29/12/2016 – Mireia Vila i Itziar Llobet són les jugadores que més triples llencen al Snatt’s Femení Sant Adrià: l’equip més ‘killer’ de la Lliga Femenina 2.
De raons n’hi ha moltes, però una de les principals sembla ben clara. El Snatt’s Femení Sant Adrià ha protagonitzat el millor inici de la seva història (10/2) vehiculant una bona part del seu rendiment a l’èxit de la seva filosofia. Les liles són verticals, atrevides i no coneixen l’especulació.
Aquesta naturalesa ha convertit l’equip de Jordi Vizcaíno en el bloc més triplista de la Lliga Femenina 2, tant en tirs intentats (311), com en llançaments anotats (118) i en percentatge d’encert (38%). Al Ricart, les ‘mestres’ de l’art del triple són Itziar Llobet (1993) i Mireia Vila (1991), les dues màximes anotadores del conjunt adrianenc.
Entre totes dues han provat sort quasi en 100 ocasions des de la llarga distància (99), convertint-se en una de les amenaces més constants per tots els equips rivals.
“Tenim un joc bastant alegre i totes comptem amb llum verda per tirar. Crec que això ens aporta molta confiança. Sempre que l’opció sigui bona, pots agafar responsabilitat i tirar”, assegura Mireia Vila en la trobada mantinguda amb aquest diari a la Zona Esportiva de la Mina.
“En la plantilla tenim molta rotació exterior i, per tant, hi ha molta varietat d’amenaça. El motiu de tant encert? Suposo que quan et diverteixes jugant tot ve més fàcil”, afegeix Itziar Llobet.
Jugar de cara
Mentre el Snatt’s Femení Sant Adrià prepara un entrenament, les dues jugadores liles analitzen el pes que estan tenint els llançaments exteriors en els bons resultats del conjunt de Vizcaíno. Les nostres protagonistes semblen tenir la lliçó ben apresa.
“Si tens la confiança plena de l’entrenador i de les companyes i el joc t’aporta situacions on has de tirar, doncs no hi ha més. Te la jugues i punt”, recalca Llobet en primera instància. “A l’equip no hi ha por a fallar i això penso que és un avantatge. Anotar-ho tot és impossible, però sabem que després de dues errades ho hem de tornar a intentar”, destaca Vila.
Les dues exteriors del Femení ja es coneixien de la seva etapa a l’Uni Ferrol, experiència que els ha facilitat l’adaptació al canvi de grup viscut enguany. “Moltes jugadores dels nostres rivals continuen sent les mateixes, així que podem fer una mica de scouting amb els tècnics”, apunten amb to de broma.
Després dels pletòrics resultats obtinguts l’any passat, la Itziar “sí que confiava en fer aquest inici de temporada”. La Mireia, per la seva part, veu a l’equip “més madur”, sobretot gràcies al punt d’inflexió que va suposar la promoció de la lliga 15-16. “Aquella experiència ens va cohesionar com a grup i ara la volem repetir i millorar. No es pot viure del passat”, assegura la badalonina.
Però, què li passaria al Femení si perdés el seu estat de gràcia amb els triples? “Simplement hauríem de buscar altres opcions”, respon Llobet amb contundència. “També treballem per saber trobar altres recursos i tenir moviments per no dependre sempre dels triples”, remarca també Mireia Vila.
Quan els adversaris les tinguin en el punt de mira, la premissa és clara: pilota a dins, mobilitat i a continuar bombardejant l’anella rival des de la llunyania. Aquest és l’ADN lila: guanyar amb bon espectacle.
