spot_img
spot_img

Sant Adrià Nord és el barri amb una major població envellida

Dues realitats ben diferents: Casc Antic i la zona més “moderna” de Sant Adrià Nord, que comprendria la Plaça de la Vila i l’Avinguda Catalunya, sent aquesta la principal zona comercial de la ciutat. Es parla del centre de la ciutat quan els adrianencs i adrianenques es refereixen al barri i la veritat és que és el barri amb més població de tot Sant Adrià. 

 

Ens reunim amb el Pep Ragués, el president de l’Associació de Veïns i Veïnes, en un dels locals parroquials del barri, al carrer d’Andreu Vidal. “Potser no podrem entrar perquè han reforçat la porta. Van entrar a robar dues vegades en només un dia”, diu el Pep, que porta un conjunt de claus a sobre. Finalment, Ragués aconsegueix obrir la porta i ens permet entrar dins aquest edifici, que és molt més gran del que es pot apreciar a l’exterior. “Abans de la pandèmia aquí s’organitzaven tot tipus d’events, com balls o sopars”. La gran extensió de metres quadrats bé podria servir per totes aquestes activitats i els diferents pisos encara podrien aprofitar-se més. Els lladres no van aconseguir emportar-se gran cosa, comenta en Pep, perquè tampoc hi ha res de valor a dins, “però el Pare Ángel està preocupat”. Fins i tot el cura més conegut de Sant Adrià, que hi viu al barri, viu amb inseguretat aquest tipus d’episodis.

 

Andreu Vidal és un dels carrers més tranquils de la zona, amb gens d’activitat comercial, i es troba per darrere de la famosa fàbrica de cartró que porta més d’una dècada sense funcionar. Tot i aquesta tranquil·litat, el carrer serveix com a reclam per a grups de persones que volen delinquir o ocupar cases o locals. “Normalment actuen quan s’aproxima el toc de queda, però els veïns i veïnes estem molt atents a aquest tipus de moviments”, diu Pep, que comença a explicar-nos quines són les problemàtiques a les que s’enfronta l’Associació actualment. Robatoris, tant a persones, però especialment en cotxes i la ocupació són dos dels aspectes a destacar. “Tenim una població molt envellida i, per tant, més vulnerable”. I és que, de fet, Sant Adrià Nord té un total de 10.552 habitants del barri, però més de 5.000 tenen entre 40 i 80 anys. “Tot i això, els principals robatoris, com ja he dit, acostumen a donar-se als cotxes, al parc de la Pollancreda”. Un parc amb vistes al Besòs que serveix com a pàrking pels veïns i veïnes de la zona, però que diàriament comença el dia amb vidres rebentats.

 

Fort episodi d’ocupació l’estiu passat

 

“El principal problema el vam tenir els mesos de juliol i agost de l’any passat. Un grup de persones va ocupar un local i tot el veïnats ens vam unir per fer-los fora”. Aquell episodi, del qual s’en va fer eco a diferents mitjans, va ser el precedent que va unir al veïnat del barri encara més. A partir d’aquí, es va crear un grup de WhatsApp i, actualment, és la principal eina per avisar de qualsevol comportament estrany als carrers del Casc Antic, sobre tot, ja que és la zona més apartada de Sant Adrià i que limita amb els Safaretjos de Santa Coloma.”Hem evitat diverses ocupacions d’aquesta manera, unint-nos entre totes i tots, sense utilitzar cap tipus de violència”, diu el Pep.

 

Negocis centenaris

 

Solament el nom de Casc Antic ja ens transporta a una altra època, molts anys enrere, i és que en aquest barri trobem un dels negocis centenaris de Sant Adrià: la tintoreria Mil Colors. Situada al carrer de l’Església, aquest petit local de tota la vida alberga història al seu interior i és l’Antonio Vergara qui manté aquesta història encara viva. En un petit despatx dins la tintoreria ens entrevistem amb ell, per mediació de la seva filla que també treballa al negoci familiar. Una petita sala plena de quadres d’un Sant Adrià antic i fotografies en blanc i negre. “Abans no hi havia cap tintoreria aquí al barri i ens vam instal·lar al 1927, tot i que la vam fundar al 1923 en altres llocs com Sant Andreu o Barcelona”. L’Antonio admet com han canviat els temps: “Ha canviat tot molt, ara tots els procediments de la roba es fan automàticament, no manualment”. Encara s’enrecorda amb un somriure a la cara dels temps de “la guerra”, com l’anomena. “L’esglèsia d’aquí va quedar totalment derruïda i la que hi ha ara és una reconstrucció. Els carrers abans no estaven asfaltats, per anar a l’escola m’omplia de fang i aquí a la plaça de la farmàcia hi havia una gran farola al mig que ara ha desaparegut”. Encara es toca els genolls com si tingués les ferides que es feia jugant al futbol quan era petit.

 

Efectes de la Covid

 

Amb aquest viatje al passat ens adonem de que els temps canvien, però algunes coses es queden igual. En aquest cas, la tintoreria continua fent negoci, adaptant-se ja no només al segle XXI, sinó també a la pandèmia. Aquesta només va baixar persiana els primers mesos de l’estat d’alarma, però el negoci familiar continua donant guerra.

 

Veiem, per tant, aquesta part anciana, vella, en contraposició amb els problemes actuals, com l’ocupació o els robatoris. Problemes que semblen accentuar-se en el context de la Covid, però que no aconsegueixen sobreposar-se a la unió dels veïns i veïnes de la part del Casc Antic que vetllen per la seguretat dels seus.

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,448SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM