27/10/2016 – La davantera del Sant Gabriel explica l’aventura que ha viscut guanyant la tercera divisió sueca amb el Luleå FC i assegura sentir-se feliç d’haver tornat al Ruiz Casado.
Un cop tancat el curs al Levante Las Planas i després de viure la seva primera experiència en una lliga estrangera, Maria González (1998) ha tornat a Sant Adrià per assumir un rol important dins de l’equip de Carlos Martínez. L’atacant ja havia defensat els interessos del Sant Gabriel en etapes anteriors, arribant inclús a debutar a la Superlliga contra el Transportes Alcaine (2014-2015).
“És un club que em va cuidar molt durant l’any i mig que hi vaig jugar. A més, em van permetre incorporar-me més tard des de Suècia. Coneixia a les jugadores i a l’entrenador. El projecte em va semblar atractiu”, reconeixia ‘Ibra’, en la conversa mantinguda amb el Diari de Sant Adrià per fer balanç de les seves primeres setmanes a ‘casa’.
Abans d’aterrar de nou al vestidor del Santgra, però, al juliol González acceptaria el repte de marxar durant més de dos mesos a Suècia per reforçar el projecte del Luleå FC, flamant campió de la tercera divisió del país.
“Les condicions que oferien eren molt bones. La veritat és que una oportunitat que no podia deixar escapar. L’objectiu del club era pujar de categoria i es va aconseguir”, apuntava la Maria en primera instància.
“El futbol suec és diferent. Nosaltres estàvem molt ben valorades i teníem contracte i fitxa professionals. Allà l’estil de joc és més físic, directe i de molta força, perquè les jugadores són corpulentes. M’ho vaig plantejar com una aventura, però em preocupava el fet de no adaptar-me a la forma de jugar. Per sort, tot va anar com esperava”, afegia a continuació.
Amb només 18 anys, Maria González va fer les maletes cap al nord de Suècia per coincidir amb altres jugadores catalanes i intentar fer-se un nom lluny de la Segona Nacional. A Luleå, ‘Ibra’ compartiria pis amb Paula Canals, Yasmina Chamarro, Alexandra Taberner, Joanna Vega, Sara García i Yaiza Pérez, sent ella la més jove de totes.
“Aquesta experiència m’ha servit per agafar responsabilitat. Les jugadores d’aquí vam fitxar pel club per liderar una mica el projecte i vam haver de conviure amb aquesta pressió”, reconeixia González.
Aterra a un bon projecte
Un cop retornada a Barcelona, la jugadora del Sant Gabriel s’integraria en la dinàmica del conjunt de Carlos Romero, convertint-se de seguida en una de les referències ofensives del projecte adrianenc.
En les set jornades de lliga disputades fins ara, el Santgra ha aconseguit un total de quatre victòries, resultats que l'han alçat fins a la sisena plaça del grup III de Segona.
Menys contra l'Igualada (4-1), el Sant Gabriel sempre ha estat capaç de competir i, quan ha perdut, ho ha fet per la mínima. Amb un balanç de 15 gols a favor i 9 en contra, les adrianenques són el tercer bloc més ofensiu del campionat i el quart que millor ha defensat la seva porteria.
“L’equip és jove, però té molta qualitat per jugar a la Segona Nacional. Ho estem demostrant partit a partit. De moment, penso que estem fent un bon paper”, valorava González.
Segons ‘Ibra’, aquesta plantilla està capacitada per “recuperar el lloc que es mereix un club com el nostre”. “La veritat és que tenim un vestidor molt unit”, celebrava Maria González.
Aquesta bona sintonia que hi ha dins de l’equip s’ha fomentat des del cos tècnic. “El Carlos és un entrenador que s’implica molt amb les jugadores. Inclús ens prepara activitats fora dels entrenaments perquè ens mantinguem unides”, destacava la davantera.
Sortides amb bicicleta, partits de pàdel o sessions de Laser King han estat algunes de les activitats que el primer equip del Santgra ha realitzat al llarg de l’any fora del terreny de joc.
Per aconseguir que qualsevol equip funcioni és necessari gaudir d’harmonia dins del vestidor. Només així es poden assolir els objectius marcats. “En el nostre cas, crec que hem d’estar dins de les cinc primeres”, sentenciava Maria González.
