En un recent article, el periodista Marc Álvaro es mostra indignat davant la actitud d’algun Ministre, que sembla que es prengui a broma les dificultats de la gent. Pot ser certa la apreciació del periodista, com també pot ser simplement ignorància: no saben expressar-se d’altra manera. En la línia d’analitzar l’actitud del ministres (que podríem fer extensiva a algun conseller), personalment m’irrita l’etern somriure que llueix la cara dels nostres politics.- Somriure que, alguna vegada, no s’esborra ni quan han d’anunciar retallades que afecten greument el salari de milers de ciutadans, o la vida diària de milers de futurs aturats.
Seria important que psicòlegs socials ens expliquessin aquesta eterna mueca facial, que no sempre deu estar d’acord amb lo que pensa el comunicant.- Ens preguntem : és un auto concepte de defensa interior ? es que els seus assessors els recomanen que el somriure reforça els seu argumentari, que dona impressió de que tenen tota la raó del mon, justificant les seves decisions ?
També podria ser un acord unitari del nostre mon polític: si a mes posen cara seria o trista, la moral ciutadana se n’aniria encara mes de corcoll. Seria una explicació raonable, però ens ho haurien de dir i pot ser els entendríem. O no?
