spot_img
spot_img

Jordi Vizcaíno: “Som un vestidor que riu constantment i això va molt bé”

15/03/2017 – L’entrenador del Snatt’s Femení Sant Adrià deixarà la banqueta lila quan finalitzi la temporada, però abans ho donarà tot per marxar amb un ascens.

 

Amb la lliga encara per acabar, el Snatt’s Femení Sant Adrià ja ha certificat la seva classificació per la fase d’ascens a la Lliga Femenina. El conjunt lila ocupa la segona plaça del seu grup (17/5) i està oferint un rendiment que, com a mínim, és de notable alt. Després de vuit anys a l’entitat sumant èxits de diferent naturalesa, Jordi Vizcaíno afronta els dos últims mesos a la banqueta del Femení amb la màxima ambició. El tècnic ens rep al Ricart per analitzar què ha dut el vestidor lila cap a les fases.  

 

L’equip està arribant al seu màxim nivell aquesta temporada?

 

Bé, penso que hem tingut una temporada una mica irregular, sobretot pel que fa al treball. Potser és la primera temporada on no sempre hem pogut entrenar bé. Penso que encara ens resta marge per arribar al nostre màxim nivell de joc. Des de Nadal veig a les jugadores molt connectades. Es va canviar el xip amb algunes setmanes de molta càrrega. Ara mateix sí que és cert que estem en un moment de confiança plena.

 

Quin impacte va tenir en l’equip el canvi de grup de competició?

 

Doncs que ens va costar una mica entrar en dinàmica. Ens vam adaptar tard a la competició. Vam necessitar sis o set jornades per saber exactament on érem. La veritat és que ens hem enfrontat a molts rivals que es dediquen més a destruir en comptes de construir. La lliga d’enguany és una mica pitjor pel que fa a la xifra de jugadores. Les rotacions són més curtes i això té conseqüències en els partits.

 

L’encara joventut que té la seva plantilla va acompanyada de maduresa?

 

El cert és que noto les jugadores molt més madures. Penso que ara som un bloc que té consistència en el joc. Abans ens adaptàvem a la proposta del rival i ara les noies ja són capaces de dur el partit cap a l’escenari que més ens convé. Això ens ho va donar la fase d’ascens de l’any passat. En tres dies van viure una experiència equivalent a dos anys, passant per una sèrie d’estats emocionals que les van fer canviar molt.

 

Com s’encara la lliga que resta amb els deures ja fets?

 

Doncs sense introduir gaires novetats. Si comencem a canviar, les jugadores passaran a tenir el cap posat en la promoció. Ara treballarem per nosaltres, sense focalitzar tant en temes d’scouting. No hem d’estar obsessionats amb la selectivitat que tenim d’aquí un mes i mig, sinó continuar estudiant per treure una bona nota.

 

A banda del talent, què té el vestidor del Femení per propiciar aquests bons resultats?

 

Que s’hagin quedat el 90 per cent de les jugadores de l’any passat és un factor molt positiu. Totes es coneixen i no hi ha cap situació estranya. La clau és que aquí tothom té el seu espai i tant l’Eilidh com la Mireia Coves s’han adaptat molt bé. Al final, l’equip és com és. Hi ha moltes jugadores que encara són molt nenes, però precisament això ens aporta una forma de jugar especial. A vegades s’empesquen coses fora de la pista que em fan passar vergonya, però dins són descarades. Crec que som un vestidor que riu constantment i això va molt bé. Ser semiprofessionals no vol dir que estigui prohibit passar-ho bé i fer bromes.

 

Quin detall del joc és el que millor executa el Femení Sant Adrià?

 

Ostres…Difícil. Diria dues coses. La primera és que hem aconseguit ser un bloc que tira de forma bastant consensuada. És a dir, que agafa bons tirs i que executa els tirs que busca abans de cada acció. Després em quedo amb la defensa. A vegades a les plantilles amb talent els fa mandra defensar, però això no ens està passant a nosaltres. Som la millor defensa dels dos grups i això ens ha fet fer un pas endavant.

 

Els èxits del primer equip generen motivació a la base, o l’ordre és l’invers? L’explosió del planter ha fet créixer el sènior?

 

Potser la resposta a la pregunta és una mescla de les dues opcions. A Sant Adrià tenim la sort de tenir un club compensat. Hi ha entitats que tenen els sèniors en categories molt altes, però el planter no segueix el fil. La base del Femení veu els resultats i la humilitat del sènior i empeny molt cap amunt. En part, les del sènior no es deixen anar perquè veuen que les noies joves de la casa estan pressionant des de sota.

 

Veu que a LF2 ja s’ha completat l’etapa que tocava?

 

No ho sé. Com a mínim tornarem a tenir l’opció de pujar a Lliga Femenina i tinc clar que no serem nosaltres qui construeixi un projecte a cop de talonari per pujar. Ho intentarem amb gent de la casa, sabent que és molt complicat d’aconseguir. Pel club suposaria molta feina tenir un equip a Lliga Femenina, però també un orgull enorme.

 

Com valora la seva etapa al club i què ha fet que Jordi Vizcaíno surti del Femení Sant Adrià després de vuit anys?

 

Bé, jo penso que he crescut una mica al costat del club. No m’han de donar les gràcies per res. Vaig arribar a un lloc que projectava un creixement natural i m’hi vaig sumar. Al final la meva sortida és una decisió de club. Si es decideix que cal un canvi d’aires, doncs s’ha d’acceptar. Fa vuit anys diria que fitxar-me va ser una bona decisió i també dic que ara entenc que es necessiti canviar. Segurament és una decisió encertada. En general, la meva etapa al Femení és excel·lent, sobretot perquè m’ha permès créixer i tenir un currículum bo. M’agradaria acabar amb un ascens. 

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,453SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM