spot_img
spot_img

Les 11 roses del Camp de la Bota

04/05/2015 – Des del passat mes de març, el parc de la Pau, al recinte del Port Fòrum de Sant Adrià, és l’indret on viu part del record de les 11 dones que van ser afusellades per la dictadura franquista després de la Guerra Civil.

Carme Claramunt, Eugènia González, Cristina Fernàndez, Ramona Peralba, Dolors Giorla, Magdalena Nolla, Elionor Malich, Virgínia Amposta, Asumpció Puigdelloses, Inés Giménez i Neus Bouza. 11 noms d’11 dones ben diverses, les edats de les quals oscil·laven entre els 22 i els 60, i que, probablement, no havien coincidit mai o quasi mai al llarg de les seves curtes o llargues vides uns anys abans de 1939. No obstant, i per desgràcia, el destí i la malaurada realitat de l’època les va unir al final dels seus camins per anar a desembocar en una mateixa llista on sí compartien un tret comú: eren els 11 únics noms femenins d’un total de 1.717 persones que van morir afusellades al Camp de la Bota entre el final de la Guerra Civil i el 1952.

 

Des del passat mes de març, el parc de la Pau, al recinte del Port Fòrum de Sant Adrià, és l’indret on viu part del record de les 11 dones que van ser afusellades per la dictadura franquista. Una placa commemorativa indica els seus noms complets i les edats a les que van ser executades, entre 1939 i 1940, i posa en valor el treball de lluita i homenatge d’una sèrie d’entitats i persones que han advocat per mantenir la memòria històrica d’un enclavament que va estar ple de vida però que també es va convertir en un símbol de la repressió franquista, oblidat durant molts anys però recuperat de forma de progressiva.

 

Les barcelonines Dones i Comunitat, Ambar Prim i TV-Clot Sant Martí i l’adrianenca Adrianes han estat les quatre associacions encarregades, des del passat any, de recopilar i treballar per projectar la informació necessària sobre aquestes 11 dones preses a les Corts i afusellades de forma ràpida i fulminant en poc més d’un any pel règim feixista. La inauguració de la placa va tenir lloc a principis del mes de març, dins dels programa de Barcelona i Sant Adrià per commemorar el Dia de la Dona, i va ser complementada per una exposició i una xerrada al Centre Cívic Besòs. La intenció, segons van explicar diferents representants el propi dia de l’estrena de l’homenatge, és recuperar la memòria històrica del Camp de la Bota però focalitzant la repressió que van viure les dones.

 

La presidenta de l’Associació de Dones Adrianes, Àngels Rosell, va viure el contacte directe amb el Camp de la Bota i parla emocionada dels records que envolten les causes com les que la placa vol rubricar: “No es pot oblidar la història. Hi ha coses que no s’han de repetir. Per això m’indigna que la política enfronti les persones. Hem de ser més tolerants i donar importància als interessos comuns”. Gràcies a la coordinació associativa i a la col·laboració entre el districte de Sant Martí i la Mina, les entitats van aconseguir el seu propòsit, que l’Ajuntament de Sant Adrià va recolzar en diferents àmbits, entre ells l’econòmic, sense pensar-s’ho dues vegades. “La implicació va ser total des del principi, tant des de Cultura com des d’Alcaldia, Igualtat i el Consell Municipal de les Dones. Ens va semblar interessant i creiem que és molt important dignificar la memòria dels afusellats pel franquisme”, explica el regidor de Cultura, Hugo Ferrer.

 

Sant Adrià, pioner en recuperar la memòria històrica

 

La instal·lació de la placa a petició de les diferents entitats de dones és un pas més del municipi de Sant Adrià cap a la recuperació de la memòria històrica, un exercici en el que és pioner i porta treballant des de l’any 2007, quan es va començar a impulsar la museïtzació del Refugi Antiaeri de la placeta Macià. Així ho explica el tècnic del Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC), Jordi Vilalta, un dels experts i responsables de la ciutat en la recuperació històrica i que, sens dubte, té una profunda i intensa tasca en el Camp de la Bota, que ell mateix defineix com “un dels espais de memòria més importants de Catalunya que es poden retornar a la ciutadania”. Vilalta explica que la ciutat adrianenca va ser la primera en reconèixer l’existència de barraques al Camp de la Bota i en cercar-ne informació, abans que Barcelona.

 

Al novembre 2010, ell mateix va ser un dels organitzadors d’unes jornades sobre el Camp de la Bota que van atraure reconeguts historiadors i importants figures favorables a recuperar la memòria històrica, un camí encara amb molt de trajecte per recórrer a l’estat espanyol. També al 2010, i com a mostra d’aquesta voluntat de senyalitzar i dignificar els espais del passat, Sant Adrià, i Vilalta en particular, van col·laborar en la instal·lació del memorial que es pot veure a pocs passos de la placa en homenatge a les 11 dones i que recorda el passat del Camp de la Bota des de diferents perspectives. La cosa sembla no acabar-se aquí, però. I és que el propi alcalde Joan Callau va parlar de continuar amb la tasca de la recuperació per tal d’aixecar un petit monument a la mateixa zona. Jordi Vilalt considera que hi ha voluntat i el camí és positiu: La zona del Camp de la Bota s’ha de recordar. Ha de ser un punt de trobada i de record, però mai de retrets o culpabilitat, sinó de pau”

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,448SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM