03/05/2018 – La Generalitat confirma els tòxics que té identificats als terrenys i es referma en què no es pot construir sense descontaminar-los abans.
El Departament de Territori de la Generalitat ha confirmat que als terrenys del voltant de l’antiga tèrmica de les Tres Xemeneies, on es projecta en el futur edificar 1.719 habitatges, hi ha solars contaminats per la presència d’hidrocarburs i metalls sota terra. El Govern insisteix en què, amb independència de què el pla urbanístic s’acabi aprovant, caldrà “acreditar-se que el terreny és apte per a l’ús aplicat”. Això significa que, abans de construir, és imprescindible certificar que els solars són nets. Per ara, la proposta del qual s'ha avançat un avantprojecte es troba pendent de què es convoqui un procés participatiu, i encara pendent de determinar què és el que la ciutadania hi podrà definir.
De fet, la Generalitat recalca que no es contempla en cap cas construir sense haver descontaminat abans els terrenys, ja que la normativa exigeix demostrar que els residus s’han retirat perquè no suposin possibles riscos per a la salut. El Govern té acreditada la presència d’hidrocarburs totals del petroli, hidrocarburs aromàtics (en concret, xilè), hidrocarburs aromàtics policíclics (en aquest cas, naftalè) i metalls a la zona, on recorda que “hi ha hagut activitat industrial històrica”.
El Govern afegeix que els propietaris dels terrenys estan assumint la despesa de descontaminació. Els privats que hi ha a la zona són Endesa, que manté el terreny on s’assenten les Tres Xemeneies, i el Santander, que controla la parcel·la on es van afincar les fàbriques d’Akzo Nobel i Procolor.
Consultat per aquest mitjà, el catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Josep Lluís Domingo, expressa que “la restauració del sòl és possible i no molt costosa”. Sobre la contaminació en parcel·les al voltant de les Tres Xemeneies, el professor apunta que “caldria veure si els valors són dins dels que es consideren assumibles i quin tipus de metalls s’han detectat”, però estima que no són força diferents a les substàncies que es detecten sota vells terrenys industrials.
“Els hidrocarburs no duren molts anys al terra i es degraden, mentre que els metalls són més persistents i, segons quin sigui, depèn que es faci una actuació o una altra. La terra se la poden dur i portar terra neta”, assenyala Domingo, autor dels informes que han detectat un possible major risc de contreure càncer a Sant Adrià en els últims anys per l’elevada concentració de dioxines al voltant de la incineradora.
Per altra banda, la Generalitat no veu possibilitats de què les despeses per acondicionar els terrenys acabin corrent a càrrec de l’administració pública. “La normativa defineix clarament quina cadena cal seguir en la determinació de responsabilitats a l’hora d’investigar i recuperar els sòls contaminats: el causant de la contaminació, el propietari dels terrenys i els posseïdors”, indica.
