spot_img
spot_img

Laura Benito: l’ADN del com

20/03/2015 – El seu ascens al primer equip del Sant Gabriel reafirma el model formatiu d’un club que lluita per poder subsistir a la màxima categoria del futbol femení nacional.

 

Sense fer soroll i quasi per accident, Laura Benito Rocamora (1997) s’ha convertit en una de les protagonistes destacades del Sant Gabriel en el darrer tram de la Superlliga. La marxa d’Asako al Japó va ser ‘l’excusa’ perfecta perquè Toni Camacho es decidís a fer el pas.

 

Beni, apel·latiu futbolístic de la jugadora adrianenca, destacava al filial de Segona Divisió mostrant uns atributs que la feien perfectament vàlida per fer el salt a Primera. La mitjapunta barcelonina ha aconseguit afiançar-se en l’onze titular i estrenar-se com a golejadora a la Superlliga, quallant un gran partit contra el Sevilla (3-0).

 

En l’últim any, la seva vida esportiva ha iniciat un procés de canvi i adaptació constants. Laura Benito ha estat en dinàmica de quatre equips diferents – el filial del Santgra, el primer equip, la selecció catalana sub18 i la selecció espanyola sub19 – i ha competit amb tres d’ells. Sens dubte, un cúmul de novetats difícils de gestionar per una noia de només 17 anys.

 

“Sí, la veritat és que ha estat una mica intens aquest any. Però bé, crec que tot són experiències positives per una jugadora. M’aporten coses”, afirma Beni. Per la jugadora del Sant Gabriel, tot aquest procés “ha estat un petit caos”, tot i que ho ha intentat absorbir “de la millor manera possible”. “El futbol m’agrada molt i, per tant, s’aguanta tot”, reconeix Laura Benito.

 

Les seves primeres actuacions a la Superlliga han captat l’atenció dels mitjans, fet que ha obligat a la mitjapunta a ‘enfrontar-se’ per primera vegada amb els periodistes. “Em va sorprendre molt que algú em volgués entrevistar. De broma, a casa em diuen que sóc la ‘noia del moment’, però sobretot que intenti viure aquesta etapa al màxim”, relata la jugadora blava.

 

Sens dubte, la polivalència que mostra Laura Benito sobre el terreny de joc li ha obert les portes del primer equip. Ella mateixa reconeix que, al llarg de la seva trajectòria, ha fet “una mica de tot”. “Quan  era cadet jugava de migcentre o d’interior, però sempre havia estat una jugadora d’atac. El fet de jugar al mig del camp em va obrir més portes”, explica Laura Benito.

 

“Al filial sempre solia jugar d’extrem i ara al primer equip em posen més a la mitja punta. La veritat és que em trobo còmode en totes les posicions”, afegeix.

 

Tancar el capítol de lesions

 

Diuen que, quan tot rutlla, sempre va bé recordar d’allà on vens. Per gestionar l’èxit present, guardar en la retina les traves del passat resulta vital. Només així s’aconsegueix mantenir una trajectòria ascendent i no caure en l’autocomplaença.

 

Laura Benito està gaudint del seu millor moment futbolístic, però recorda amb nitidesa una última temporada complicada. “L’any passat vaig patir petites lesions molt seguides que no em van deixar tenir gaire continuïtat. No tenia ritme”, assegura.

 

A la pretemporada, una forta contusió a la part superior del peu la va obligar a estar aturada durant un més, però els problemes no van acabar aquí. “Dos o tres partits després de tornar, vaig patir una mala caiguda a l’Estartit i el genoll se’m va inflamar molt”, recorda Beni.

 

Després de les proves pertinents, la possibilitat de contraure condromalàcia rotuliana crònica – degradació del cartílag de la ròtula – no era ni molt menys descartable. Per sort, al final tot va quedar en un avís. “M’ha quedat una zona del genoll adormida. Sense sensibilitat. M’han dit que amb el pas del temps la recuperaré”, exposa la jugadora del Sant Gabriel.

 

Objectiu clar

 

L’estiu passat, Laura Benito només va disposar d’una setmana de vacances. Després de disputar un torneig a Suècia amb el Sant Gabriel i la Donosti Cup, també amb el club adrianenc, la jove futbolista barcelonina es va incorporar a la pretemporada del primer equip i del filial.

 

“Físicament em notava millor perquè no havia parat, però no tenia gaire confiança. Durant els últims anys, el nivell del primer equip del Sant Gabriel era molt alt i els cops que havia tingut la sort de pujar del filial o de veure partits, notava que el nivell estava molt per sobre del meu”, recorda Beni.

 

Segons relata la mateixa jugadora, “a principis de pretemporada vaig estar una mica parada, però a mesura que anàvem jugant amistosos em vaig començar a veure al nivell”. En certa mesura, tornar al filial va suposar un cert “estancament” per la futbolista, qui veia com les companyes del primer equip “anaven evolucionant”. 

 

En certs moments de la present temporada, la Segona Divisió li va començar a quedar petita. “Sí que m’he notat una mica superior, però això no serveix de res si no hi poses actitud. Et pots trobar amb una jugadora amb menys qualitats però que et supera en ganes. Sempre has de ser humil perquè sempre es pot millorar”, adverteix Laura Benito.

 

Tot i tenir qualitats per fer el salt a Superlliga, la mitjapunta de Sant Andreu reconeix que és incapaç de jugar amb una marxa menys. “Sóc una persona que no pot escollir jugar amb la quarta marxa i no posar la cinquena. Encara jugués al C o al cadet, no puc relaxar-me. Sempre vaig a tope”, assegura.

 

Uns inicis del tot familiars

 

Des que tenia 11 anys que Laura Benito defensa els colors del Sant Gabriel. La jugadora adrianenca ha passat per quasi totes les categories formatives de l’entitat i ara comença a destacar a Superlliga. El primer impuls però, va venir des de casa.

 

“Jugo a futbol per la meva germana. És tres anys més gran que jo i des de sempre ha portat aquest esport a la sang. Jo la volia imitar i compartir coses amb ella. Per això vaig començar a jugar”, afirma Beni. Marta Benito, germana de la Laura, va ingressar abans que ella al Santgra i ja es va guanyar l’apel·latiu Beni.

 

“En el meu primer any al club també vaig coincidir amb una altra Laura a l’Infantil B. A ella li deien Lauri i a mi Beni. A mi m’agrada, però si algun dia puc portar el nom en una samarreta, voldria portar el meu segon cognom: Rocamora. Tinc una gran relació amb la meva mare i m’agrada més Rocamora que Benito”, assegura la jugadora del Santgra.

 

La primera experiència de Laura Benito al món del futbol va començar com un experiment per estar al costat d’un germà, però ara el petit ha acabat superant el gran. “La Marta juga a Preferent”, diu rient.

 

Admiració de vestidor

 

Sent la jugadora més jove de la primera plantilla, és lògic que Laura Benito s’hagi fixat en les capacitats de les seves companyes per mirar d’incorporar-les al seu repertori. “Moltes tenen coses que m’agradaria tenir a mi”, reconeix Beni.

 

“M’encanta la força que aporta Leti a l’equip, la tècnica de Carla Gómez, la tranquil·litat de Paola Soldevila i la forma de llegir el joc de Carola Garcia”, enumera com a exemples.

 

S’autodefineix com una jugadora “competitiva que sempre vol guanyar”, però que també dóna un valor “molt important al com es guanya”. “A vegades he arribat a marxar més contenta a casa després d’un partit perdut que després d’un 5 a 0 a favor. M’exigeixo molt a mi mateixa i em costa estar satisfeta si sóc conscient que no he aportat totes les coses que puc oferir”, reconeix Beni.

 

Per tal de fer un bon paper i adaptar-se ràpid a la Superlliga, Laura Benito opina que “és bo” arribar-hi amb “certa maduresa”. “Sobretot per evitar marxar dels partits. A Superlliga, si perds el nord durant un minut, la cagues”, afirma la futbolista del Santgra.

 

La pilota no ho és tot

 

Amb una certa ironia, Laura Benito encara recorda com els seus companys de classe se sorprenien al veure-la jugar a futbol, després de deixar l’escola de “tota la vida” i canviar d’institut per estudiar el batxillerat. “La gent no està acostumada a veure a noies jugant a futbol”, etziba amb to realista.

 

Quan un jugador arriba a la màxima categoria del futbol del seu país és ben lògic somiar amb poder viure de l’esport; perseguir el somni d’arribar a ser professional.

 

“Si tingués l’oportunitat de dedicar-me professionalment al futbol, no sé si ho faria o no. Sóc una persona molt exigent amb mi mateixa i considero que dedicar-me només a jugar seria poca cosa. No és que no ho valori, però a nivell intel·lectual voldria fer alguna cosa més”, declara Beni.

 

Seguint la filosofia de “no posar-se límits i creure’t capaç de tot”, Laura Benito seguirà lluitant per ajudar al Sant Gabriel a mantenir-se a Primera, alhora que enceta la seva aventura personal com a estudiant de Genètica.

 

“Aquest és l’objectiu, tot i que encara no està del tot decidit”, diu. I és que l’etapa universitària encara haurà d’esperar uns mesos. Abans, toca salvar-se a la Superlliga. 

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,447SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM