04/12/2013 – Chini Pizarro afronta una setmana molt especial, ja que comença a entrenar-se sense cap perill després de ser operada d’unes arítmies que l’han mantingut dos mesos aturada.
140. Més enllà d’una simple xifra, aquest número ha estat el principal maldecap de Cristina Pizarro en els darrers mesos. Després de detectar-li uns problemes cardíacs i de saber que hauria de passar pel quiròfan, la migcampista del Sant Gabriel havia d’evitar que el seu cor passés de les 140 pulsacions.
Viure connectada a un pulsòmetre i estar apartada de la competició van convertir la vida de Chini Pizarro en una llarga espera fins a ser operada. Després de dos mesos de ‘calvari’ l’ex del Rayo Vallecano comença a somriure un cop intervinguda.
La jugadora del Santgra ha atès al Diari de Sant Adrià per explicar com ha viscut el fet d’enfrontar-se a una lesió poc comuna en el món del futbol, i alhora tràgica en molts casos recents. Chini Pizarro pren la paraula i revela com es troba ara mateix.
“Estic bé, per fi sense preocupacions. Ja m’han fet totes les proves que m’havien de fer per assegurar que puc jugar sense problemes i que el meu cor està perfectament”, ha comentat la migcampista madrilenya.
“Fins a l’operació em podia entrenar però portant un pulsòmetre i sense passar mai de les 140 pulsacions”, afegia Chini Pizarro.
Per fi, després d’una llarga espera, la jugadora del Santgra pot tornar a tenir contacte amb la pilota sense pors i maldecaps. “Ara ja puc entrenar amb normalitat però no m’incorporaré de cop. Aquesta setmana aniré entrant de mica en mica”, ens explicava la pròpia jugadora.
Chini reconeix que al principi del procés “em va obsessionar una mica el tema de les 140 pulsacions” i que els darrers mesos “han estat molt lents de passar. He necessitat molta paciència”.
La migcampista madrilenya va deixar Vallecas per venir a Barcelona a jugar al Sant Gabriel i fer “el que més m’agrada, però he estat la meitat del temps aturada”.
Sorprenentment, quan preguntem a Chini sobre si la seva lesió ha unit més a l’equip, la jugadora del Sant Gabriel ens parla sobre els problemes que han tingut altres companyes i com els ha afrontat la plantilla. “Crec que a l’equip hi ha hagut lesions importants, però el grup que formem és genial i ens portem molt bé. Per això hem pogut tirar endavant, intentant que jugui qui jugui el nivell es mantingui”, afirmava Chini Pizarro.
A títol individual, el suport del grup i del cos tècnic “ha sigut bàsic per intentar portar el millor possible aquests mesos difícils”. Chini afegeix que a Barcelona el Sant Gabriel “és com la meva petita família. Sobretot amb la meva companya Patxi, que ja la coneixia del Rayo i la veritat és que estem molt contentes”.
Per últim, la migcampista del Santgra assegura que tenir a Dani Limones d’entrenador la tranquil·litza, perquè sap que el tècnic confiarà en ella quan estigui al cent per cent. “Dani és qui mana, però està clar que tinc la seva confiança perquè sinó no estaria a Barcelona. Ell ja decidirà quan vol comptar amb mi en funció del que vegi als entrenaments”, ha apuntat.
La recuperació d’un dels puntals de l’equip, com és Chini Pizarro, i el caràcter demostrat contra el Llevant, han de donar un plus extra d’energia al Sant Gabriel per afrontar un tram decisiu del calendari. L’equip té cor, i ho ha demostrat sobreposant-se a absències importants.
