31/01/2015 – La jugadora del Sant Gabriel deixa enrere més de set mesos de posada a punt i torna a gaudir del futbol.
‘Un dia més; un dia menys. És molt trist veure com passen les hores; veure com passen els dies i no fer res de profit’. Les lletres del grup menorquí Delên descriuen a la perfecció el sentiment de ràbia que l’individu manifesta quan es veu forçat a aparcar la seva passió.
L’estiu passat, durant la disputa del play-off d’ascens a Primera Divisió, el genoll d’Eva Llamas va dir ‘prou’. Feia cosa d’un mes que la lateral de Badalona havia deixat el Sant Gabriel per ajudar al Tenerife Sur a pujar a la Superlliga. Amb l’equip tinerfeny passant eliminatòries i agafant velocitat de creuer cap a l’ascens, les males notícies van arribar a la vida d’Eva Llamas en forma d’una greu lesió.
La futbolista badalonina va passar de ser titular indiscutible a quasi no poder ni caminar. Les proves mèdiques van dictaminar que Eva Llamas patia un trencament del menisc intern, fet que la va obligar a aturar la seva activitat futbolística. Des de mitjans de juny, Llamas va iniciar un compte enrere que s’ha allargat més de set mesos.
“El doctor Cugat em va comentar que el meu menisc ja portava trencat des de feia un o dos anys. Jo havia continuat jugant, però va arribar un moment on el genoll ja no va aguantar”, recorda la lateral nascuda a Badalona.
Passar pel quiròfan va ser la primera via per solucionar un problema que encara s’hauria pogut fer més gran si Eva Llamas hagués decidit operar-se. “A Tenerife em volien operar i extirpar-me el menisc, però el doctor Cugat em va dir que era molt jove i que tindria molts problemes si m’operava. Em va aconsellar que treballés molt. I això és el que he fet”, reconeix la jugadora del Santgra.
Un cop diagnosticada, Eva Llamas no va tenir més remei que posar-se el mono de fer feina. Durant set mesos, la defensora del Sant Gabriel ha realitzat una rutina diària de preparació física per treballar tota la musculatura de la cama. “Feia dobles sessions. Al matí anava a la mútua i a la tarda a les instal·lacions del Sant Gabriel”, explica Llamas.
Veient a les seves companyes des de la banda, la badalonina “ho passava malament”. “Sabia que m’havia de recuperar bé i tenir paciència. Durant tots aquests mesos m’he dedicat a animar”, afirma.
La possibilitat de deixar aparcat el futbol mai li va passar pel cap, tot i la lentitud del procés de recuperació. “Mai vaig pensar en deixar el futbol. És impossible. A banda d’un hobby, és la forma que tinc de desinhibir-me de tot”, explica la jugadora del Santgra.
Tot i que ara tot són bones notícies, Eva Llamas no ha pogut gaudir gaire veient la trajectòria de l’equip a la lliga. “Han vingut moltes jugadores molt joves. Totes han treballat i, tot i que els resultats no ens acompanyaven, mai han abaixat els braços. Espero que ara puguem fer el salt que ens falta per salvar-nos”, comenta la lateral blava.
Eva Llamas va reaparèixer en partit oficial en el duel de la setmana passada al camp de l’Espanyol (2-0), jugant la darrera mitja hora. “Al ser el primer partit, tenia tantes ganes de jugar que tot va ser una mica descontrolat. Vaig anar massa accelerada, però com a mínim el genoll va respondre. Físicament em vaig trobar molt bé”, admetia.
Pensant en temps futurs, “més que objectius personals, només vull que el Sant Gabriel no perdi la categoria. Vull ajudar perquè totes juntes aconseguim la permanència”.
Aquest diumenge, el conjunt de Toni Camacho rep al València, tercer classificat de la Primera Divisió Femenina. Sens dubte, es tracta d’un rival molt complicat, però el Sant Gabriel s’ha de fer fort a casa si vol sortir del descens. Eva Llamas té clara la seva recepta per vèncer a les valencianistes.
“No ens hem de dedicar només a defensar, però hem d’aconseguir tallar totes les línies de passada del València i evitar que ens agafin l’esquena. S’ha de treballar en bloc i aprofitar algun contraatac per intentar marcar”, comenta la jugadora del Santgra.
Segons Eva Llamas, una de les claus per aconseguir la salvació és que la confiança de les jugadores “sigui més alta”. “A l’equip hi ha molta qualitat tècnica, però a vegades ens falta creure’ns-ho una mica”, reconeix la badalonina.
Evitar el descens, doncs, seria la culminació perfecta del diari en forma de compte enrere que Eva Llamas va començar a escriure set mesos enrere, quan va tenir clar que res la podria apartar del futbol.
