spot_img
spot_img

Èpic De la Guia: “Vaig córrer plorant durant molts quilòmetres”

28/11/2016 – L’atleta adrianenc aconsegueix un gran resultat al Mundial de 100km de Los Alcázares, acabant sisè en la seva categoria i dissetè del sector d’ultrafondistes independents.

 

Ha estat molt dur, però ha valgut la pena. Amb aquesta reflexió gravada a foc en la seva consciència, Alberto De la Guia torna cap a Catalunya satisfet per haver completat la seva primera experiència en un Mundial de 100 quilòmetres. L’atleta de Sant Adrià va participar el passat cap de setmana en aquesta competició, cursa organitzada en territori murcià.

 

La localitat de Los Alcázares va acollir el campionat mundial 100k, cita que acabarien guanyant el japonès Hideaki Yamauchi (6:18:22) i l’australiana Kirstin Bull (7:34.25). Dins del grup d’atletes independents, és a dir, no convocats per les seleccions dels seus països, Alberto De la Guia es faria notar, completant una remuntada estel·lar després de patir alguns problemes físics que posarien en risc la seva cursa.

 

Acabant de la millor forma, l’ultrafondista adrianenc superaria la barrera dels 102 quilòmetres totals sent sisè en la categoria Veterans A (8:34.27) i dissetè en la classificació general d’atletes independents. De la Guia duria un ritme mitjà de 5:08 minuts per quilòmetre i, tot i no ser capaç de rebaixar les vuit hores (objectiu inicial), el corredor del Run BCN donava per bons els seus registres.

 

Una jornada èpica

 

“Vaig anar clarament de menys a més, controlant el ritme i les pulsacions en tot moment. L’inici va ser conservador i el final el millor de tot”, reconeixia Alberto De la Guia, ja de camí de tornada cap a Sant Adrià.

 

L’ultrafondista va haver de conviure amb els problemes físics durant una quarta part del recorregut total, arribant inclús a pensar en abandonar. “En el quilòmetre 45 em va començar a fer molt mal el maluc i vaig estar uns 25 quilòmetres lluitant contra el dolor. A partir del 70 vaig recuperar sensacions per acabar molt fort”, destacava.

 

De la Guia es va plantejar “abandonar durant alguns moments”, ja que el cap li jugava “males passades i s’ho qüestionava tot”. “La veritat és que van ser uns dels 25 quilòmetres més durs de la meva vida. En alguns moments plorava mentre corria i a sobre m’esperava una tempesta increïble a quaranta de meta”, relatava l’atleta adrianenc.

 

Mentre transitava pels carrers de Los Alcázares amb les reserves d’energia cada vegada més buides, l’Alberto pensava: “Si surto d’aquesta, serà èpic”. Doncs dit i fet. A partir del quilòmetre 75, l’efecte de la medicació presa va millorar l’estat físic del corredor de Sant Adrià, fet que va reforçar la seva mentalitat. “El fet d’anar superant rivals en el tram final de la cursa em va omplir de moral”, celebrava De la Guia.

 

D’estar a tocar de la renúncia, l’Alberto passaria a fer un darrer sector de cursa realment positiu. A la meta l’esperava el millor premi possible: “un coulant de xocolata i un bany dins del jacuzzi”. 

ARTICLES SIMILARS

COMENTARIS

SEGUEIX-NOS

3,570FansAgradda
1,544SeguidorsSeguir
2,448SeguidorsSeguir
35SubscriptorsSubscriure

INSTAGRAM