29/11/13. El barri, construït fa 60 anys, té pendents algunes actuacions lligades al projecte urbanístic dels noranta
29/11/13. Cada deu minuts, cinc en hora punta, els combois de rodalies Renfe travessen el barri més trinxat de Sant Adrià: Via Trajana. Fent frontera amb Barcelona, entre la via del tren i un pont degradat que recorda la vella arquitectura dels anys setanta, s’aixeca un complex de pisos nous de característiques idèntiques que van jubilar ja fa més d’una dècada les cases barates, aquelles que el franquisme va construir per disfressar les vergonyes del barraquisme fa tot just seixanta anys. “Els van construir fa uns anys per acabar amb l’aluminosi”, diu un veí que no s’atura, assenyalant la promoció de pisos més propera a la via ferroviària.
La transformació de Via Trajana, que transcorre en dues ciutats -Sant Adrià i Barcelona-, es va iniciar fa més de deu anys però encara avui dia està pendent de culminar. La crisi econòmica ha aturat l’última actuació lligada a la renovació urbanística de la zona, un projecte immobiliari finançat amb diners públics que ha quedat penjat.
Projecte penjat
Fa cinc anys que es va presentar el projecte, que incloïa habitatges de protecció oficial, a preu concertat i tutelats, aparcaments i una escola d’educació especial, però de moment, hi és només el solar. Per això, des de les entitats del barri i des de la regidoria s’ha demanat una solució, atès que el panorama a curt mig termini no té pinta de canviar. El regidor del barri, Gregorio Camacho (ICV-EUiA) explica que la demanda s’ha presentat formalment a la Generalitat. “Hem proposat al departament de Territori i Sostenibilitat que es canviï d’usos i que es facin horts urbans i instal·lacions esportives, que el solar tingui utilitat pels veïns”, assegura. La resposta encara no arribat.
Una altra de les peticions que ha quedat sense resoldre té a veure amb la via del tren. Des de l’inici de les obres de l’estació de l’AVE de la Sagrera, els veïns de Via Trajana pateixen els sorolls de les maniobres dels combois. Es dóna la circumstància que en aquell punt de la via Adif ha previst la cua de maniobra, és a dir, l’espai on els trens fan la volta. Veïns i Ajuntament han reclamat una solució, però com en el cas del solar, no hi ha hagut sort.
“Ens sentim abandonats per part de Barcelona. Com que estem en dues ciutats, si l’altra part no s’avé a col·laborar, és difícil avançar. Encara que l’Ajuntament de Sant Adrià posi esforços, necessitem l’altra part”. Ho explica emprenyada Sofia Medina, presidenta de l’Associació de Veïns d’Avinguda Ferrocarril. “Fa tretze anys que vivim als nous pisos i encara no s’ha culminat el pla de transformació”, afegeix. La veïna, filla del barri -hi va néixer- assegura indignada que estan “pitjor que als anys noranta”. “Hem perdut zones de parc per als infants, ara tenim més brutícia i molts més sorolls pel pas del tren”.
Habitatges amb aluminosi
Via Trajana va celebrar fa uns dies el seu 60è aniversari, amb una festa que va reivindicar la història d’un barri dur. A Via Trajana que transcórrer pel terme municipal de Sant Adrià hi viuen uns 600 veïns. Comparteixen amb els veïns del barri barceloní els equipaments i serveis i un passat comú ple de lluites per aconseguir millores. La Via Trajana va ser el primer polígon d’habitatges i es va començar a construir a principis dels anys cinquanta. En realitat, era la prolongació de les cases barates del Bon Pastor. Eren blocs de poca alçada amb un pati interior. Amb el temps, aquelles construccions fetes a corre cuita, van presentar patologies, bàsicament l’aluminosi, obligant, a principis dels anys noranta a iniciar un pla de transformació. Avui, vint anys després de l’inici dels treballs, Via Trajana encara espera culminar la seva desitjada transformació.
