Un barri aixecat sobre sòl contaminat. L’herència de les fàbriques que fa anys operaven. Molta gent es refereix al barri de Sant Joan Baptista d’aquesta manera. De fet, és un tema molt discutit en els plens municipals pels nostres polítics i polítiques. Fins i tot s’ha format una plataforma, Marea Verde, que lluita, entre d’altres, per donar solució a una terra tan contaminada.
El que va començar fa anys sent una zona pràcticament rural, va anar evolucionant cap a un desenvolupament industrial, arribant a establir-se fàbriques com Can Burier i la CELO. Les activitats d’aquests negocis van provocar la tan famosa contaminació del sòl del barri. “Quan aquestes fàbriques es van anar, no es va netejar bé el que quedava i ara, cada cop que es fa un forat a terra, surt tot”, explica a aquest Diari l’Antonio Pons, president de l’Associació de Veïns i Veïnes. “Després de la riada del 62, va haver-hi tendència a elevar els terrenys i es van elevar amb materials d’enderrocament. Fins i tot es parla de que alguns d’aquests material van sortir de la pròpia Tersa. Ara, tenim les conseqüències d’aquest desastre”.
El PDU tampoc contempla gaire la possibilitat de solucionar aquesta problemàtica. De fet, tal i com diu Pons, està “ple d’incògnites”.
Un Pla Urbanístic que donaria lloc a un barri VIP
I és que aquesta és una de les conseqüències desastroses del PDU, la creació d’un barri aïllat, però VIP, un barri que no es correspondria amb al realitat de Sant Joan Baptista. El caràcter especulatiu d’aquest, segons la Plataforma per a la Conservació de les 3 Xemeneies, generaria una gentrificació i una segregació. Es pensa que el preu dels habitatges que es construiran a primera línia de mar pujaran a xifres grandioses i el fet de la separació física de les vies del tren propiciarà aquesta segregació de la resta del barri. Un barri, per cert, que és el tercer amb més habitants de tot Sant Adrià, concretament 9.263, i té una densitat d’habitants per km2 de 9.533, una xifra que encara creixerà més amb aquest PDU. “Tenim por perquè portar endavant aquest PDU tal i com es planteja ara suposaria augmentar el nivell de vida del barri, amb la conseqüència de que persones que porten aquí anys hauran de marxar”.
Pisos turístics entre el carrer València i Torrassa
El veïnat del barri, de fet, també lluita amb l’incivisme que generen alguns pisos turístics de la zona. “Estan situats entre els carrers València i Torrassa, des que a Barcelona s’ha tornat més car”, assegura l’Antonio. Una situació idònia la del barri per aquest tipus de turisme, ja que la parada del tren o del tramvia fa molt accessible la ciutat per als estrangers i estrangeres que busquen divertir-se.
L’Associació Juvenil Barnabitas vol incidir en menors en risc
L’educació és la base de la civilització. Potser l’incivisme és un factor comú en la majoria de barris de qualsevol ciutat, però a Sant Joan Baptista, l’Associació Juvenil Barnabitas col·labora en garantir unes possibilitats i un futur als nens i nenes en risc d’exclusió de la zona.
El seu responsable, el Juan Vizcaíno, ens obre les portes dels 5 centres que l’Associació té distribuïts pel barri. “Creiem que el nostre és un treball fonamental, que hi hagi associacions que treballin conjuntament per a col·lectius vulnerables. Hem crescut i ens considerem referents tant en entitat de lleure com en acció social”. Casals, activitats, jornades diferents, fins i tot cultivar un hort són algunes de les accions que des de l’Associació es duen a terme per aquest col·lectiu. També els hi reparteixen berenar i els voluntaris i voluntàries treballen durament per intentar canviar la situació dels petits.
A cada centre es treballa amb una franja d’edat diferent i els escenaris també són diversos: a més dels centres propis, es fan activitats a la parròquia i al Casal de Cultura.
El refugi antiaeri, un tresor enmig del barri
Si parlem de cultura, aquí precisament no falta. Qui no ha sentit a parlar del refugi antiaeri de Sant Joan Baptista? O quin adrianenc o adrianenca no l’ha visitat en alguna excursió del col·legi? El refugi porta atraient a milers de persones anuals des del 2008 i encara ara resisteix a la pandèmia, ja que per les restriccions sanitàries aquest es troba tancat actualment.
El dinamitzador del refugi i també el guia, el Jordi Vilalta ens parla de la història d’aquests petit túnels que durant la guerra van albergar a desenes de veïns i veïnes que buscaven un refugi de les bombes que queien a la zona. “Normalment fem una visita guiada, que a més són gratuïtes i també estan adaptades al Braille, i al Casal de Cultura exposem una pel·lícula amb testimonis de la guerra”. “Ara, ja no en queden tant de supervivents, dels “nens de la guerra”, però aquí podem trobar des de testimonis escrits fins a la petjada del Trosky, el gos que alertava els veïns i veïnes dels avions que venien i els humans encara no arribaven a escoltar”.
L’espai del refugi, de fet, ha despertat també l’interès de diferents activitats culturals, des de la dansa fins el teatre. RefugiArt neix, precisament, d’aquesta demanda d’activitats que fan del lloc molt més que un petit museu. “Artistes com Big Mama Montse o grups de ball que han vingut directament des de Los Ángeles han volgut actuar aquí dins”.
Tota una aposta per la cultura a Sant Joan Baptista que fa d’aquest barri amb platja i mar, i amb el símbol de les 3 Xemeneies, una definició del que és Sant Adrià.
