El Poliesportiu Ricart ha tingut millors anys de vida. El que abans formava part de l’ecosistema esportiu de la ciutat de Sant Adrià de Besòs, ara mostra una imatge abandonada: màquines de gimnàs enmig de la que era la sala de fitness, passadissos plens de pols i unes escales sense llum que solien conduir als vestidors de la piscina, equipament que tampoc és possible veure des de fora de la instal·lació, com era habitual fa uns anys, perquè les finestres que permetien visualitzar l’interior estan ara tapades.
El pavelló, ubicat en la zona cèntrica de la ciutat i al costat de diferents centres educatius, va tancar les portes l’any 2015. Aquest, però, va ser un tancament parcial, ja que les diferents entitats adrianenques i clubs esportius han continuat utilitzant l’espai durant tots aquests anys. De la mateixa manera, també s’han celebrat alguns esdeveniments puntuals a les pistes polideportives, com és el cas de l’Akihabara Deep, el festival otaku anual.
Quin va ser el motiu del tancament?
Tot comença fa més de 10 anys, concretament al 2008, quan es realitza una reforma de l’antiga piscina i de l’edifici annex a aquesta. Les feines que es fan en aquest moment són la substitució de la maquinària de la piscina, la construcció dels vestidors i la reforma del vas de la piscina. Només pocs mesos després, aquesta costosa reforma va deixar veure nous problemes: mala inclinació dels vestidors, vessaments d’aigua, plàstic en la piscina i problemes en la mateixa aigua. Un estat, per tant, deficient.
Anys després, al 2014, es torna a intentar una nova reforma per solucionar aquests problemes derivats de les primeres actuacions, però es detecten desperfectes encara més greus. Així ho afirmava aquest mateix Diari en aquell moment: “Es va fer una nova diagnosi de la situació i una actualització de la valoració econòmica que triplicava la inversió prevista inicialment. Dins d’aquest nou estudi hi havia aspectes com la impermeabilització de les cobertes del poliesportiu Ricart i del Polidor i la reforma integral del vas de la piscina i l’adequació a les condicions que estableix el Decret de la Generalitat sobre les Normes Sanitàries per a les piscines d’ús públic, que elevaria el cost a prop d’un milió d’euros. Una xifra a la que el consistori assegura no poder fer front aquest any.” 800.000€ era el que costava aquesta reforma i només estaven pressupostats 120.000€. Per aquest motiu, ja entrat el 2015, la reobertura es fa parcial, amb la piscina i la sala de fitness tancades per al públic. En aquell moment hi havien 700 socis d’alta, a més d’entitats que utilitzaven la piscina.
Lluita per la reobertura
Polítics i ciutadania han lluitat, des de llavors, per la reobertura del pavelló.
El Pla Director d’Esports, presentat l’any 2016 per l’equip de govern, indica i recomana que el pavelló Ricart podria ser susceptible d’una gestió directa per part de l’ajuntament, atès que per la seva capacitat d’atracció i amb certes millores, podria ser competitiu.
Al mateix temps, la Diputació de Barcelona, elabora un projecte de reforma del propi pavelló, on s’estableixen canvis per adaptar una nova piscina a nous perfils d’usuaris. Quin és el problema? Que tindria encara un cost més elevat que els 800.000€ que va certificar l’Ajuntament en el 2014.
Aquest Diari també s’ha posat en contacte amb diversos socis que formaven part del total de 700 abonats durant aquells anys. “Es troba en una molt bona zona pels que vivim al centre de Sant Adrià. Ara, la majoria dels qui anavem allà ens hem de desplaçar prop de la platja, que és on es troben el Marina Besòs o el Dreamfit”, “venir aquí era un luxe, teníem la piscina i el petit gimnàs”, “la zona era ideal, però el gimnàs era molt precari i, de vegades, havies d’esperar-te mitja hora per poder utilitzar alguna de les 4 màquines que hi havien”, “m’ho passava molt bé, però no hi havia un espai adequat per fer classes dirigides com zumba o bodypump”. Aquests són alguns dels testimonis que recalquen la bona ubicació del Ricart, però també deixen veure la mancança d’altres aspectes.
Una carta d’un lector d’aquest Diari també va manifestar, al febrer del 2015 la seva indignació, posant de manifest la “necessitat i el deure de donar-lis als nostres fills la millor educació possible i que aprenguin a nedar és una part important d’aquesta educació (estant Ricart entre 4 col·legis i 5 escoles bressol, a més d’una nombrosa població”.
El procés, llavors, per la reobertura del Ricart va quedar paralitzat en els anys seguents.
Tot i això, al darrer ple que va tenir lloc aquest 2019, concretament, el passat dilluns 25 de novembre, es va tornar a posar el Ricart en el centre del debat. El grup d’ERC presentava una moció per la reobertura de l’equipament amb diverses propostes: elaborar un pla rigorós d’actuació, donant compliment al Pla Director d’Esports, estudiar possibles fórmules legals per a una gestió directa de tota la instal·lació, manifestar el compromís per destinar una partida econòmica per afrontar les reformes i fer transparents i públiques totes les decisions en quant aquest tema, per tal d’apropar-lo a la ciutadania. “S’ha parlat molt del Marina Besòs, però hem deixat de banda el Ricart”, afirmava Antoni Vélez, regidor del partit, qui presentava aquesta moció. “No només proposem una reobertuta, sinò també un sistema que garanteixi que no es torni a tancar. Cal un cop de timó”. Vélez també posava l’accent en la quantitat de diners que costaria obrir-lo si continuaven passant els anys.
El regidor d’esports, Juan Carlos Ramos, per la seva banda, deixava clares les prioritats: primer aniria el Marina Besòs, però “hem demanat un estudi a l’AMB, ja que aquesta és una demanda social”, afirmava Ramos a la sessió plenària.
Una moció que, finalment, va prosperar amb només l’abstenció del grup municipal de Ciutadans, però la resta a favor. El que esperarem per veure com aquest tema es desenvolupa, és més difícil de preveure. Només cal esperar que aquesta proposta es tiri endavant.
