La Zona de Baixes Emissions (ZBE) va començar el seu funcionament l'1 de Gener de 2020, però el règim sancionador estava previst que s'iniciés l'1 d'abril. Tot i això, aquests plans no van tirar endavant per la declaració de l'estat d'alarma pel coronavirus, que va frenar aquesta idea, segons ha recordat el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l'AMB, Antoni Poveda.
Ara aquesta data d'inici de sancions s'ha traslladat al 15 de setembre d'aquest mateix any, després de l'acord entre la Generalitat de Catalunya, l'AMB i els cinc Ajuntaments metropolitans afectats per aquesta nova norma: Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs.
A més, també s'ha fet públic que durant els mesos de juliol i agost, l'AMB enviarà una carta a casa als infractors per a avisar-los que s'estan saltant la nova mesura mediambiental.
Etiqueta contaminant
Els conductors que vulguin circular per la ZBE han de portar visible l'etiqueta mediambiental del vehicle, que marca el seu nivell contaminant. Aquells que no la portin o que no compleixin amb el nivell de pol·lució establert com a màxim per a poder circular per aquestes àrees de Barcelona i els seus voltants podran enfrontar-se a multes que oscil·len entre els 100 i els 1.800 euros, segons el tipus de transport utilitzat.
Ampliació de terminis
Hi ha diversos tipus de vehicles que, per les condicions econòmiques que viuen aquells que els posseeixen, compten amb un marge major per a adaptar-se als requisits de circulació de la ZBE. És el cas, per exemple, dels autònoms amb pocs recursos econòmics i cotxes altament contaminants, els terminis dels quals també s'han vist augmentats pel retard derivat de la Covid-19.
Segons s'ha comunicat en una roda de premsa, els treballadors que usin el seu cotxe o moto per a treballar i amb rendes baixes tindran fins a l'1 d'abril per a adaptar-se a la normativa, un baló d'oxigen de tres mesos respecte a la data inicial. A més, el llindar dels qui podien acollir-se a aquesta moratòria s'amplia a aquells que tinguin ingressos iguals o inferiors a 2 vegades l'Iprem (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples).
El pla previst, doncs, es reactiva, però els elements amb què es va redactar han canviat. El principal motiu de preocupació ara per a complir amb els paràmetres de contaminació que fixa l'OMS i exigeix complir la Unió Europea és que el transport públic no inspira encara confiança entre els usuaris, tot i que l'ús de mascaretes sigui obligatori. Durant 2019, la xarxa metropolitana de transport públic va aconseguir els 1.000 milions de viatges. Avui dia, la seva ocupació és només un 30% de la qual era abans de la Covid-19. La xifra és preocupant perquè pot tenir un efecte indesitjat. El trànsit de vehicles a motor ha remuntat ja fins a un 70% de les seves xifres prepandèmiques, i ho ha fet tot i que el nombre de taxis a la ciutat és molt reduït i que l'activitat econòmica continua ranquejant. La quantitat de cotxes i motos als carrers no es corresponen als d'una societat que, per obligació, ha abraçat el teletreball.
Per altra banda, l'ús de les bicicletes com a mitjà de transport també ha augmentat. TMB intenta així guanyar-se la confiança dels usuaris per evitar no només un rebrot de coronavirus, sinò també un rebrot desastrós del trànsit.
