Durant el juliol passat, el programa ‘30 minuts’ de Televisió de Catalunya va emetre un documental que situa el bloc Venus dins del context del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs.
Aquest any, a finals de primavera, ha començat de forma molt gradual el reallotjament dels primers veïns afectats per l’enderroc del bloc Venus, 23 anys després que s’aprovés el Pla de Transformació Social i Urbanística del barri, l’any 2002.
L’edifici acull actualment 244 famílies que hauran de ser reubicades. Segons el calendari previst pel govern, l’enderroc està planificat per a finals del 2028.
L’antropòleg social José Mansilla descriu la Mina com “el gran oblidat de Barcelona”, un lloc que s’ha utilitzat per amagar realitats socials que incomoden, i això podria explicar perquè l’enderroc s’ha anat ajornant durant dues dècades.
El Juan i la Dolores són veïns de Venus. Fa un any que els van assignar un pis de segona mà al carrer Mart, a pocs minuts de la seva antiga llar. No obstant això, el seu procés es va quedar aturat per problemes tècnics, i no ha estat fins fa dues setmanes que han pogut formalitzar el canvi i fer el trasllat.
Durant mesos, els van anar ajornant la resposta. “Primer abans de Nadal, després abans de no sé quan… i així vam anar esperant fins que va arribar el dia. Bé, encara no ha arribat el dia; per a mi, no ha arribat fins que no tingui les claus a la mà”, explica Dolores, amb incredulitat.
Aquestes vivències són part dels testimonis recollits al reportatge “Fugir de Venus”, que mostra la realitat del bloc, els seus habitants i el barri en general.
Raons darrere l’enderroc
L’enderroc de Venus forma part del Pla de Transformació de la Mina aprovat el 2002, que va deixar fora de la seva afectació la resta d’edificis de la Mina Nova, tot i que segons un pla urbanístic anterior, de 1992, també s’havien d’enderrocar.
Segons Sebastià Jornet, arquitecte i director del Pla de Transformació Urbanística, els edificis de la Mina estaven molt ben construïts: “Els estudis tècnics indiquen que, fins i tot en cas d’un terratrèmol, el 70% dels edificis caurien, però els blocs de la Mina es mantindrien dempeus”.
El problema de Venus no és estructural, sinó social: és un espai on conviuen zones de marginalitat i tràfic de drogues, però també moltes famílies treballadores i honrades.
Demanda per la manca d’actuació
Degut a la inacció reiterada dels governs per executar l’enderroc, una quarantena de veïns encapçalats per Paqui Jiménez van presentar el 2019 una demanda contra el Consorci de la Mina per danys patrimonials.
Reclamen 10.000 euros per cada any de retard des del 2010, quan es va intentar fer la primera expropiació sense èxit. Aquesta quantitat ja supera els 150.000 euros.
Però el Consorci exigeix la retirada de la demanda per poder acollir-se al pla d’expropiació. Alguns veïns, com Rosalía Malagón, asseguren que no desistiran: “És un xantatge. Si enderroquen l’edifici, jo seguiré vivint-hi perquè no retiraré la demanda”.
