Les mesures econòmiques aprovades divendres passat pel govern del Partit Popular ha posat de manifest, al meu entendre, no només la ineficàcia total i absoluta d’un pla real per sortir de la crisi, sinó que la dreta més radical està governant i, com a conseqüència, vol carregar sobre el treballador tot el pes del deute que té aquest país. I no dic deute de les diverses institucions, dic deute total del Govern, de les comunitats autònomes, de la banca, dels empresaris i dels especuladors. Aquest deute, que es tradueix en el pagament d’uns interessos impossibles d’abonar, ha recaigut amb aquestes últimes reformes sobre els treballadors, les classes mitjanes, els autònoms i petits empresaris i sobre els funcionaris i el pitjor de tot és que el que ells en diuen ”mercats” (que no són una altra cosa que la gran banca mundial i els grans especuladors) en volen més i seguiran volent-ne més.
Aquest nou paquet de mesures arremet sense pietat contra el municipalisme i els ajuntaments. Els ajuntaments són els responsables de menys del 4% del deute públic i si traiem d’aquest sac els bastions del PP (València i Madrid) el deute municipalista queda reduït a la mínima expressió. Són, per tant, els ajuntaments els que gestionen millor de tot el món públic i això malgrat sostenir la càrrega d’unes competències que no són seves i que han anat assumint, conscients que si no donaven aquests serveis als ciutadans i ciutadanes, encara que no fos competència seva, no els els donaria ningú.
Increïblement, aquest govern del PP castiga les corporacions locals quan el que hauria de fer és tot el contrari: dotar econòmicament i potencialment les nostres entitats locals, que seran les que donaran millors serveis, més ben gestionats i amb contacte directe amb el ciutadà. Això vol dir millor qualitat i més control, perquè nosaltres, els que estem gestionant pobles i petites ciutats, no ens amaguem darrere de grans mansions en urbanitzacions de luxe, vivim en els mateixos carrers que els nostres conciutadans i ens demanen comptes a diari.
Amb les mesures que s’han aplicat, a més d’empobrir la ciutadania, es paralitzarà el consum, per tant, l’economia d’aquest país encara més. Les persones normals, les que vivim d’un sou o les que aguanten com poden vivint de les prestacions o dels petits estalvis de tota la seva vida, ajustaran encara més les seves despeses. Això significa menys despesa, menys ingressos impositius i per tant més desequilibri pressupostari, cosa que els obligarà a fer un altre ajust i així fins a la sacietat, fins que no hi hagi més a ajustar ni retallar perquè simplement no hi haurà un sol treballador al qual puguin esprémer més.
Algú dirà… molt bé, formidable, a més de queixar-se i amagar-se darrere de pancartes reivindicatives, quines solucions aporten?, tenen vostès alguna idea millor que la que el govern aplica?
Volen vostès propostes? Doncs aquí les tenen:
- El problema no rau en el nombre de càrrecs públics en els ajuntaments i en la pretesa reducció del 30 % en la major part de casos, això suposarà un estalvi directe ridícul i influirà molt negativament en el control i la gestió dels recursos públics. Eliminin vostès el 90% dels càrrecs de confiança i assessors de totes i cadascuna de les administracions, aquí l’estalvi serà de milers de milions, a més d’acabar amb un nucli de gestors que, en molts casos, no tenen cap interès pel que és públic i que es dediquen a créixer a l’ombra de qui els empara. Que no hi hagi més càrrecs de confiança o assessors de regidors en els ajuntaments està bé, però tampoc més càrrecs de confiança de consellers en les comunitats autònomes, ni més càrrecs ni assessors que ministres en el Govern.
- Traslladin aquests milers de milions d’euros en l’estalvi d’assessors i càrrecs de confiança als ajuntaments i permetin-los que aquests desenvolupin programes directes d’ocupació. Ho faran de manera molt més efectiva i molt més barata i, a més, atendran aquelles famílies que tinguin més necessitat de trobar una sortida d’urgència (encara que sigui temporal). De mitjana, per cada assessor o càrrec de confiança que s’elimini podríem crear 7 llocs de treball cada any (sabem que aquests llocs de treball no seran consolidats, però del que es tracta és que la gent tingui alguna cosa per aguantar mentre vostès fan les seves “coses” de governants i endrecen l’economia).
- Aquesta és una situació d’emergència i ha de tractar-se com a tal, així que permetin que els ajuntaments que no estan endeutats, o ho estan molt poc, puguin sol·licitar crèdits per desenvolupar el mateix objectiu: creació imminent d’ocupació a les nostres poblacions. Hi ha més de 4.000 ajuntaments en aquest país que no s’han adherit al pla de proveïdors i això vol dir que els seus comptes estan sanejats. Com a situació excepcional permetin-los anar al crèdit per donar sortida a la situació desesperada dels veïns dels seus municipis i no tinguin por, aquests ajuntaments sabran tornar aquests crèdits i gestionar-los de forma justa i efectiva, atenent les famílies que sabem que sí que ho necessiten.
- Apliquin a les empreses elèctriques els mateixos cànons de pujades en els seus impostos que la resta dels mortals. Fa molts pocs mesos vostès van aprovar una pujada de l’IBI del 10% per als anys 2012 i 2013 per a tots els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, però es van oblidar d’aplicar les mateixes mesures a aquestes empreses. Aquest impost no va sobre la seva activitat sinó sobre el seu patrimoni així que no estaria justificat de cap manera que aquestes empreses traslladessin aquesta pujada als consumidors, l’haurien d’absorbir igual que fem tots.
- Apliquin una pujada impositiva especial a les grans fortunes, un impost especial a tots aquells consellers de la banca que han cobrat indemnitzacions milionàries, a les estrelles de l’esport que cobren sous d’autèntic escàndol, a les grans empreses del totxo que van vendre tots els seus actius tòxics poc abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, perquè ja sabien que esclataria i perquè estan esperant que les condicions del mercat laboral siguin encara més precàries per tornar a moure els seus diners. Aquests diners, que no han desaparegut, que existeixen, que només estan esperant el millor moment especulatiu, facin-los aflorar i si no afloren gravin-los amb un tribut especial.
- Reformin l’Estatut de la Funció Pública, sí, i adaptin-lo als temps que ens toca viure; promoguin en tot cas la mobilitat horitzontal, que no sigui més cara però sí més efectiva; reforcin els funcionaris en la lluita contra el frau, en sanitat, en ensenyament…, no contractin més gent, distribueixin millor la que tenen.
- I, sobretot, vagin vostès a Alemanya i diguin als que manen de veritat dues coses:
La primera, que no pagarem més aquests 30.000 milions d’interessos del nostre deute perquè no podem deixar que la nostra gent es mori de gana, així que busquem la solució per poder tornar-los els seus diners amb un altre mètode que no signifiqui ofegar el nostre poble (més anys, menys interessos…) no ho sé, el que sí sé és que això és impagable així que o s’ho empassen o no cobren. No s’ha d’oblidar que ells el que volen és cobrar, i això ho sé fins i tot jo, un humil regidor d’hisenda d’una ciutat petitona. Per què creuen que ara Alemanya ens diu que hauríem de demanar un rescat complet i no només el bancari? Ho fan perquè saben que no podrem retornar-los el deute, ja que amb les mesures que el nostre govern està prenent el que aconseguirà és ofegar cada cop més l’economia, així que ens aconsellen el rescat complet cosa que els asseguraria cobrar el seu deute. Doncs NO, busquem una altra sortida, aquesta no ens va bé. Els ho pagarem, sí, però d’una forma que sigui suportable per al país i quan dic país em refereixo als seus ciutadans i ciutadanes.
La segona cosa que s’ha de dir és que a partir d’ara diferenciïn entre préstec i USURA, així que això de prestar-nos els diners al 6 o 7% no pot ser, i no pot ser perquè si Europa deixa caure un dels seus socis d’aquesta manera, això afectarà molt negativament tota l’economia de la zona euro. Així que se’ls ha de demanar que siguin ells els que calmin els mercats propiciant sortides econòmiques reals i de possible compliment. Per fer això, sí que és cert que han de canviar la seva mentalitat, deixar de defensar i protegir els mercats i entendre, d’una vegada per totes, que la seva missió és defensar i protegir els interessos dels ciutadans i les ciutadanes que els han nomenat gestors del seu patrimoni, els seus drets socials, la seva salut, la seva educació i el seu futur. Gestors, que no propietaris. Si vostès saben entendre i acceptar això, sabran com enfrontar-se als especuladors.
- Jutges professionals d’una vegada per totes, totalment independents, no pot ser que aquest sigui un país on com més diners t’emportes menys possibilitats tens d’anar a la presó i evidentment devolució íntegra del que han robat. I no parlo dels “choris” del meu barri, parlo dels que tots coneixem: empresaris, banquers, polítics d’alt estanding (i aquí puntualitzo perquè els polítics de poble estem fins als nassos que ens posin a tots al mateix sac que tota aquesta gentussa, la gran majoria dels regidors i regidores d’aquest país som gent honrada amb un veritable esperit de servei públic i que fem les coses bé).
9. Apujada de l’IVA als productes de luxe. I el concepte luxe hauríem de redefinir-lo en els temps que vivim. Coses que abans eren normals ara poden resultar un luxe. No deixa de ser una forma de conscienciar la ciutadania que el consumisme ha de tenir els seus límits.
- Revisió immediata del Concordat. Diferenciar entre les propietats de l’Església Catòlica que estan destinades a culte i obra social i les que són simplement patrimoni. Aquestes últimes gravar-les amb els impostos que correspongui com la resta dels ciutadans i ciutadanes. Que els treballadors dependents de l’Església, que ja tenen els mateixos drets que la resta dels ciutadans i ciutadanes tinguin també les mateixes obligacions i que qui contracta, encara que sigui una feina divina, cotitzi a la seguretat social per aquesta feina.
- Establir un sol intermediari entre els agricultors, ramaders i el mercat de venda d’aquests productes. Aquest ens s’encarregaria del procés logístic i de control del mercat amb tracte directe amb els agricultors i ramaders i regularia en tot moment els preus del mercat intern, assegurant que els productes rebessin un preu just pels seus productes i els consumidors no paguessin multiplicant per moltes vegades el preu del que consumeixen. Aquest ens hauria d’estar controlat pel Govern o, si no és possible, per les comunitats autònomes. Aquesta mesura, a més d’estimular el consum, potenciaria aquest sector com un sector d’oportunitats per a les persones que han deixat el camp i els que hi veuran una oportunitat de futur.
- Establir un percentatge màxim d’interès entre el preu del diner que paguen els bancs quan es financen i el que cobren a les administracions públiques per finançar-se. No pot ser que els bancs paguin el diner a l’1% i el col·loquin a les administracions públiques al 6%
- Instaurar una oficina especial contra el frau i l’evasió de capitals a paradisos fiscals, amb poders reals d’inspecció però també de policia.
- No declarar Madrid 2020 com esdeveniment d’especial interès públic, i sí declarar la fira permanent de l’exportació com projecte de màxima prioritat i importància, on puguin exposar-se de forma permanent al món els nostres productes, ciència i tecnologia. Aquesta fira seria un punt d’orientació i logística per a totes les empreses del nostre país (la promoció del nostre país mitjançant l’esport ja ens l’ofereix el Real Madrid, el Barça, Nadal, Fernando Alonso, la selecció espanyola de futbol i moltes més coses). Necessitem exportar i fer popular el nostre país per les nostres empreses i el nostre territori, el tema de l’esport ja està fet i consolidat.
- Restaurar les percepcions salarials retallades a tots els treballadors i funcionaris en matèria de sous i/o pagues, etc. i tornar al punt d’origen, demanant la seva aportació i col·laboració en forma de repartiment de la feina, és a dir i com a exemple: les empreses i administracions públiques de més de 20 treballadors o funcionaris disminuiran en un 5% jornada i salari de les seves plantilles i per cada 20 treballadors als que s’apliqui aquesta mesura es contractarà un nou treballador. Les empreses de menys de 20 treballadors podran contractar un treballador més sense cap cost per a l’empresa en les quantitats meritades a la seguretat social. Aquesta partida serà assumida per un gravamen especial a aquells treballadors que percebin un salari de més de 20 vegades el salari mínim interprofessional. D’aquesta manera el treballador entendrà i podrà compartir que el seu esforç tingui un destí real i palpable.
- Incloure la figura dels interventors de l’Estat en els consells d’administració de les entitats bancàries i eliminar d’aquestes tots els càrrecs polítics. Aquests interventors vetllaran perquè els models de negoci s’ajustin a la legalitat, així com que no es comercialitzin productes bancaris d’alt risc per als petits estalviadors, vetllant en tot moment per la fidelitat dels comptes que aquestes entitats presenten com oficials.
- I per acabar una reflexió: Les crisis econòmiques són cícliques i encara en plena voràgine de la crisi econòmica actual ja s’està gestant la del futur. Diuen vostès senyors ministres del Govern d’Espanya i també senyors consellers, que l’educació és cara, que no ens la podem permetre, però creguin-me, molt més cara ens costarà la ignorància i la baixa preparació de les properes generacions. Aquí tindrà el seu origen la propera crisi econòmica que patirà aquest país d’aquí a uns anys, quan ja ens haguem oblidat d’aquests mals moments.
Pedro Rivero Hidalgo
Tinent d’alcalde
Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
