05/07/2017 – El nou tècnic del Femení Sant Adrià afronta el repte d’adaptar un equip acostumat a guanyar a una realitat molt més dura: la Lliga Femenina.
Malgrat que en la seva última etapa a les banquetes va entrenar el Grup Barna de Lliga EBA, parlar de Fabián Téllez és fer-ho de bàsquet femení. El nou tècnic de Snatt’s va estar molts anys vinculat al projecte de l’UB Barça i del Sarrià, club amb el qual va assolir l’ascens a la Lliga Femenina 2.
Abans de tornar al Ricart per dirigir el sènior, Téllez també va formar part del planter adrianenc, entrenant el Cadet durant el curs 2012-2013. El nou ‘cap’ de la nau lila ens atén per explicar-nos com afronta el repte de fer debutar el Femení en la màxima categoria del basquetbol espanyol.
Què l’ha fet apostar per aquest projecte de bàsquet femení?
Bé, de fet jo sempre havia estat vinculat a clubs femenins durant la major part de la meva trajectòria. Vaig decidir fer una pausa i provar dins del món masculí per veure si la meva metodologia de treball s’adaptava bé a noves realitats, però sempre havia mantingut una molt bona relació amb la directiva i la direcció tècnica de Sant Adrià. Vam ser rivals durant molts anys i quan vaig estar al Cadet ja vaig percebre el potencial que tenia el projecte del club.
Ha seguit la trajectòria del sènior dels últims anys? Què li sembla?
Sí. Crec que l’equip s’ha anat construint a poc a poc, pagant sempre els peatges que calia pagar a mesura que anava creixent i pujant de categoria. El bloc ha arribat a un punt de maduresa de joc i psicològica que l’ha dut fins a l’ascens. Res ha passat per casualitat. L’equip s’ha fet fort des de la derrota patida a les fases de l’any passat i ha completat el pas definitiu que li calia.
En quin punt es troba la confecció de la plantilla?
S’ha plantejat la renovació a sis jugadores de la temporada passada. Encara és una mica aviat per parlar de noms, perquè primer volem tenir lligada tota la qüestió econòmica. En principi són sis propostes que s’haurien de fer efectives, perquè totes volen participar d’aquesta gran il·lusió que suposa jugar a Lliga Femenina. A nivell d’ajuda institucional s’han d’acabar de tancar tots els acords, però crec que la situació està bastant avançada. Ara ens falta un darrer impuls empresarial per definir totalment el pressupost.
Sobre els fitxatges, quin perfil de jugadores es buscarà?
Doncs mira. Ens trobem en un punt on el talent nacional està molt cotitzat. El club no pot arribar al nivell salarial que demanen moltes jugadores formades a Catalunya i que ara juguen a Lliga Femenina. El nostre avantatge és que comptem amb un planter de garanties, tot i que sense experiència en la categoria. L’objectiu que buscarem amb els fitxatges serà compensar aquesta inexperiència, ja sigui amb jugadores que juguin a Espanya o amb estrangeres. La nostra il·lusió és apostar pel talent nacional, però a l’hora de fitxar és complicat.
La forma de jugar del Femení dels darrers anys s’adapta a la realitat de Lliga 1?
És evident que es respectaran molts dels principis implementats per Jordi Vizcaíno i el seu equip tècnic, però cal introduir matisos. Per exemple, el salt qualitatiu de categoria no es permet basar quasi tot el nostre joc en un sol referent interior com Olga Ruano, encara que ella segueixi amb nosaltres. La forma de jugar s’adaptarà als fitxatges que puguem realitzar, tot i que les línies bàsiques ja es coneixen. Molta activitat defensiva, córrer sempre que es pugui i créixer en la lectura de joc.
Amb quina filosofia encararà l’equip la temporada de debut?
Doncs ho encarem com una oportunitat de seguir fent créixer el projecte global del club. Volem intentar que moltes d’aquestes jugadores joves formades a Sant Adrià s’adaptin a una nova realitat molt més complexa. Crec que és bàsic que el fet de competir a Lliga Femenina no provoqui que l’estructura de planter que tenim darrere perdi tot el seu sentit.
Quan un equip està acostumat a guanyar, costa acceptar el canvi?
Aquest és precisament un dels grans reptes que tenim. Possiblement la meitat de la plantilla repetirà de l’any passat i caldrà fer una feina intensa per conscienciar de les dificultats que ens trobarem. Des del cos tècnic buscarem totes les eines possibles per enfortir el grup, sobretot a partir de la planificació de sessions d’entrenament. Necessitarem molta fortalesa mental, perquè tindrem a moltes jugadores que no estan acostumades a viure aquesta realitat i, a més, amb un canvi d’entrenador. És molt fàcil començar a fer comparacions si els resultats no són satisfactoris des d’un inici, però entre tots hem d’entendre que el Femení està en un nou estadi de dificultat.
