spot_img
spot_img

El comerç de proximitat agonitza al barri de La Mina

És el segon barri més poblat de Sant Adrià, amb 10.000 habitants de diferents nacionalitats i cultures que intenten conviure en un context de pobresa i necessitat. “El problema principal de La Mina és la seva pròpia existència”, comenta a aquest Diari el tan conegut Josep Maria Monferrer, que fou el director de la primera escola del barri i ara s’encarrega de l’Arxiu Històric. Monferrer resumeix en aquestes breus paraules una situació que ja va començar malament, quan les administracions decideixen concentrar totes les barraques del Camp de la Bota en edificis, creant així un fenomen: el barraquisme vertical. “Si tu hi fiques a uns pisos a gent que està acostumada a fer vida al carrer, això provoca una situació insostenible. Provoca conflictes i tensions”, assegura Monferrer, que ha presenciat en primera persona tota la transformació del barri que ara, diu, es divideix en 4 zones. “Quan jo era el director de l’escola ja hi havia problemes entre els nens del mateix barri, depenent de la zona on vivien. Eren nens que passaven gana, fred i fatigues”, explica Josep Maria rememorant aquells anys. Fort defensor d’un model educatiu més enllà de la relació professor autoritari-alumne sotmès que ha d’aprendre i callar, Monferrer no ha perdut la fe en els seus veïns i veïnes, ja que ell mateix s’enorgulleix de viure-hi al carrer Mart: “la gent d’aquí és encantadora. Cadascú té les seves pròpies lluites, però si coneixes a la gent, descobreixes persones meravelloses que no han tingut una vida fàcil”.

 Un treball de dinamització des de fa anys

Potser qui llegeix aquest reportatge només podrà pensar en totes les notícies que ha vist als mitjans de comunicació sobre el barri i que portaven la paraula ‘droga’ o ‘tiroteig’ al titular. Doncs bé, el veïnat de La Mina i els seus comerciants, que formen un fort teixit comercial, asseguren que aquestes escenes no són tan habituals com els mitjans ho volen fer veure.

El Consorci de la Mina, amb seu al carrer del Mar del barri, porta anys lluitant per dinamitzar el barri, concretament el seu comerç de proximitat. La Marisol Abril, treballadora del Consorci i responsable, ja ho diu: “Quan vaig arribar aquí vaig voler deixar la feina als dos dies”, comenta entre rialles. “El treball ha estat brutal i ara és quan començo a recollir els fruits”,  diu amb pena, ja que es jubila aquest mateix any. La Marisol és una forta defensora també del barri i dels seus atractius, de fet, La Mina és la seva casa, tal i com demostra mentre pel carrer parla amb tothom i el veïnat es preocupa per ella.

La Marisol ha estat una agent fonamental en el comerç de barri. La Mina compta amb un total d’aproximadament 70 comerços, dels quals un 60% són bars. L’any 2007, el Pla de Transformació del barri preveia un increment de nous comerços tant en la zona de la Rambla d’habitatges nous, com a la part de la zona del Fòrum. Tanmateix, la greu crisi econòmica va paralitzar algunes promocions previstes, fet que va afectar significativament al comerç.

Des del Consorci insisteixen: els comerços són punts de referència a la comunitat. Hi ha una relació de tracte molt personal amb els clients i els productes que s’ofereixen són, bàsicament, de primer necessitat, com productes d’alimentació.

Els comerciants, sense esperances de futur

El Bar Casolà és un dels negocis del barri que ara té una millor vida, després de 40 anys treballant a La Mina. Els propietaris van canviar de local, passant d’un petit a un altre molt més gran. Tot i així, el personal demanda l’ajuda que l’Ajuntament de Sant Adrià els hi va garantir, 4.000 euros que encara no han arribat i que esperen des del mes de desembre.

La resta de comerciants del barri no tenen la mateixa opinió dels seus negocis, que són como una espelma “que poc a poc s’apaga”. “Estem abandonats”, comenta a aquest mitjà el propietari d’una botiga que porta 46 anys al barri. “Patim problemes d’inseguretat, la Policia Local passeja per aquí, però no fa res i això que davant del negoci hi ha sempre persones venent articles robats”.

La venda il·legal prolifera i provoca tensions entre els comerciants, que veuen com els seus negocis moren i la possibilitat de passar-lo als fills s’evapora. “Les persones que venien han deixat de comprar”, és la frase que més es repeteix.

Necessitats profundes

Queda clar, doncs, que La Mina és un barri amb unes necessitats complexes a les que, de moment, no s’ha sabut donar resposta per part de les administracions. La segregació és un problema que enfronta al propi veïnat i l’absentisme escolar prové d’un model educatiu ineficient que no coneix les necessitats dels estudiants de la zona.

Es tracta, per altra banda, d’ajudar als comerciants a tenir un comerç adequat als canvis que avui experimenta el barri, fet que passa per una presa de consciència, tant en la gestió com en la millora de l’establiment, i en l’especialització del comerç de proximitat.

 

 

 

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,451SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM