25/09/2015 – Més de 25.559 adrianencs i adrianenques estan cridats a votar aquest diumenge per decidir el futur del nou Parlament a través d’unes eleccions carregades de transcendència i de les que Espanya sencera n’està pendent.
Més de 25.559 adrianencs i adrianenques estan cridats a votar aquest diumenge per decidir el futur del nou Parlament a través d’unes eleccions carregades de transcendència i de les que Espanya sencera n’està pendent. Des d’unes perspectives o unes altres, plebiscitàries o no, és evident que les principals forces polítiques que concorren als comicis d’aquest 27S li han atorgat durant la campanya i els mesos previs de precampanya un tint de moment clau que marcarà el camí de la política catalana a curt i mig termini, com a mínim.
Sant Adrià disposarà de 43 meses electorals distribuïts entre els 11 col·legis electorals que hi haurà als diferents barris i districtes del municipi: el Polidor, l’Institut Vázquez Montalban, el Pompeu Fabra, el Casal Gent Gran Sant Adrià, el Casal de Cultura, el Centre Social Via Trajana, el Col·legi Cascavell, l’Acadèmia Túrbula, el Casal Cívic la Mina i el CEIP Mediterrània.
Els resultats s’albiren del tot imprevisibles. L’estadística històrica faria pensar que el PSC podria tornar a ser la força més votada, com a quasi totes les conteses electorals del municipi i les darreres autonòmiques de 2012. Llavors, amb quasi un 60% de participació, 14.807 votants, els socialistes van ser l’opció triada per més d’un 24% de la població, mentre que PP, CiU i ICV-EUiA van rondar el 15% del vot. La realitat tres anys després, però, és una altra. Començant per les candidatures, Junts Pel Sí suma la sinèrgia de CDC i ERC com a partits principals, que al 2012 van acumular uns 3.200 vots, pocs menys que el PSC, però també dels corrents més catalanistes del socialisme, ara representants a Sant Adrià per MES. ICV-EUiA s’inclou dins Catalunya Sí que es Pot amb Podemos, inexistent els darrers comicis catalans. I el PSC, d’altra banda, no té la pistonada de la que presumia anys enrere, ni tan sols a un bastió vermell com ha estat Sant Adrià, on, recordem, va perdre la majoria absoluta que havia aconseguit fins ara el passat mes de maig. El vot abstencionista, que totes les forces estan intentant mobilitzar decididament, també influirà en el resultat final.
Els vots del 9-N, una guia?
Si bé és cert que la votació del referèndum no vinculant del passat mes de novembre no pot entendre’s com una guia aritmètica del sentit del vot, degut a diferents factors com la inclusió dels majors de 16 i la baixa participació (entre un 20 i un 25% del cens real), no s’ha de perdre de vista que més de 4.200 veïns i veïnes es van decantar pel doble Sí. Una xifra que, traslladada al proper diumenge, podrien suposar recolzaments a les candidatures de Junts Pel Sí o la CUP, si la prenem sense comptar possibles augments o descensos, i superaria les 3.500 paperetes que li van valer al PSC el títol de partit més votat a la ciutat el 2012.
Una campanya de baixa intensitat a Sant Adrià
La campanya electoral no ha estat gaire intensa a Sant Adrià aquestes dues setmanes. Tot i l’èmfasi que han posat totes les candidatures en trepitjar l’àrea metropolitana, on es jugarà una bona porció del pastís, la localitat no ha rebut la visita de caps de llista ni primeres figures de cap color. Almenys en campanya. I és que sí es van viure diferents actes abans d’iniciar l’esprint final cap al 27S, bàsicament per part de Junts Pel Sí, a través d’ERC, CiU i l’ANC, i Catalunya Sí que es Pot, que va presentar el seu projecte durant la festa major amb Joan Coscubiela. Al marge d’això i d’actes de format més modest, com ara el de la CUP amb Manuel Delgado i diferents representants de la comarca, els ‘premis grossos’ se’ls ha emportat Badalona, que ha esdevingut un dels principals nuclis d’activitat d’aquesta campanya.
A la localitat veïna han tingut lloc alguns dels actes més importants de diferents partits, com a ‘capital’ del Barcelonès Nord, i als que també han assistit representants de Sant Adrià. En aquest sentit, han trepitjat Badalona Mariano Rajoy, en dues ocasions; el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez; el president Artur Mas i les principals espasses de Junts Pel Sí; Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, i el dirigent de Podemos Íñigo Errejón; el líder de Ciutadans, Albert Rivera, i la seva candidata, Inés Arrimadas; les figures més destacades de la CUP, que ha escollit la ciutat per tancar la seva campanya a nivell nacional, o el cap de llista d’Unió, Ramon Espadaler.
Des d’un diari de Sant Adrià,
Des d’un diari de Sant Adrià, opino que no s’hauria de parlar de «Barcelonès Nord» o Badalona com a capital. Molts adrianencs aspirem a integrar-nos a Barcelona i no formar part de cap Barcelonès Nord (que, a més a més, actualment és inexistent).
Des d’un diari de Sant Adrià,
Des d’un diari de Sant Adrià, opino que no s’hauria de parlar de «Barcelonès Nord» o Badalona com a capital. Molts adrianencs aspirem a integrar-nos a Barcelona i no formar part de cap Barcelonès Nord (que, a més a més, actualment és inexistent).
Des d’un diari de Sant Adrià,
Des d’un diari de Sant Adrià, opino que no s’hauria de parlar de «Barcelonès Nord» o Badalona com a capital. Molts adrianencs aspirem a integrar-nos a Barcelona i no formar part de cap Barcelonès Nord (que, a més a més, actualment és inexistent).
Des d’un diari de Sant Adrià,
Des d’un diari de Sant Adrià, opino que no s’hauria de parlar de «Barcelonès Nord» o Badalona com a capital. Molts adrianencs aspirem a integrar-nos a Barcelona i no formar part de cap Barcelonès Nord (que, a més a més, actualment és inexistent).