03/02/2015 – En Carles es va quedar a l’atur i li van parlar d’una habitació de lloguer a Londres; porta allà més d’un any.
Com et dius i quina edat tens?
Em dic Carles i tinc 26 anys.
De quin barri de Sant Adrià ets?
De Sant Adrià Nord.
On estàs vivint actualment, quant temps hi portes i per què vas decidir marxar?
Estic vivint a Windsor, a uns 20 minuts de Londres en tren. Porto aquí un any i vuit mesos. Feia molt temps que hem rondava pel cap la idea de marxar fora per viure una nova experiència i trobar nous reptes. Hem vaig quedar a l'atur, i al mes següent, parlant amb un familiar, em va comentar que una amiga seva tenia una habitació per llogar, que si estava interessat hi anés i provés sort, ja que podia comptar amb el seu suport. No vaig perdre l'oportunitat i vaig anar-hi.
Estàs treballant o estudiant?
Actualment estic treballant de cuiner en un restaurant japonès que es diu Wagamama. Vaig començar rentant plats fins que al cap de tres mesos em van donar l'oportunitat d'aprendre l'ofici fins al dia d'avui.
Tens pensat tornar?
En aquest moment no m'ho plantejo, en un futur… Viure fora et fa valorar coses a les que abans no li donaves importància, com la proximitat de la gent, el clima o el menjar.
Mantens el contacte i t’informes de l’actualitat d’aquí?
Sempre m'informo de l'actualitat a través de Facebook, Twitter…
Tornes de tant en tant a veure família i amics?
Cada quatre o cinc mesos torno a Barcelona per veure els amics i familiars.
Algun cop havies viscut fora una temporada abans de Londres?
Mai.
Va ser difícil prendre la decisió de marxa i portar-la a terme?
La veritat és que no, va ser molt ràpid, sobretot vaig comptar amb el suport de la meva família i amics. M'ho vaig prendre com anar de vacances, en menys d'un mes vaig conèixer a molta gent, vaig trobar feina… tot va anar massa bé.
Què tal portes l’idioma?
Quan vaig arribar només tenia un nivell bàsic, però amb el temps, la necessitat et fa aprendre. El fet de treballar havent de parlar en anglès i viure el dia a dia amb aquest idioma fa que t’hi vagis acostumant i el parlis sense adonar-te’n.
És difícil acostumar-se a l’estil de vida anglès?
Al principi sí, però has de ser conseqüent i adaptar-te al nou medi. Canviar el xip immediatament. La gent no és tan propera com allà. Xoca una mica dinar a les 12:00, sopar a les 18:00, que els comerços tanquin a les 17:00… és impossible sortir de festa fins que surt el sol, tot tanca molt d'hora. Però és qüestió d'entrar en la rutina.
Quina o quines són les diferències que més et xocaven al principi (o encara et xoquen)?
Em xoquen moltes coses, la gran demanda de feina que hi ha, per exemple. És habitual tenir cinc entrevistes en una setmana. La facilitat que tens per pujar de categoria a nivell de laboral. També em va sorprendre trobar-me amb una ciutat amb una gran diversificació cultural i exageradament tolerant, per exemple. El fet d'estar treballant, o relacionar-te amb persones de diverses nacionalitats, religions i cultures. Després petites coses com no haver de posar una foto al currículum per temes de discriminació.
Què trobes a faltar de Sant Adrià?
La família, els amics, la proximitat de la gent, els veïns, el clima…moltes coses.
Vols enviar una salutació a algú?
A la meva família i amics. Al Jordi i al Charli del Bar Marítim, al Víctor i al Juan Acacio.
