spot_img

El dia a dia d’un model guanyador

18/11/2016 – Parlem amb diversos entrenadors de formació del Snatt’s Femení Sant Adrià per saber com es treballa el planter en el club de bàsquet femení més prestigiós d’Espanya.

 

Centrar l’atenció en els grans resultats assolits per l’equip sènior del Femení Sant Adrià al llarg dels darrers temps seria l’operació més previsible i superficial per avaluar les claus de l’exitós model de treball que utilitza l’entitat. El club lila, proclamat ‘rei’ de la formació femenina espanyola a partir del curs 2015-2016, fa moltes més coses que guanyar partits a la Lliga Femenina 2.

 

Actualment, el Snatts’ Femení Sant Adrià té set equips de planter liderant les seves respectives competicions i molts d’ells es mantenen invictes. El Júnior ‘A’ presenta un balanç de 9/1, anota 72 punts per partit i en rep 51, mentre que el Júnior ‘B’ encara no coneix la derrota (10/0).

 

Els dos Cadets i el Preinfantil (6/1) de l’entitat adrianenca tampoc es queden enrere (9/1) i l’Infantil ‘a’ (6/0) i el Mini ‘A’ (6/0) destaquen per gaudir d’una defensa impressionant. Els equips dirigits per Jordi Vizcaino i Mònica González estan rebent 29 i 27 punts per partit, respectivament, xifres que poques plantilles de formació a Catalunya poden presumir de tenir.

 

L’ara no és el més important

 

Vizcaino, que a banda de dirigir l’Infantil ‘A’ entrena la plantilla de LF2, coneix a la perfecció com funciona la dinàmica d’aprenentatge que ha instaurat el Femení Sant Adrià dins del seu planter. El tècnic aprofita el cas concret del seu equip per transmetre els criteris que s’utilitzen al club per fer evolucionar les jugadores joves.

 

“El procés d’aprenentatge que estan seguint les jugadores de l’Infantil va al ritme esperat. S’ha de tenir en compte que els mecanismes i processos d’assimilació de conceptes són molt lents a l’inici i es van accelerant durant els mesos posteriors”, valorava Jordi Vizcaino en primera instància.

 

Segons l’entrenador lila, en un esport com el bàsquet, “entendre i fer-se entendre no passa per parlar la mateixa llengua, sinó perquè les jugadores assimilin tot allò que vols crear com a entrenador amb una perspectiva diferent”. Vizcaino remarca que no s’ha de “voler tot avui”, ja que el més important és “sumar avuis per construir un demà”.

 

Pel que fa a la consolidació de la defensa, fase del joc que no depèn tant del talent sinó d’altres factors, l’entrenador del Femení ens aporta llum. L’Infantil ‘A’ del Snatt’s presenta uns números increïbles, però el cos tècnic “no els dóna importància”.

 

“El treball que hem fins a dia d’avui no és el de construir sistemes defensius sòlids, sinó més aviat crear l’hàbit i l’actitud per tenir la base individual i recolzar-nos en ella en un futur. Si individualment tenim actitud del voler, del ser solidaris, el dia que comencem a posar pautes tot serà més senzill”, aportava Vizcaino.

 

Pel preparador del conjunt adrianenc, la combinació del voler i de la intel·ligència suposa la clau de l’èxit. “Intentem que les jugadores siguin intel·ligents en termes defensius, però alhora que tinguin un punt de col·lectivitat i patiment que ens identifiqui com a grup sòlid . Ser intel·ligent i no tenir actitud no et farà defensar millor, però tampoc tenir voluntat i no ocupar bé els espais”, afegia el tècnic lila.

 

En els darrers mesos, Jordi Vizcaino s’ha fet un fart d’intentar respondre a una mateixa pregunta: per què el Femení Sant Adrià ha arribat fins aquí; fins al sostre de la formació femenina a Espanya? A banda d’altres aspectes, el nostre interlocutor identifica tres pilars bàsics: “el nivell de les jugadores, el nivell dels entrenadors i el camí comú i de paciència marcat per la junta i la direcció tècnica”.

 

L’èxit es cuina amb una bona cerca

 

Cada temporada, abans de començar a trepitjar la pista d’entrenament, l’organigrama tècnic del Snatt’s Femení Sant Adrià treballa per formalitzar cadascuna de les plantilles de l’entitat. És en aquest procés de cerca de jugadores on el club comença a marcar les diferències amb la resta.

 

“Un aspecte molt important és que tenim a jugadores seleccionades. I això ens permet millorar. Comptem amb una xarxa de scouting potent i ens dediquem a fer seguiments durant diversos anys”, reconeixia Enric Cervera, entrenador del Cadet ‘B’.

 

A l’hora d’incorporar qualsevol persona al club, el Femení té en compte diferents criteris. La institució ha aconseguit crear un ecosistema “de les millors”, fet que s’ha de cuidar. “La qualitat no és l’únic que ens importa per fitxar una jugadora. Ens fixem molt en la intel·ligència i el valor humà. L’entorn de la jugadora és bàsic, perquè ens dóna pistes de si es podrà treballar amb ella sense cap problema. Totes les potes del físic, el talent, la qualitat, la intel·ligència i l’entorn han de quadrar”, advertia Cervera.

 

Segons el tècnic del planter lila, el factor de “treballar més que ningú” sumat a les “bones instal·lacions” i a la “poca diferència que es percep entre noies de diferents generacions d’edat” produeixen un còctel més interessant. “Tot plegat ens dóna molt de joc a l’hora de competir en els entrenaments”, deixava clar l’Enric.

 

El procés comença des de ben aviat

 

Conversant amb la Mònica González, entrenadora del Mini ‘A’ del club, es comprova ràpidament quin tipus d’informació i inputs útils reben les jugadores des de les categories més inicials de la piràmide formativa. 

 

“Nosaltres volem a jugadores que siguin capaces de fer moltes coses i que, des de ben petites, tinguin confiança en les seves possibilitats. La majoria d’elles compten amb bons físics i treballem per dotar-les de recursos”, destacava González.

 

Les minis del Snatt’s han de “dominar la tècnica” i saber “passar, botar i tirar” quasi a la perfecció. Com és sabut, l’atac és una conseqüència de la defensa, idea que es comparteix en l’estructura tècnica del Femení.

 

“Sempre dic a les jugadores que defensar és voler. Intentem que interioritzin que, si es té actitud darrere, millor sortiran les coses en atac perquè el rival veurà que estàs evitant que jugui bé. En el fons, a tothom li agrada atacar. Per això, quan les jugadores són petites, les has d’enganxar a defensar motivant-les amb atacar”, exposava la Mònica.

 

Segons l’entrenadora del Mini ‘A’ lila, al Snatt’s no existeix la contraposició de la formació i la competició, ja que el club mai ha deixat de fer les dues coses.  “En cada entrenament, les nenes juguen contra les millors i això et fa evolucionar”. Missatge rebut. 

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,465SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM