24/04/2014 – El vicepresident i coordinador del Sant Martí Adrianenc valora la classificació per les fases d’ascens a Plata i exposa quins requisits econòmics es necessiten per pujar de categoria.
El Sant Martí Adrianenc s’ha guanyat el dret a disputar una fase d’ascens a Divisió de Plata, la segona màxima divisió de l’handbol espanyol.
L’equip adrianenc jugarà la lligueta d’ascens corresponent al grup III entre el 2 i el 4 de maig a Gijón, on s’enfrontarà al CBM Elda (2 de maig), el Covadonga (dia 3) i al Còrdova (dia 4). El club que finalitzi en primer lloc aquesta fase d’ascens pujarà de categoria, ja que ascendeixen només tres equips, un per grup.
El Sant Martí Adrianenc sortirà cap a terres asturianes el dijous 1 de maig sobre les 9h del matí i, en cas de pujar, necessitaria una injecció de capital important per poder dir sí a l’ascens.
Què suposa pel club la classificació per la fase d’ascens a Plata?
És un pas endavant que dóna sentit a tota la lluita que hem dut a terme en tots els anys anteriors. En les últimes vuit temporades hem anat a fases en tres ocasions. Això vol dir que estem treballant i cuidant bé el planter.
Penso que part del mèrit de tot això el té Ricard Franch, el tècnic que va iniciar el gran cicle de jugadors que tenim ara. Evidentment, Nacho Parera ha fet un treball molt bo aquest any.
Entenc que la base d’aquest projecte és el planter. És així?
Sí. Nosaltres al Sant Martí Adrianenc treballem amb cicles. Als anys vuitanta i noranta érem un club potent econòmicament gràcies als patrocinadors que teníem, però ara hem fet una aposta ferma per la base.
Els millors entrenadors els posem a entrenar al planter. L’objectiu és treballar en cicles de tres o quatre anys per poder consolidar un primer equip sòlid, com és l’actual.
Us ha sorprès la temporada regular que heu fet o l’equip ja estava dissenyat per això?
Bé, l’objectiu sempre és ser a fases d’ascens. L’any passat ens vam quedar molt a prop, però el Bordils i el filial del Granollers tenien dues grans plantilles.
Ja es va veure que l’equip anava pel bon camí. Realment no ha estat una sorpresa, perquè hem fet una temporada molt regular, sent líders durant moltes jornades.
Ser el tapat del grup a la fase d’ascens us pot beneficiar?
Potser sí. Nosaltres practiquem el joc típic d’equip català que li agrada córrer i ser ràpid. Els nostres jugadors no són gaire grossos físicament, però sí molt atlètics.
A la resta d’equips d’Espanya no els sol agradar jugar contra clubs catalans perquè tenen un estil força diferent del seu. He de dir que tant el Covadonga com el Còrdova compten amb dues plantilles increïbles, amb diversos ex ASOBAL.
Què passaria si per temes econòmics no es pogués consolidar un hipotètic ascens?
Bé, primer de tot hauríem de pujar i després tindríem fins a mitjans de juny per poder formalitzar la nostra inscripció i trobar algun patrocinador o finançament. Si no fos així, hauríem de cedir la nostra plaça a un altre equip. No crec que tinguéssim problemes perquè sempre hi ha candidats disposats.
Quin pressupost es necessita per jugar una temporada a Plata?
Jo calculo uns 120.000 euros. Cal tenir en compte que s’ha de viatjar per tot el país durant tot l’any. Només en desplaçaments ja s’han d’invertir uns 70.000 euros, cada arbitratge et costa uns 800 euros i després cal tenir un bon equip tècnic i fisioterapeuta.
A més, els viatges en autocar poden ser una opció però només durant un temps, perquè és impossible rendir. Cal viatjar amb avió.
Creus que les institucions públiques us podrien donar un cop de mà?
Home l’Ajuntament ja fa un gran esforç cedint-nos la instal·lació per poder jugar i entrenar. És tot qüestió de política i de veure si interessa que un equip del Barcelonès pugui estar competint a la segona màxima divisió de l’handbol espanyol. La Generalitat, la Diputació, el Consell Comarcal de l’Esport i hauria de dir alguna cosa.
