09/09/2014 – L’Adrià ha acabat els seus estudis musicals a Essen i ara torna a fer un màster a Dortmund.
Com et dius?
Em dic Adrià Cano Rocabayera (22 anys).
De quina part de Sant Adrià ets?
Visc al barri de Sant Adrià Nord, prop de l’Ajuntament
Què estudies a Alemanya?
Estudio violoncel. Aquest juliol he finalitzat la carrera i a l’octubre començaré un màster d’especialització en músic d’orquestra a l’Orchesterzentrum, a Dortmund.
Què et va portar a marxar de casa? Va ser complicat fer-ho?
Jo estudiava el Grau Superior de violoncel a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC). A l’acabar el segon any, el Professor Christoph Richter em va oferir l’oportunitat de fer un ERASMUS durant el tercer curs a la Folkwang Universität der Künste d’Essen (Alemanya).
Quan m’ho va proposar em va fer il·lusió i respecte alhora, òbviament era una oportunitat que no podia desaprofitar. El repte era important, no només a nivell musical sinó també a nivell personal, significava canviar de casa, de país i de cultura.
Per què Alemanya?
El meu Professor és alemany i treballa a Essen, una ciutat a l’oest del país, prop de Colònia. A més a més, dins d’Europa i el món, Alemanya és com “la Meca” de la música clàssica, tant per la tradició de grans compositors alemanys com per l’afició dins de la societat alemanya. Els alemanys valoren molt la música clàssica, per a ells és una gran riquesa cultural i la tracten com a tal. Molts companys músics, quan acaben els estudis a Catalunya, marxen a l’estranger a perfeccionar-los i complementar-los, i també a la recerca d’un millor mercat laboral.
Els estudis et deixaven temps per desenvolupar algun treball?
A Alemanya em dedico exclusivament al violoncel, però sempre surten algunes actuacions remunerades. A la universitat, he format un quartet de corda amb companys i fem alguns concerts, i si ens ho demanen, batejos i funerals també! He participat també en alguns concerts aquí a Catalunya durant aquest passat curs, i sempre és una bona excusa per tornar a casa.
És impossible seguir la teva vocació a Barcelona, per exemple?
Impossible no, hi ha molts bons músics a Barcelona i Catalunya, però en aquests moments és realment difícil trobar una bona sortida musical aquí a casa. La meva intenció és tornar algun dia i treballar aquí, però de moment, el millor que puc fer és acabar de formar-me, agafar experiències i currículum, i més endavant, intentar buscar un bon lloc laboral per aquí; tot i així, no descarto haver de treballar en algun altre país del món.
Què és el que més t’ha agradat o t’agrada de la teva experiència fora?
Després de dos anys a Alemanya, les anècdotes i experiències són incalculables tant a nivell musical com personal. A nivell musical em quedo amb el meu progrés tècnic amb l’instrument i l’oportunitat d’escoltar les millors orquestres del planeta per tant sols 10 euros! (preu especial destinat només als estudiants); i a nivell personal, m’he fet gran i he madurat. He hagut d’espavilar-me tot sol i organitzar-me les tasques del dia a dia, un pas endavant molt important. També és molt interessant el contacte cultural amb els companys de la universitat, des del Canadà fins a Corea del Sud.
És un model de vida diferent?
En general, el model de vida és prou similar al nostre. Tenen altres tradicions i costums és clar, però jo segueixo bastant amb els costums catalans. Ells tenen uns horaris que jo encara no puc acostumar-m’hi del tot, així com molt poca tradició dels àpats a taula, de seguida ho tenen enllestit. Com he dit però, hi ha gent de tot el planeta i les cultures dins la universitat es barregen entre elles.
Has estat a Alemanya un temps. Has tornat dos mesos a l’estiu i ara marxes novament. Serà més o menys dur que el primer cop?
Ara molt menys! Fa dos anys vaig marxar a l’aventura, no coneixia què em trobaria i no havia estat mai lluny de casa més de dues setmanes seguides. L’inici va ser molt dur, hi va haver moments peluts però poc a poc t’hi vas acostumant i ho portes millor. Tot i així, cada vegada que torno a marxar sempre són moments difícils, els grans canvis no són el meu fort!
Què has enyorat i què enyoraràs?
Enyorar enyoro moltes coses, però sobretot s’enyoren les persones. La família, els bons amics; allí hi ha dies que et sents molt sol, fa molt fred i és dur de suportar sense el caliu dels teus. Per sort, gràcies a l’Skype i internet és més suportable tot plegat. Jo faig vida tal com si estigués aquí a Catalunya, escolto Rac 1 i miro TV3 per internet.
Quan te’n vas?
Marxo el dia 24 de setembre i en principi m’hi estic fins Nadal.
De moment, però, et podem veure tocar a prop?
Ara aquests dies no tinc cap concert en principi, però participaré per la Diada Nacional de Catalunya a un acte institucional que em fa especial il·lusió. En commemoració del Tricentenari, s’ha organitzat pel dia 11 a les 8 del matí un concert al Centre Cultural del Born. Tocarem junts 300 violoncel·listes i interpretarem una obra estrena del compositor Albert Guinovart, serem un autèntic exèrcit de violoncels!
