Parlem amb el Xavi Larruy, biòleg, per conèixer la seva evolució
Si ens apropem a la desembocadura del riu Besòs, característic de la nostra ciutat, serà possible observar alguns ocellets volant i fotògrafs/es aprofitant l’ocasió per treure unes bones instantànies. Un bon lloc, diríem, pels amants de la natura. Fins i tot aquestes darreres setmanes s’ha pogut veure un cabirol voltant i, fa uns mesos, una llúdriga. Està clar que el riu està canviant i aquest canvi permet l’aparició d’algunes espècies d’animals que fa anys no es veien. Però encara queda molt per avançar. Ens ho expliquen el Xavi Larruy, biòleg i ornitòleg, i la regidora de Territori, Ruth Soto.
“La qualitat de l’aigua ha millorat moltíssim, però la nota seria un aprovat”
Larruy no es mostra negatiu quan parla del riu Besòs, però sí que ens parla sobre la realitat d’aquest. Ell li posaria un 5 a la qualitat de l’aigua del riu: “S’ha restablert un cert ecosistema aquàtic, uns certs elements de la cadena atròfica, com l’aparició de peixos que no n’hi havia fa 40 anys. La contaminació de les indústries, dels nuclis urbans, feia d’aquesta aigua una aigua molt bruta”. L’abocament, a més, d’aigua de mar de la central de cicle combinat provoca també aquest fet.
Tot i això, el riu Besòs no és solament la qualitat de la seva aigua. “Els seus marges són importants i aquí la valoració no és positiva”, diu Larruy. “Cap a l’any 1997, el riu ja estava delimitat entre murs des de Montcada i gairebé ningú baixava a la llera. Era una zona molt tranquil·la, la qual cosa permetia la presència d’animals. Aquests prefereixen una zona bruta que plena d’humans”. Una onada de persones, per tant, que baixen a passejar pel riu, però que porten, la majoria, els gossos. “Venen aquí amb els gossos perquè no troben una pressió per portar-los lligats”.
La Ruth Soto, regidora de Territori i Medi Ambient de l’Ajuntament, reconeix la culpa en aquest sentit: “No hem estat prou durs amb les sancions a la gent que no porta els gossos lligats o amb la que es passeja per la desembocadura, que és una zona prohibida”.
Actuacions de conservació des de l’administració
Vist l’augment de la pressió humana i la conseqüent disminució de la fauna, l’Ajuntament, al llarg d’aquests anys, ha emprès diferents accions per revertir la situació.
Per exemple, va ser el 2005 quan es va restringir l’accés al tram final del riu, tot i que sembla que aquesta prohibició és bastant desconeguda entre la població general. El 2012 es va declarar la desembocadura com a refugi de pesca i entre el 2014 i 2016 es van plantar tamarius i altres espècies vegetals. També es van acordonar els més de 2.000 m2 de la sorra de la desembocadura.
