25/4/2016.- Dijous comença a Càceres la Fase d’Ascens a la lliga Femenina. Hem parlat amb l’entrenador de l’Snatts’sFemení Sant Adrià, Jordi Vizcaíno, per saber com afronta l’equip aquesta fita històrica.
Esteu preparant aquests dies la fase d’ascens. Com veus l’equip?
La veritat és que amb la sensació de tenir els deures fets i que allò que ens ve per davant és quelcom més que il·lusionant. Encara queden uns dies però l’equip el veig tranquil, treballant com ho ha fet tot l’any sabedor que el camí que ens ha portat fins aquí és aquest i no un altre.
És un equip jove, però la gran majoria d’elles han viscut Campionats, Fases i entenen que el millor és treballar avui i un cop allà, tenir l’afany i el desig de poder competir en cada un dels partits. I aquelles que no han viscut una experiència similar intenten viure el camí com toca, amb la il·lusió del que comporta una Fase d’Ascens i la responsabilitat de seguir treballant com el primer dia.
Són molts partits en pocs dies. Alguna preparació especial?
Creiem que la normalitat ha de ser el fil conductor d’aquests dies tot i que hem variat una mica la dinàmica dels entrenaments en les darreres setmanes, gràcies a que matemàticament varem assolir la Fase d’Ascens ara fa quasi un mes. Si durant l’any en Victor Ciavattini (el nostre Preparador Físic) ja és important, durant aquestes darreres setmanes ho ha estat més, i entre el seu treball fora de pista i el nostre dins, intentarem arribar el més fines possibles a aquest final de més. A la Gloria, en Santi (els meus ajudants) i a mi mateix sí que fem una preparació especial de partits i estem endinsats en un món de números i vídeos per tal d’extreure la major i millor informació dels equips rivals. En aquest sentit en David Muñoz (Entrenador del Pre-Infantil del Club) també ens estar donant un cop de mà, ja que la seva perspectiva més analítica ens ajuda molt en termes de jugadores individuals.
Esteu al grup 1 . Què et semblen els rivals del grup?
Quan arribes a una Fase d’Ascens a Lliga 1 crec que poques coses et poden sorprendre, i entens que compartiràs el grup i els dies amb els millors equips de l’Estat de la segona divisió del bàsquet. Pel què hem vist fins ara, son estructures molt sòlides basades en jugadores molt experimentades tant a la Lliga com a les Fases. Han estat equips molt regulars durant la Fase Regular de la competició i només C.B. Clarinos ha tingut una moment de la temporada on va patir diferents derrotes seguides degut als canvis que va realitzar en la seva plantilla però que ha sabut remuntar guanyant 10 partits dels darrers 11. Rivas Promete i Al-Qaceres són dos equips amb la voluntat, des del primer dia, d’estar a la Fase d’Ascens i ho han aconseguit amb solvència; dos equips diferents en estructura de joc però amb l’objectiu clar d’arribar al creuament del diumenge que donaria pas a l’ascens directe.
Com creus que veuen els rivals el Femení Sant Adrià?
La veritat i la gent que em coneix ho sap, no valoro massa el com ens veuen des de fora, perquè des del primer dia i fins avui ens hem mirat molt més a nosaltres com a equip que als rivals que hem tingut durant la temporada. La voluntat era la de tenir una identitat de joc, un ADN que ens fes una mica diferents als altres, i en certa manera crec que ho hem aconseguit. Tot i així som un equip jove i talentós, amb certa vistositat en el joc amb la premisa de intentar fer les coses de forma ràpida però no per això sense control.
Per a moltes jugadores serà la primera vegada que juguen una Fase Final d’aquest nivell. Com pot condicionar la falta d’experiència?
Com en tot a la vida sempre hi ha un primer cop, i de fet l’objectiu de totes les jugadores a l’inici de temporada era lluitar per jugar en algun moment una Fase d’Ascens, fos aquest any o en els propers. L’experiència és quelcom que es va adquirint amb el temps, i entenent que és una part del aprenentatge de les jugadores intentarem que no sigui definitiu per assolir fites més importants. Al ser un equip jove li pot falta experiència en alguns moments però ho haurem de suplir d’altres maneres, i en aquest sentit hi crec molt en el grup perquè des del 18 d’agost passat camina molt junt salvant obstacles que potser en altres circumstàncies ens haguessin portat a perdre el camí marcat.
L’any passat us vàreu quedar a les portes. Quin pas endavant ha donat l’equip aquest any?
Bàsicament crec que han succeït dues coses; la primera és que un any més a la categoria ens ha donat la tranquil·litat suficient per veure les coses des de una perspectiva diferent i valorant cada pas que fèiem com a part del procés. La segona és que l’equip ha millorat en la seva estructura; l’entrada de la Itziar Llobet, la Núria Gimenez i l’Ari Magrinyà ens ha donat solidesa i recanvis a la línia exterior, a més de l’aportació cada vegada més continuada de les júniors del club com la Laura Peña i la Maria Gascón. Si a aquestes jugadores els sumem la Mireia Vila i la Oumy Diallo que varen arribar passades les vacances de Nadal juntament amb el grup que teníem l’any passat, el nivell de l’equip ha crescut en totes les vessants.
Aquesta temporada calia confirmar que l’anterior no va ser una casualitat. En quin moment te n’adones que l’equip pot arribar a la fase d’ascens?
Delimitar un moment en el temps és complicat, però des del mes de gener vèiem la possibilitat de poder optar a una plaça a la Fase d’Ascens. Crec que la victòria a Alcobendas en uns moments on la classificació estava molt compactada ens va donar la confiança suficient com per poder somiar i valorar el fet que fos possible. D’aquí en endavant, però, el camí no ha estat fàcil, i hem hagut que donar el millor de nosaltres mateixes per anar superant els obstacles que durant una temporada poden anar sortint. La Fase Regular sempre és molt competitiva i les darreres 8 jornades se’t fa difícil guanyar a qualsevol equip perquè tothom lluitar per els seus objectius en concepte de classificació, alguns per evitar el descens, altres per no patir massa al final i la resta com nosaltres lluitant per estar a la part noble de la competició.
En dos anys l’equip s’ha convertit en un dels referents. Quin és el secret?
De secrets no n’hi han masses; l’experiència ens ha donat la fórmula que construint un club i equip sostenible en base a les jugadores de cantera, en el fet que portar jugadores de fora només sigui per millorar el que ja tenim a la casa, i fer que l’equip estigui format en certa manera per bones jugadores però també per persones que entenen que el col·lectiu estar per sobre de les individualitats fan que a dia d’avui podem obtenir el premi de disputar una Fase d’Ascens a Lliga Femenina 1; si a més dels èxits ens acompanya el fet que des de fora se’ns pugui veure com un referent d’Equip i de Club, llavors és que les coses les estem fent bé, o almenys així ho intentem.
