club de lluita del barri ha instaurat en els seus alumnes. Des del 2001, l'entitat dirigida per Juan Carlos Ramos ha construït un model d'integració exemplar pels joves, creant forts vincles entre tècnics i alumnes.
L'Óscar Parra, lluitador de 26 anys i deu vegades campió d'Espanya, representa a la perfecció l'exitós sistema de treball de la institució. "Als dotze anys vaig apuntar-me al club animat pel meu germà. Després d'entrenar uns mesos, ja vaig guanyar el primer títol nacional", relatava Parra, tècnic del club que ha cursat els estudis d'Enginyeria Informàtica.
L'Óscar ha viscut tota la vida a la Mina i al Besòs i va ser un dels atletes nacionals que més a prop va tenir la classificació pels Jocs de Rio. Becat pel CAR des que era un nen, ara Parra combina la feina i els estudis amb tasques organitzatives del club i amb les classes als alumnes. Tot i que cada cop li és més difícil poder abraçar-ho tot, el jove de la Mina es resisteix a deixar el projecte.
Les línies mestres de l'èxit
"Ara encara estem fent pretemporada, però durant l'any arribem a ser més de 90 lluitadors repartits en diferents categories", exposava Parra en la conversa mantinguda amb aquest diari sobre el tatami del Pavelló de la Mina.
El Club de Lluita comença a rebre alumnes a partir dels quatre anys i té un equip de competició d'elit sènior. Fins a cadet, la quota que paguen les famílies oscil·la dels 10 a 15 euros i totes les competicions són gratuïtes.
"Al principi, la idea inicial era aconseguir que els joves d'ètnia gitana de la Mina fessin esport. L'objectiu era treure els nens del carrer", assegurava Óscar Parra. Actualment, el projecte es troba en una fase més evolucionada, ja que "no només es busca que els joves facin esport i estudiïn, sinó que siguin persones amb bons valors".
En les sessions d'entrenament s'intenta "absorbir l'agressivitat dels nens per evitar que la mostrin al carrer". A més, al costat de Víctor Ferrándiz, mà dreta de Juan Carlos Ramos, l'Óscar fa un seguiment escolar dels alumnes. "Quan han de recuperar assignatures, els convoquem abans dels entrenaments i els fem estudiar", exposava l'esportista del Club de Lluita la Mina.
Parra representa un model de referència pels lluitadors de l'entitat i ha comprovat que la via de la formació professional és més útil per a motivar els joves. "Quan estudies per obligació, tot es fa més complicat. Per això des del club volem que els nois puguin anar a una entrevista de feina i dir: sóc fuster o electricista", recalcava l'Óscar.
Al club es predica en contra de la violència, però mai es perd de vista l'entorn. "La Mina és un barri complicat i necessites tenir caràcter. No pots deixar que ningú et passi per sobre ni tampoc passar per sobre de ningú. És una filosofia dura", reconeixia el nostre protagonista.
Parra no és educador social; de fet, fa d'informàtic, però les famílies dels nens li tenen plena confiança. No deixa de ser un veí que sap com actuar per influir positivament en els alumnes de l'escola. "Cada zona té una forma de veure el món. No se li pot girar l'esquena a això quan es vol crear un projecte així", advertia el lluitador adrianenc.
Sens dubte, i entrant ja en el terreny esportiu, el Club de Lluita la Mina s'ha convertit en un bressol de campions per diferents factors. Comptar amb el tècnic Tamerlan Gobaev, nascut a Ossètia, bressol dels lluitadors, hi fa molt. "No pots demanar res si no ets res". Aquesta és la filosofia i l'ètica de treball que 'Tami' ha traslladat a tots els alumnes del projecte.
