spot_img
spot_img

Avui es compleix mig segle de la riuada del Besòs que va destrossar barris de Sant Adrià

25/9/2012. La riuada va deixar una desena de morts entre els barris de la Catalana i de Sant Joan Baptista, que van quedar molt malmesos per la major catàstrofe natural de la història recent de Sant Adrià

La gent més gran –i no tan gran- de Sant Adrià viurà el dia d’avui amb una sensació agra de record pel que dos barris de la ciutat, el de la Catalana i el de Sant Joan Baptista, van viure la tarda i nit del 25 de setembre de fa justament 50 anys. Aquell dia de 1962 serà recordat pel dia en què Catalunya, amb Sant Adrià com a protagonista, va viure la catàstrofe natural més destacada de la historia recent: la Besossada, la riuada del riu que va malmetre moltes localitats veïnes del Besòs i que a Sant Adrià, en la seva desembocadura, va arrasar barris, cases i persones. Pels que no ho recordin o pels joves que ho desconeixien, citarem el que es recull a “La Riuada de 1962 a Sant Adrià”, un recull documental editat fa cinc anys per l’Ajuntament.

“La desastrosa riuada del 25 de setembre de 1962 combina diversos factors, tant naturals com humans. Els primers, evidentment, difícilment predictibles i evitables. Els segons, però, fruit de les dècades de deixadesa i abandonament en què vivia una part de la població i a la manca de capacitat de les administració per afrontar la situació. La lamentable coincidència d’aquests factors va provocar ja no tan sols a la nostra ciutat, sinó en diversos punts del territori del Vallès, del Baix Llobregat i del Barcelonès […] unes pèrdues humanes que s’aproximen a l’esfereïdora xifra del miler de desapareguts i que marcaran, per sempre més, la vida d’aquelles famílies que les hagueren d’afrontar.

El matí del 25 de setembre de 1962 va aixecar-se com un dia clar i calorós fins que, pels volts del migdia, van començar a caure les primeres gotes. Ningú pensava que aquella moderada pluja començaria a fer-se més intensa i torrencial a mesura que passava la tarda, fins a convertir-se en una veritable tromba d’aigua a l’inici del vespre. […] Al Vallès, les pluges màximes començaven a fer-se present pels volts de les 22h. […] A Sant Adrià, els estralls produïts per l’aigua no trigaren tampoc a fer-se evidents. Les pluges caigudes durant les darreres hores havien convertit el tranquil Besòs en un riu violent i perillós arran de les aportacions d’aigua dels seus afluents, alhora que arrossegava tots els materials que trobava al seu pas. […] Es calcula que el riu Besòs va arribar aquella nit als 2.345 metres cúbics per segon, una xifra 600 vegades superior a l’habitual, que s’estima en uns 4 metres cúbics per segon.

[…] a mesura que passaven els minuts, els materials arrossegats pel riu –branques, arbres i restes provinents de les edificacions que havien estat destruïdes en diverses poblacions- començaren a taponar els ulls del pont del ferrocarril. L’obstrucció va provocar un efecte rebot que va propiciar l’augment del nivell del riu en la seva part més baixa. Les aigües, en no trobar la seva sortida natural cap al mar, desguassaven precipitadament allà on podien desenes de metres cúbics d’aigua sobrant. La Catalana i Sant Joan Baptista, les dues barriades aixecades a banda i banda de les ribes del Besòs, rebien en pocs minuts l’impacte de les aigües.

Minuts abans de la mitjanit del dia 25 al 26 de setembre […] a la Catalana s’iniciava l’evacuació de les primeres famílies, una evacuació precipitada i sense organització, en què els afectats marxaven angoixats davant l’avenç inaturable de l’aigua. […] Els soterranis i les plantes baixes quedaven completament negats davant la inexistència de cap mesura que pogués aturar l’embranzida dels aiguats que causaven una destrucció mai vista a Sant Adrià. Les cases pròximes al riu eren les primeres a notar-ne els efectes, encara que en poc temps les aigües es colaven per la teranyina de carrers a mig tramar que conformava la Catalana.

El desbordament del riu va tenir uns efectes devastadors per a molts veïns de Sant Adrià. En minuts, centenars de ciutadans havien vist com un potentíssim braç d’aigua havia sacsejat ferotgement el barri de la Catalana i, en menor grau Sant Joan Baptista. L’aigua […] els havia llevat, en el pitjor dels casos, la vida i en d’altres de més afortunats l’habitatge o fins a la darrera de les pertinences privades. A la Catalana […] vuit persones, d’entre els 4 i els 74 anys, veïnes de la carretera de la Catalana i dels carrers de Cervantes, Marià Benlliure, Ramón y Cajal i Lope de Vega, perderen la vida. […] No van ser els únics cadàvers apareguts a Sant Adrià. Fruit de la violència i la ferocitat de la riuada, s’hi localitzaven les restes mortals de tres persones, possiblement procedents de les localitats del Vallès.  […] Junt amb les víctimes i els seus familiars, els veïns de les barriades foren els grans perjudicats per la tragèdia. Més de 2.300 persones de 600 famílies hagueren d’afrontar unes condicions penoses que s’allargarien durant mesos.

Amb la retirada de l’aigua emergia la crua realitat. La visió era francament dura i s’agreujava a mesura que el matí del dia 26 avançava i el sol acabava d’il·luminar una barriada completament malmesa. El nombre de cases destruïdes o danyades superava amb escreix els habitatges on encara s’hi podia fer vida normal. […] El nombre d’afectats per la riuada va superar amb escreix la capacitat de l’Ajuntament. Les 2.377 persones perjudicades representaven, pràcticament, el 15% de la població que aleshores habitava el terme municipal. Un potencial humà que reclamava solucions a problemes que anaven des de l’abastament de productes de primera necessitat fins al reallotjament d’aquells que havien perdut el seu domicili. Només una part d’aquests pogueren tornar a ocupar els habitatges, després d’un procés de neteja i restauració llarg i penós, que s’estendria durant dies, setmanes i, fins i tot en alguns casos, mesos.”

Malgrat l’importància de l’efemèride, l’Ajuntament no ha organitzat cap acte de record. L’única possibilitat de recordar-la és visitar, fins dijous, la mostra sobre la riuada i sobre la nevada d’aquell 1962 organitzada per l’Agrupació Fotogràfica Sant Adrià.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,447SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM