08/05/2014 – Aquest dijous a la nit va donar el tret de sortida la campanya electoral, l’esprint final cap a les eleccions municipals del proper 24 de maig, uns comicis que es presenten amb un panorama ple de novetats i d’incerteses.
La política adrianenca arrenca a córrer. Aquest dijous a la nit va donar el tret de sortida la campanya electoral, l’esprint final cap a les eleccions municipals del proper 24 de maig, uns comicis que es presenten amb un panorama ple de novetats i d’incerteses. Nou candidatures concorren als comicis d’aquest 2015, algunes d’elles per primer cop; d’altres, com sempre. La composició del Ple de l’Ajuntament a partir del juny es presenta com una incògnita difícil d’avançar. L’actual mandat ha acabat amb una situació de govern en minoria per a l’equip format per PSC i ICV-EUiA, una circumstància inèdita els darrers anys d’hegemonia socialista, degut a l’escissió interna que el grup liderat per l’alcalde Joan Callau va patir quan l’extinent d’alcalde Isabel Marcuello va deixar el partit amb tres companyes més.
L’estadística i línia continuista presumeix que la llista més votada tornaria a ser la del PSC, força molt arrelada a la ciutat i amb anys de gestió i experiència a l’esquena. La sortida de Marcuello, alcaldable ara per Moviment d’Esquerres, però, podria ser un dels principals esculls per als socialistes. Previsiblement, l’exregidora de govern, propera al teixit associatiu local, s’endurà vots dels sectors més afins a l’actual executiu roig; el que no esbrinarem fins al dia 24 és la magnitud d’aquest ‘transvasament’ i, en conseqüència, la representació que MES pugui aconseguir (o no). La situació a nivell nacional, amb noves formacions i plataformes basades en la renovació i la ‘nova política’, no obstant, tampoc afavoreix el PSC que, a Sant Adrià, com a altres localitats, pot veure’s desgastat després de tants anys al capdavant de l’Ajuntament.
L’evolució del PP, que ha apostat per continuar renovant algunes cares dels primers llocs de la llista, tot i que amb el mateix candidat, també resulta difícil de preveure. García Bragado seguirà el camí del seu homòleg badaloní, Garcia Albiol, per intentar esgarrapar vots a través de la neteja, la seguretat i la immigració, un discurs que ha donat fruits a la ciutat veïna. ICV-EUiA, per la seva banda, aposta per la continuïtat i es recolza en la seva obra com a soci de govern pel que fa a polítiques socials per a esperar millorar resultats. CiU presenta una candidatura repleta de cares noves, amb moltes figures independents i amb el canvi de Mireia Hernàndez per Xavier Soley al capdavant. Els convergents, sense el recolzament d’Unió a nivell local, han apostat per restar importància a les sigles i formar un equip amb persones molt diverses i amb coneixement de la ciutat, algunes de les quals van liderar formacions tant dispars entre elles com ERC i el PP.
PxC torna a presentar-se, sense la seva fins ara regidora Menchu Martí. Es presumeix una caiguda generalitzada de la polèmica formació de dretes arreu de Catalunya. També a Sant Adrià, a on sempre va fonamentar el seu ideari en la lluita contra la immigració i la renovació. Un aspecte, el de la renovació, que ja cobreix un altra partit en creixement exponencial: Ciutadans. Els d’Albert Rivera arriben a les municipals amb una forta embranzida que els hi assegura una millora en pràcticament totes les localitats en les que es presentin. La força taronja compta en el número ‘2’ amb l’exedil del PP i no adscrit Óscar Marjalizo.
També Esquerra-Avancem té la porta de l’Ajuntament oberta per posar-hi un peu. Tot i que haurem d’esperar al dia 24, és molt probable que els republicans, amb un equip renovat encapçalat per Rubèn Arenas, tinguin veu i vot al Ple municipal a partir del juny. La més recent de les formacions, Sant Adrià En Comú, candidatura ciutadana agermanada amb la BCN En Comú d’Ada Colau i que compta amb el recolzament de Podem i diferents col·lectius socials, es llança a l’aventura municipalista. El temps els ha corregut en contra i hauran de fer molta i bona feina per aconseguir introduir la seva política a l’administració local, però compten i els hi juga a favor la marca que a moltes ciutats, com a la mateixa Barcelona, sembla arrencar una carrera que conclourà amb uns resultats molt positius.
Ahir a la nit, tots ells i elles –encara que l’única candidata, en femení, és Isabel Marcuello-, van iniciar la seva particular campanya amb la tradicional enganxada de cartells a mitjanit. Esperen per endavant dues setmanes frenètiques plenes d’actes, molts d’ells de petit format i de contacte proper al ciutadà.
