13/09/2016 – Dani Poza, director tècnic del Snatt’s Femení Sant Adrià, exposa les línies mestres que han convertit l’entitat lila en el millor club de formació d’Espanya.
Els èxits esportius assolits per les categories de base del Femení Sant Adrià durant la temporada passada durien l’entitat adrianenca fins a la cima del bàsquet femení de formació. El club presidit per José Aneas ha estat designat com a nou ‘rei’ generador de talent jove a Espanya, trencant l’hegemonia que havia exercit durant molts anys el Gran Canaria.
Dani Poza, director tècnic del Snatt’s amb més de deu anys de trajectòria dins de l’estructura de la institució, ens detalla els motius pels quals el Femení s’ha convertit en un mirall per la resta d’Espanya. Mentre el primer equip brilla any rere any a la LF2, la base també ho fa, escenari que no és fruit de la casualitat. Tot va de la mà.
Quan vostè arriba a l’entitat, quina tipologia de club va trobar i com ha evolucionat fins ara?
Si no estic equivocat, jo vaig entrar al club el 2004. El Sant Adrià era un equip que ja tenia tradició de bàsquet femení i que havia estat capaç de formar alguna generació bastant interessant. Quan jo vaig arribar hi havia poques jugadores i molts menys equips. El 2006 teníem només sis plantilles i ara comptem amb 17 equips. S’ha passat d’unes 60 jugadores fins a prop de 200. Al final, la quantitat no és el més important, però sí que et permet seleccionar millor el talent per començar a plantejar formes de treballar diferents. Tot això, acompanyat dels sistemes de rotació que utilitzem per estructurar els entrenaments, fa que arribin els resultats. Som un club que absorbeix moltes hores de la vida de la jugadora.
L’augment del nivell competitiu de les categories els està obligant a ser molt selectius?
Sí, força. Actualment, deixant de banda les categories de cistella petita on podem donar cabuda a la majoria les jugadores que vulguin estar amb nosaltres, tots els equips del club estan subjectes a processos de selecció. Per desgràcia, a partir d’una certa edat, hi ha noies que no estan preparades per formar part del club. Cal tenir en compte que som l’únic club de Catalunya que té els dos júniors i cadets a Preferent i els infantils, els preminis i els minis a Nivell A. Totes les generacions de l’entitat competeixen en la màxima categoria.
Quins han estat els factors diferencials que han convertit el Femení en un club de referència dins del sector del bàsquet femení de formació?
És cert que, en pocs anys, hem passat d’estar dins del model clàssic de club de poble a ser referents. Crec que tant la junta com el grup d’entrenadors que vam iniciar aquest projecte ens hi vam dedicar de ple. A mesura que el nivell de les jugadores creixia, el nivell dels tècnics també anava a més. Des de sempre, els bons entrenadors volen dirigir grans equips. També hem aconseguit generar una organització d’entrenaments molt eficaç que ens permet créixer.
Com organitzen els entrenaments per tal d’extreure el màxim rendiment a la pista?
Bé. Som un club que només treballa tres dies a la setmana: els dilluns, els dimarts i els divendres. Aquesta estructura es podria considerar amateur, però si visites les pistes podràs comprovar que els dies d’entrenament s’arriba fins al límit del professionalisme en totes les categories. Per exemple, hi ha jugadores que fan quatre sessions en tres dies. Això ens va molt bé, perquè comptem amb noies que viuen a 80 quilòmetres de Sant Adrià. A més, des de mini sempre planifiquem sessions extraordinàries de tecnificació, de tir i de preparació física.
Hi ha clubs de fora de Sant Adrià i de Catalunya que s’han interessat per la seva metodologia?
Sí. Sobretot de la resta d’Espanya. Quan disputem els campionats nacionals sempre rebem contactes d’altres entitats interessades en conèixer com treballem. Fa poques setmanes vaig viatjar a Múrcia a fer una conferència sobre el creixement que ha experimentat el Femení i les seves causes. Penso que la clau de tot plegat és la sensació de naturalitat que ha regnat sempre en aquest procés de transformació del club. Això també es pot percebre en els partits i els entrenaments. Hi ha bon ambient sempre. No som com un exèrcit.
Un cop arribats a la cima, ara què cal fer per tal de continuar evolucionant i reinventant-se?
Aquesta temporada hem aconseguit ser el millor planter femení d’Espanya, després de més de 25 anys de domini del Gran Canaria. És una fita que ningú hauria imaginat fa un temps enrere. Ara estem intentant introduir noves variables en la preparació física de les jugadores i hem innovat planificant sessions de tecnificació molt específiques per grups concrets de jugadores. A més, com en tot grup humà, sempre s’han anat regenerant cares, tant de jugadores com d’entrenadors.
El Femení podria disputar la màxima categoria nacional sènior?
Jo estic convençut que amb el nostre planter seríem capaços de mantenir-nos a la Lliga Femenina amb menys diners que la majoria de clubs rivals. Per desgràcia, ara no gaudim dels recursos econòmics per poder fer front a un ascens. Juguem a la LF2 gràcies a les aportacions del nostre patrocinador, Snatt’s, i a la bona base de jugadores de la casa que hi ha al primer equip. Mantenir el planter només ens costa hores de feina; el sènior, diners i feina.
Per tant, entenc que la feina de captació de jugadores dins de Catalunya és bàsica per assolir l’èxit…
Absolutament. A vegades hem rebut crítiques per tenir un control exhaustiu de les generacions des de molt joves. Nosaltres creiem que això no és negatiu. Si una jugadora comença a treballar seguint les pautes que proposem, segur que estarà més preparada quan arribi a l’edat sènior. A vegades, quan vas a buscar cadets o infantils, moltes de les noies ja tenen interioritzades moltes males rutines i els costa adaptar-se. Des de mini, intentem seleccionar el millor talent català i fer-lo evolucionar perquè arribi a les seleccions catalanes i espanyoles i perquè assoleixi bons resultats a nivell d’equip.
