30/7/2013. Li passa el relleu al número 5 de la llista electoral del PP, Oscar Marjalizo… que des de fa mesos no pertany al partit, doncs el va abandonar per les mateixes discrepàncies amb els actuals regidors populars
Feia mesos que s’ho estava rumiant i, finalment, ha acabat fent el que moltes persones del seu entorn li recomanaven: abandonar el lloc de regidora de l’Ajuntament de Sant Adrià, fastiguejada per les, segons diu, desavinences que ha tingut amb els seus companys del grup municipal popular. Maria Franco, que va entrar com a edil en aquest mandat, va anunciar ahir al ple, davant la sorpresa de molts regidors que desconeixien que anava a donar aquest pas, la seva renúncia.
Llegint una carta de comiat, d’una manera molt elegant però metafòrica, no es va estar d’assenyalar el vertader motiu del seu adéu: la seva relació personal i professional amb els fins ahir companys de partit, Desireé Aguilar, Laura Rodera i el portaveu del grup, Chuso García Bragado, alguns dels qual feien cara de no saber, fins a aquell moment, que Franco marxava. L’edil popular va apuntar que en aquest temps ha rebut un tracte afable «per part de les altres formacions polítiques, PSC, ICV-EUiA, CiU i PxC, així com a la resta de treballadors de l’Ajuntament». Sobtava, ja, que no inclogués en aquests agraïments als seus companys del PP. La raó estava un parell de paràgrafs de la missiva després: «Como en todos los ecosistemas naturales, así sucede en los entornos grupales humanos; las especies invasoras comienzan por arrinconar y terminan por fagocitar a las autóctonas». D’aquesta manera, Franco es referia al buit que ella diu que ha patit de part de García Bragado i, especialment, de Rodera i d´Aguilar, que a diferència del primer, ahir es van mostrar molt més fredes que ell amb Franco un cop comunicada la dimissió.
A principis d’any, Joan Martí, marit de Franco i exregidor popular fins a aquest mandat -i que va ser rellevat per ordre del PP de Barcelona en favor de Bragado, Rodera i Aguilar-, ja explicava a aquest diari el que, segons ell, estava vivint la seva dona: «Li estan fent un mobbing que mereix ser denunciable. No té accés al despatx del grup municipal a l’Ajuntament, gairebé no li consulten cap tema o decisió i ni va aparèixer en la foto de la felicitació de Nadal que el grup va fer. Ho està passant malament, l’he recomanat que marxi del partit i que se’n vagi al grup mixte i ho està estudiant», apuntava Martí. Doncs mig any després, Franco ha donat el pas. Llavors, el PP va negar la majoria d’aquestes acusacions; ahir, García Bragado, com a portaveu del grup municipal, va evitar fer declaracions oficials sobre el tema.
Si la dimissió anunciada al mateix ple, sense que molt poca gent ho sabés, és quelcom sorprenent, també pot ser singular el procés que ara s’ha de seguir per ocupar la vacant deixada per Franco. Ella va apuntar, en la mateixa carta, que cedeix el lloc al seu «amic i veí adrianenc» Oscar Marjalizo, que es va quedar a les portes d’entrar com a edil popular en aquest mandat, doncs era el número 5 i el PP va assolir 4 representants. Ara bé: com Martí, Marjalizo també va denunciar fa mesos la «ingerència» del PP de Barcelona, en imposar els noms que volia a la nova llista -la majoria d’ells, provinents d’altres ciutats, com el mateix Bragado o la mateixa Rodera- i arraconant la vella guàrdia del PP a Sant Adrià. Fins al punt que Marjalizo, amb Martí, va donar-se de baixa del PP llavors, per la qual cosa està per veure si pot optar a ser regidor, ni que sigui com a edil no adscrit a cap partit. També se sap, però, que Marjalizo porta mesos relacionant-se amb el partit polític de Ciutadans, que als comicis de fa dos anys no va aconseguir representació al ple adrianenc.
