24/04/2017 – La PAH acusa l’Ajuntament d’haver desatès el cas mentre el govern assegura que no en sabia res fins que es va produir l’expulsió.
Dues veïnes del número 34 del carrer Mare de Déu del Carme van ser desnonades fa uns dies de la llar que habitaven des de feia uns mesos. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) explica que una de les dues inquilines, Nadia, va ser víctima d’una presumpta estafa quan un home es va fer passar com a propietari del pis i li va oferir que s’hi allotgés a canvi de pagar 500 euros al mes, que el fals arrendador cobrava en mà.
Segons la mateixa versió, l’afectada va descobrir que havia estat enganyada quan va rebre l’avís del jutjat de què seria desnonada. Qui es feia passar com a titular del pis no va tornar a aparèixer a partir de llavors. L’Ajuntament explica que el desnonament el va instar el particular que és l’autèntic amo de l’habitatge, que va denunciar el suposat estafador perquè no pagava el lloguer del pis pel qual havia signat un contracte. No obstant, la PAH també assenyala que el bloc és de pisos de protecció oficial.
La plataforma va aconseguir aturar la primera ordre de desnonament a primers d'abril, però l’expulsió ordenada per un jutjat es va executar aquest dimecres, amb presència de Mossos d’Esquadra i Policia Local. Membres de la PAH van recolzar les llogateres i van criticar l’actuació policial.
La pèrdua de l’habitatge de les dues dones ha derivat en una discussió entre la PAH i el govern municipal. La plataforma ha acusat l’Ajuntament a través de les xarxes socials de deixar les veïnes “al carrer i sense alternativa” perquè sosté que no va atendre l’afectada de la suposada estafa quan intentava regularitzar la seva situació. El govern ho desmenteix i diu que no en va saber res fins el mateix moment en què el desnonament es produïa.
“No havíem tingut cap petició d’ajuda a Serveis Socials”, assegura la regidora Filo Cañete, que defensa que el Consistori està “aturant molts” desnonaments “sempre que es comunica en temps i forma”. Per ara, l’Ajuntament paga a l’afectada l’estança per uns dies a una pensió mentre s’estudia el seu cas i li planteja acompanyar-la perquè llogui una habitació. “En una situació d’emergència, és l’únic recurs que tenim”, afegeix Cañete, que reitera que Sant Adrià no disposa d’habitatges públics lliures i que depèn dels pisos buits de bancs que la Generalitat els cedeixi, que ofereix a persones en situació d’emergència perquè comparteixin sostre. Hi ha 32 casos en llista d'espera, apunta la regidora.
El portaveu de la PAH, Carlos Macías, diu que el Consistori menteix. “Ens culpen de no haver-los dit res, però la Nadia va parlar durant 20 dies amb diferents oficines de l’Ajuntament”, afirma, “al rebre el primer avís de desnonament, va anar a l’Oficina d’Habitatge, a Serveis Socials i a l’Oficina de Consum. A Serveis Socials i Habitatge li van dir que no podien fer res perquè no estava empadronada. Mancava una certificació per la qual la Guàrdia Urbana havia d’anar al pis, però no hi va anar. En canvi, dimecres sí hi era per fer-la fora de casa”, es queixa.
Macías comenta que les dones s'han quedat sense els electrodomèstics i una bona part de les seves pertinences, que van haver de deixar a l’habitatge. La PAH reclama un lloguer social. “L’Ajuntament diu que no té pisos, però si no en té és perquè no ha fet res els darrers anys i no ha sancionat a bancs amb habitatges buits, com permet la llei”, recrimina el portaveu, que adverteix que “l’Ajuntament les està empenyent a ocupar un pis”. Una vintena de manifestants van ocupar dimecres els baixos de l’Ajuntament per protestar per la “inacció” que atribueixen al govern local.
