La ciutat va acollir la cerimònia del riu el passat 8 d’abril coincidint amb el Dia Internacional del Poble Gitano i els 600 anys del primer registre de presència gitana al país
Aquest 2025, Catalunya commemora una efemèride de gran transcendència històrica i cultural: es compleixen 600 anys des de la primera menció documentada de la presència gitana al territori. En concret, el 12 de gener de 1425, el rei Alfons V signava un salconduit a favor de Joan, patriarca d’una comunitat nòmada procedent del sud-est europeu que avançava en direcció a la península Ibèrica. Aquest document marca l’inici d’una llarga trajectòria d’arrelament, resistència i aportació cultural del poble gitano al nostre país.
La commemoració d’aquest any coincideix amb el Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra cada 8 d’abril des del 1990, quan es va instituir durant el Quart Congrés Mundial Romaní. Aquesta jornada busca reconèixer la cultura, la història i les reivindicacions del poble gitano arreu del món.
Sant Adrià, escenari de memòria
Un dels actes centrals d’aquesta commemoració va tenir lloc a Sant Adrià de Besòs, amb la tradicional cerimònia del riu, un esdeveniment carregat de simbolisme que va reunir membres de la comunitat gitana local i d’altres indrets, entitats socials i representants institucionals. A la vora del riu Besòs, un espai que evoca llibertat i camins de vida, es van llançar pètals de flors a l’aigua com a homenatge a totes aquelles persones gitanes que al llarg de la història han patit persecucions i violències, especialment durant l’Holocaust i altres episodis com la Gran Batuda del 1749, promoguda pel rei Ferran VI i el ministre Ensenada.
La cerimònia va incloure parlaments, música tradicional i missatges d’orgull, resistència i esperança, reclamant una societat més justa i inclusiva on la cultura gitana sigui reconeguda com a part fonamental del patrimoni col·lectiu.
Una presència arrelada a Sant Adrià
La història del poble gitano a Sant Adrià de Besòs no és recent. Segons fonts locals, l’arribada de les primeres famílies gitanes al municipi es remunta al finals del segle XIX i principis del segle XX. Moltes d’elles es van instal·lar a prop del riu, en zones de pas i de comerç ambulant, i es dedicaven principalment a oficis relacionats amb la fusteria, la ferreria, la venda de bestiar i la música. Amb el temps, van contribuir al teixit cultural i econòmic del municipi i van establir arrels sòlides, tot i les dificultats i estigmes socials.
Avui dia, Sant Adrià compta amb una comunitat gitana activa i compromesa, que participa en projectes educatius, culturals i socials, defensant els seus drets i promovent el reconeixement de la seva identitat.
Sis segles d’història i resistència
Durant aquests 600 anys, la comunitat gitana ha patit nombrosos episodis de persecució a Catalunya i a l’Estat. Tot i així, també ha protagonitzat històries de resiliència i integració. Al llarg dels segles XVI al XVIII, moltes famílies gitanes es van sedentaritzar a ciutats com Barcelona, Reus, Lleida o Tortosa, treballant com a artesans del vímet, venedors ambulants o tractants de bestiar. Durant la Gran Batuda del 1749, molts gitanos catalans van ser protegits pels seus veïns, un fet que demostra l’arrelament i el suport comunitari que han tingut en certs territoris.
Un futur amb memòria
Enguany, més que mai, la commemoració del 8 d’abril a Sant Adrià ha volgut reivindicar la importància de preservar la memòria històrica i reconèixer el valor cultural i social del poble gitano. En paraules d’un dels assistents a l’acte: “Recordar el passat és l’única manera de construir un futur més just i inclusiu”.
El poble gitano forma part indiscutible de la història de Catalunya, i Sant Adrià n’és un testimoni viu. Sis segles després, continua la lluita per la igualtat, el reconeixement i la dignitat. I cada 8 d’abril, el riu Besòs es converteix en un mirall de llibertat i de memòria per no oblidar mai d’on venim i cap on volem anar.
