19/10/2016 – La jugadora del Snatt’s Femení Sant Adrià fa balanç d’una de les experiències esportives més especials de la seva vida: el Mundial 3×3 de la FIBA.
Mai havia estat convocada per cap selecció, ni tan sols per la catalana, però el seu currículum no impediria que Anna Junyer es fixés en ella per poder completar el ‘roster’ d’Espanya en un campionat del món. Cris Hurtado, tota una històrica del Snatt’s Femení Sant Adrià, seria escollida per acompanyar Aitana Cuevas (Alcobendas), Paula Palomares (Alcobendas) i Gema García (C.Adelantados) al Mundial 3×3 de Guangzhou (Xina).
El fet de celebrar una competició internacional d’aquestes característiques amb les lligues començades obriria la porta de la selecció nacional a les jugadores de la LF2. Ningú podia preveure quin seria el rendiment d’Espanya, ja que l’equip femení viatjava a la Xina sent absolutament nou i novell. Al final, el bloc dirigit per Junyer seria una de les millors sorpreses del torneig.
“Ha estat una experiència increïble. Jo mai havia format part de cap selecció. Ni de la catalana. La convocatòria em va deixar molt sorpresa. Ho he intentat gaudir el màxim i ha estat inoblidable. Crec que el més important és que hem aconseguit formar un equip de debò”, destacava Cris Hurtado després de reincorporar-se als entrenaments del Snatt’s.
L’aler pivot de Blanes ens rep al Pavelló Ricart per explicar-nos els detalls d’una aventura que mai oblidarà. “Qui em va donar la notícia de la convocatòria va ser en Jordi Vizcaíno. Després d’un entrenament em va dir que Espanya m’havia seleccionat per jugar un Mundial. Tota la meva família va al·lucinar”, reconeixia la jugadora lila.
Hurtado va arribar a Guangzhou el dia d’inici del Mundial, després de 15 hores de vol i acompanyada pel fisioterapeuta de la selecció. Les seves companyes van poder viatjar un dia abans, tot i que l’equip aconseguiria conjuntar-se ràpidament. “Al principi ens va costar una mica, perquè acostumar-se al joc del tres per tres és complicat”, relatava Hurtado a aquest diari.
Resultats admirables
La selecció espanyola femenina es faria notar des del primer dia al Mundial 3×3 de la FIBA, superant la primera fase amb un balanç de tres triomfs i una derrota i arribant a les semifinals guanyant les vigents campiones d’Europa: Hongria (13-21). Abans, però, Espanya viuria una jornada històrica, provocant la primera derrota d’Estats Units en una competició d’aquestes característiques (16-21).
“El primer pas que ens vam marcar va ser intentar acoblar-nos com a equip i després aconseguir gaudir de l’experiència. Un cop ens arriba el partit contra Estats Units, ja sabíem que una derrota ens deixava fora. L’única intenció va ser intentar morir a la pista i intentar anotar els 18 punts que necessitàvem”, afirmava Hurtado en primera instància.
“Dins de la pista vam gaudir molt. Crec que va ser el millor partit de tota la competició. Sobretot en el tema físic, les americanes eren molt poderoses i suposo que estaven més acostumades a jugar aquest tipus de tornejos”, afegia l’aler pivot a continuació.
Un cop a quarts de final, Espanya va començar a veure que guanyar medalla “era possible”, tot i que l’equip arribaria als darrers encontres del Mundial molt limitat. “Físicament vam arribar destruïdes als quarts i a les semifinals. En aquest joc, si et despistes un moment estàs perdut. A més, qualsevol triple, decanta bastant els partits”, advertia Cris Hurtado.
El combinat nacional femení podria vèncer Hongria, però en el matx per accedir a la final acabaria cedint contra Ucraïna (15-19). Motivades per venjar-se de la derrota patida en la fase inicial, les americanes allunyarien definitivament Espanya del podi en el matx pel tercer i quart lloc (20-14).
Connexió, competitivitat i aprenentatge
La ciutat de Guangzhou, amb més de 13 milions d’habitants, es va bolcar amb l’organització del Mundial 3×3 de la FIBA. Molts aficionats xinesos es desplaçaven cada dia fins al camp de joc i d’altres següent els partits a través de la televisió.
“La pista era una pista de street ball i teníem l’hotel a només deu minuts a peu. Totes les seleccions estàvem allotjades dins del mateix recinte i això va crear un molt bon ambient de competició fora de la pista”, destacava Cris Hurtado.
Un cop entraves a pista, però, “la bona sintonia s’acabava”, ja que “tothom anava al màxim”. Per sobre de tot, la jugadora del Snatt’s valora la gran relació que ha establert amb la resta de companyes de selecció i amb els membres del combinat masculí, amb els quals s’ha creat “una petita família”.
Sens dubte, Hurtado aportaria per repetir l’experiència i espera poder aplicar algunes coses apreses a la Xina en la competició domèstica. “És cert que no es pot utilitzar el mateix nivell de contacte en el tres per tres que en la lliga normal, però sí que he après algunes coses interessants sobre com gestionar els espais”, exposava.
La quarta posició i la connexió amb el públic assolida per la selecció espanyola femenina serien espectaculars, i més tenint en compte que l’equip era totalment nou i sense experiència. “El públic estava molt pendent. Hi havia pantalles gegants al costat de la pista amb mota gent pendent dels partits. A més, el Mundial el van emetre en directe per les televisions del país”, recordava Hurtado.
El punt àlgid d’aquesta relació amb els aficionats, però, arribaria després de vèncer els Estats Units. “Els xinesos es van tornar bojos. No ens paraven de demanar fotografies”, assegurava Cris Hurtado amb rotunditat.
L’impacte d’aquell triomf no només es viuria al país asiàtic, ja que a Espanya també tindria un enorme ressò. Igual que la resta de companyes, a la Cris li ha estat impossible contestar tots els missatges de suport rebuts a través de les xarxes socials.
En certa manera, les quatre escollides s’han convertit en les millors ambaixadores possibles de la LF2. Hurtado, per la seva part, ha demostrat que a Sant Adrià el talent és fàcil de trobar.
