07/11/2014 – Parlem amb Joan Callau (PSC) sobre el seu primer any com a alcalde i els temes d'actualitat de Sant Adrià.
Quina valoració fa del primer any com alcalde? Ha estat complicat?
No gaire. Ha estat la continuïtat de la feina que estava feta. Hem pogut desencallar alguns temes com l’edifici Venus i tirar endavant una sèrie de mesures com un pressupost amb la despesa social més alta en molts anys o el projecte del mercat, que va per bon camí. Ha estat un any força bo.
S’ho han posat fàcil?
Quan entres nou tothom intenta reposicionar-se. Has de consolidar-te poc a poc. Però molt difícil no ha estat. A nivell d’institucions, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, per exemple, m’han tractat bé; les entitats de la ciutat també i els partits de l’Ajuntament han continuat amb el tarannà que ja hi havia.
Era una fita difícil agafar el relleu de Canga?
No és fàcil. Era tota una institució. Ho va fer molt bé. Va pilotar tot el canvi de Sant Adria i és difícil substituir-lo. Però no m’ha preocupat. No he intentat imitar-lo, vaig decidir ser jo mateix i anar treballant.
Quina és la mesura de la que s’ha sentit més orgullós durant aquest any?
La millor que m’emporto és haver impulsat l’Arxiu Municipal amb el nom de l’Isabel Rojas. També totes les polítiques d’ocupació que hem fet: oferir llocs de treball, subvencionar empreses per contractar gent de la ciutat…
I aquella que li ha resultat més dura?
Dificil, dificil, que hagi sabut molt greu haver-la pres, cap.
Canviaria alguna cosa del seu primer any?
No.
Nombrava l’edifici Venus tot just començar la conversa. Els veïns no han rebut de forma positiva la propsota de la rehabilitació. Molts pensen que la idea inicial del trasllat seria el més adequat. Es podria enquistar un altre cop tot plegat?
A la reunió amb els consellers de Territori i Família, Santi Vila va ser molt clar: o hi ha rehabilitació o l’edifici es queda com està. Cadascú ha de ser responsable de com vol que visquin aquestes més de 200 famílies. Si per mantenir les seves idees i compromisos polítics prefereixen que no es faci res, les famílies continuaran vivint en un edifici molt deteriorat. No hi hauria una altra sortida en 5-10-15 anys. Penso que la solució està bé. Qui vulgui i pugui traslladar-se ho pot fer a un preu molt econòmic, i qui no s’ho pugui permetre, es rehabilita l’edifici més del que es van rehabilitar la resta del barri.
Ens quedem en aquella banda del Besòs, on trobem dos projectes importants. Un d’ells, el campus universitari. Les obres avancen bé?
Una mica més lentes del que haurien d’anar, pero sí. La Generalitat ja ha aprovat la dotació econòmica per acabar les obres. Tirarà endavant. Em preocupava, degut a l’enrenou polític que podria haver-hi properament si torna a haver-hi eleccions. Però amb aquesta aprovació em quedo més tranquil.
Què comportarà el campus?
Dos canvis dels que no som conscients: ser ciutat amb universitat, amb el que això representa com a referència a nivell estatal i europeu, i atraure milers de docents, alumens, investigadors…hi haurà repercussions econòmiques i comercials molt positives per a la ciutat.
L’altra projecte és la macrodiscoteca. Sembla que Amnesia no acaba d’arrencar. Fa poc llegíem que el promotor ha parat el projecte i està en stand by. Què se’n sap?
El promotor i l’empresa ja m’han comunicat personalment que no faran Amnesia i, a més, que l’Atlàntida no continuarà a Sant Adrià.
Li han dit per què?
Han d’acabar de fer-ho oficial. Nosaltres no ens podem posar en temes privats.
I com quedaran ara el port i les piscines?
Ho acabarem de veure quan tot s’acabi de confirmar. A les piscines els hi queden tres anys de concessió, als que se suposa que renunciarien davant del Consell Comarcal. El que és segur és que no donarem llicència per a cap més discoteca allà. Quant al port, es tractava d’una idea interessant per a desenvolpar i donar vida a la zona; si renuncien al projecte veurem què podem fer per dinamitzar les instal·lacions.
Això serà una bona notícia per a sectors del veïnat que es queixaven del tipus de turisme que podia atraure.
Nosaltres havíem de treballar perquè portés el port portés activitat positiva. Hem de dinamitzar-lo.
Però el projecte de l’Atlàntida ha demostrat aquest estiu que aquesta mena d’activitats desperta contrarietats dins la ciutadania.
Nosaltres durant l’estiu vam treballar per reduir les emissions sonores. Vam precintar l’emissor i el vam connectar per saber en tot moment la magnitud del soroll. Vam reduir el nombre de decibels per deixar-ho al nivell adient. Entenem les presses que exigien els veïns, perquè és una cosa que destorba el seu descans. Nosaltres vam començar a actuar tant bon punt que vam comprovar que no respectaven el reglament.
L’Atlàntida ha representat un problema?
Sí. Vam fer medicions objectives, realitzades per part d’una empresa homologada de la Generalitat, i vam veure que les emissions sortien dels límits. Vam actuar i no vam descansar fins a aconseguir que es respectés la normativa. Els veïns rebien molèsties sonores. Això és així.
La idea era minoritzar tots aquests problemes fins que arribés la discoteca gran al port?
Eren coses diferents. Aquí tenia una concessió per a tres anys més. L’oci havia d’estar a l’entorn del port esportiu a la llarga. Un cop s’acabessin els tres anys de concessió a les piscines, no es donaran més permisos per a discoteques.
El govern s’ha agafat els dits amb el tema de la discoteca? Ha donat més problemes dels que es pensaven?
Ells tenen uns drets. Tu els hi dones una concessió esperant no tenir cap problema. Més que problemes cap a l’equip de govern, és un tema de molèstia cap als veïns. Si només ens molestés a nosaltres, però el fet que doni treball a gent de la ciutat i altres avantatges a nivell laboral o econòmic ho compensa, doncs cap problema. Quan hi ha un problema de descans, és una qüestió molt més delicada. No és el millor lloc per tenir una discoteca, però s’ha de respectar la legalitat de la concessió que tenen.
Quin és el futur de les Tres Xemeneies?
No hi ha cap projecte aprovat. Estem treballant en dos àmbits. Un amb el ministeri de costes per intentar estabilitzar la platja, traslladar el col·lector que ara està als pantalans. Allà hi haurà d’haver platja. A part, estaria bé que hi hagués algun interessat en invertir a la zona. El projecte a desenvolupar s’obrirà i es preguntarà a la ciutadania.
De moment, sembla que va per a llarg…
Sí. Allò és un solar qualificat de zona industrial i és privat. Els propietaris, Santander i Endesa, no volen fer de promotors. És tot un procés que va lent. Haurem d’acabar fent un pla urbanístic i de transformació per recuperar aquell espai i fer-ho públic.
La zona ha despertat l’interés de diferents grups inversors internacionals. Hi ha alguna proposta o oferta?
Van venir i pel que sé no han presentat cap oferta en ferm. Almenys no a l’Ajuntament. O sigui que, de moment, no hi ha res.
Fa uns anys es va arribar a parlar de soterrar les vies del tren de la R1 al seu pas pel litoral adrianenc i badaloní. Que li semblaria això?
Sempre i quan la ciutat no perdés la seva estació de Renfe, bé. La parada dóna un gran servei a la ciutat. De tota forma, és un tema del que es va parlar, pero queda molt lluny.
L’agrupació local del PSC viu moments tensos des de fa mesos. Un grup de persones, entre elles regidores com Isabel Marcuello, van renunciar als càrrecs orgànics i van criticar durament les primàries. El procés va ser just i transparent?
Del tot. Amb unes normes que el partit va aprovar per unanimitat al Consell Nacional, que indiquen que has de recollir avals. Jo vaig recollir més de 120, i això indica una ratificació. Vam ser el primer partit en fer-ho a la ciutat.
Tota aquesta situació de malestar ha debilitat el partit?
Va representar un problema, tampoc un debilitament, però l’agrupació local s’ha refet molt bé. Tenim un bon ambient que no vivíem des de fa temps. Una prova d’això és que, a la paradeta del partit de la Festa Major, va haver-hi treballant prop d’una trentena de companys i companyes voluntàriament. Si no hi ha un bon clima, no hi va tanta gent.
Al darrer Ple es va donar compte d’un decret a través del qual s’ha tret a la regidoria encapçalada per Isabel Marcuello les competències de Protocol i Comunicació. Aquest moviment té relació amb la seva postura crítica?
No. Ha estat una decisió de reestructuració interna. Normalment són àrees que competeixen a les alcaldies, en la majoria d’ajuntaments. És quelcom molt corrent.
I per què s’ha pres la decisió ara? No creu que això pot agravar la polèmica que envolta el PSC?
És una qüestió que s’ha valorat darrerament i s’ha dut a terme ara com podia haver estat abans o després. I no crec que això hagi d’afectar negativament l’agrupació. És un tema d’organització municipal.
Han començat a fer llistes per a les municipals?
No. Encara no toca.
Comptarà amb aquest grup de persones, algunes de les quals són actualment al govern?
Hem de veure si elles volen integrar-se o no. S’ha de parlar. No tanco la porta. Mai l’he tancada.
Tot i la davallada general del PSC, a Sant Adria s’ha mantingut el suport de la ciutadania. Ho relacionen amb una hipotètica arrel de tradició socialista o podia estar vinculat a la figura de Sito Canga?
Suma de les dues coses. I perquè els socialistes a Sant Adrià hem fet una bona gestió. Qui tingui una mica de memòria i s’enrecordi de com estava la ciutat a principis del 90 veurà que ara està molt diferent, molt millor, i això ens ho reconeixen.
Però pot ser la gent més jove no pot arribar a recordar tot aquest canvi.
Però la tasca que estem fent ara també és bona. Jo crec que quan et presentes has d’explicar el que has fet i fer propostes noves. Tot el passat ens avala. Crec que hem fet una gestió impecable.
A Badalona tenim l’exemple d’un govern que va portar a un barri de 60.000 habitants una línia nova de metro i allò no va tenir premi a nivell electoral.
No t’has de conformar en dir “hem fet”, has d’estar en contacte amb la ciutadania, amb les persones, que et vegin i et sentin proper. I sobretot seguir fent-ho bé.
Callau serà la cara visible del projecte més recolzat les properes municipals?
Espero que sí. Però el món de la política ara és un magma que no saps com acabarà. Intento treballar i fer que es treballi amb normalitat, solucionant problemes. I després ja veurem que surt. Mai hem viscut un moment històric com aquest. No sabem com es canalitzarà el descontent de la gent, l’afectació de la crisi…
Imagino que no us plantegeu no estar en el proper govern.
Ens plantegem anar a treure els millors resultats possible i continuar governant, òbviament.
A nivell de ciutat, és més important la figura que la marca?
Sí. La marca del PSC a nivell local és bona. En Sito feia molt, però mai hem amagat qui som. Un ha d’explicar el que és i sent en moments d’incertesa com aquests. Jo no m’amago.
Ser la cara d’un projecte polític suposa una gran pressió?
Sí. No és el mateix ser regidor que alcalde. Ser la cara visible suposa estar al costat del precipici, perquè saps que ets el responsable. Suposo que una mica de vergonya m’agafarà quan vegi el meu ‘careto’ a les pancartes…si és que decidim que hi hagi ‘careto’, que ja es veurà.
La situació politica està molt candent. Això pot influir a nivell local el proper maig?
S’ha de veure. Pot ser sí o no. Tot depèn d’aquell factor que porti a un ciutadà a les urnes. Les tendències generals acostumen a arrossegar vots. Segurament la composició del consistori serà diferent de la que hi ha ara. Pot haver-hi noves opcions, i haurem de veure quines.
El canvi més gros es pot produir arran d’aquest 9N. Per què l’alcalde va votar en contra de la consulta?
Si no era acordada, podia portar a una gran frustració o a conflictes.
Però, i si mai s’aconsegueix un punt d’acord?
Jo no sóc responsable del transcurs de tot això. Crec que les societats són més fortes quan hi ha diàleg i entesa. Quan es juga a fer fronts no hi ha ponts, no hi ha diàleg. I això la societat ho patirà. Tot aquest procés ha tapat molts altres debats. La Generalitat ens deu 4 milions d’euros. Som dels ajuntament amb menys deute d’Espanya, però tenim un problema de caixa molt gran. Al mateix temps, el govern central legisla lleis que ens fa pagar de forma més immediata, però no obliga a que aquella administració que et deu et pagui. A més, la conjuntura és tan convulsa que dels tuits, dels eslògans, de l’anècdota, es fa categoria política, i això no és bo.
A què es refereix?
Surt un tuit d’un regidor del PP que diu una cosa, i un altre des del punt de vista contrari que diu una altra, i tot es magnifica. I així no anem bé. Qualsevol persona de qualsevol lloc diu una animalada, s’expandeix, surt a tot arreu i va encenent els ànims. Només s’exciten les emocions.
Tot el tema sobiranista pot afectar el vot a nivell local?
Jo espero que el veí voti en clau municipal. Cadascú ha de veure els seus interessos i veure qui pot fer-los funcionar millor. Jo crec que cada àmbit s’ha de votar en la clau que toca.
Vostè ha comentat algun cop que el polític no és la figura millor valorada per la ciutadania degut a la desafecció. Es veu com un polític proper?
Em considero molt normal. No em veig diferent a la ciutadania o en un estatus superior. Però això també ho ha de dir el carrer.
El govern local es mourà més per deixar-se veure ara qeu venen eleccions?
Tot el que hem de moure ja ho hem fet i ho estem fet. Reforma de diferents carrers i el mercat, bàsicament. El mercat esperem que ajudi a dinamitzar comercialment la ciutat.
Quins reptes té la ciutat a curt/mig termini?
Mantenir serveis socials, l’escola bressol, l’escola música, les ajudes de cooperació i solidaritat i intentar incentivar els polígons industrials, que són de propietat privada, però els hem de dinamitzar.
L’atur és un dels problemes de la ciutat a nivell econòmic, tot i els plans ocupacionls i ajudes públiques. Ho atribueixen a algun motiu concret?
Sociològicasment sempre tenim els ítems més desfavorables: atur, renda per capita… Per posar un exemple, al 2008 donàvem 50.000 euros en urgència social. Enguany, 180.000, més 42.000 de Cáritas, xecs d’infància de la Caixa per valor de 127.000 euros, a més de programes d’aliments…Tot això es dispara per les necessitats que hi ha a la ciutat. Inclús en èpoques econòmicament favorables, la ciutat sempre ha tingut aquests índexs per sobre de la mitjana.
Per què la ciutadania l’ha de fer confiança?
Per tot el que hem fet i perquè som la garantia de poder mantenir la ciutat tal i com la tenim, per allò que som i que serem: gent propera. Tots els regidors són molt propers. Els ciutadans, en general, ens contacten constantment i intentem respondre sempre. Em poden dir qualsevol cosa menys mentider. Sempre s’ha d’anar amb la veritat i dedicar esforços a mantenir i contenir el patiment de la gent. Ens van posant pals a les rodes a les administracions locals i hem de continuar al peu del canó.
“Mantenir la ciutat tal i com la tenim”. Pot ser no a tothom li agrada la ciutat tal i com està. Tenen una bona percepció del sentir del carrer?
La percepció que ens arriba a nosaltres i a l’entorn és bona. Ho tenim tot endreçat. Sant Adrià es recorre ràpidament: totes les entitats i barris. La pots fer caminant en un matí i et sobra temps. La sensació i el sentir del carrer t’arriba fàcilment.
