15/5/2013. «El ‘pecat original’ ha estat haver pensat fa 12 anys que els veïns i veïnes de Venus podien afrontar un crèdit privat per pagar la diferència i que potser hagués estat més adient preveure un crèdit públic a les famílies amb els recursos públics del Consorci», respon el polític ecosocialista
Ni 24 hores després que, a títol personal, un dels líders veïnals de la Mina, Josep Maria Monferrer, critiqués al vicepresident del Consorci de la Mina, Gregorio Belmonte, per la gestió del bloc de Venus, el polític ecosocialista li ha respost mitjançant una carta. En ella, Belmonte retreu a Monferrer que «agafi diverses parts d’una opinió meva i en faci una nova afirmació que no té res a veure» amb el que ell va expressar fa unes setmanes en una reunió amb membres del barri, on Monferrer hi era present.
Belmonte explica que, en la seva opinió, el futur enderroc de Venus està condicionat a un crèdit públic, és a dir, d’una administració pública com la Generalitat, per tal que els veïns puguin pagar, a l’administració pública i no a una entitat financera privada, la diferència de preu entre la taxació del seu habitatge de Venus i el nou habitatge. El dirigent d’ICV-EUiA apunta que aquesta operació, d’uns aproximadament 20 milions de euros, està condicionada per la situació financera de la Generalitat, «que no pot trobar aquest recurs econòmic». «La seva opinió és que aquesta realitat actual és una excusa i que amb la important inversió que ha fet el Consorci, la solució de Venus s’hauria d’haver fet d’una altra forma. En la meva opinió és aquí on està ‘el pecat original’: haver pensat fa 12 anys que els veïns i veïnes de Venus podien afrontar un crèdit privat per pagar la diferència i que potser hagués estat més adient preveure un crèdit públic a les famílies amb els recursos públics del Consorci», puntualitza Belmonte en la missiva. I continua opinant que «no he dit mai que el ‘pecat original’ hagi estat la previsió d’enderrocar Venus. L’objectiu d’enderrocar Venus era i és a dia d’avui una necessitat social pel barri de La Mina, i el que ha passat és que ningú va preveure la crisi important que avui patim malgrat que en el diagnòstic i redacció del Pla de Transformació de La Mina van participar autèntiques autoritats universitàries del món polític, social, econòmic i urbanístic».
Belmonte també critica que Monferrer vegi que «cada vegada hi ha menys participació en el Consorci». «Li recordo», afegeix, «que al setembre del 2011 li vaig presentar a l’associació de veïns i a la plataforma d’entitats i veïns una proposta per escrit aprovada per l’equip de govern de l’Ajuntament on s’especificaven, sota la nostra opinió, els reptes futurs del barri, els objectius específics i una proposta de taules de participació on poder treballar aquests reptes. Aquesta proposta va ser rebutjada per la Plataforma i la Associació de Veïns. La proposta està sobre la meva taula i quan vulgui la podem recuperar, perquè jo entenc la política des de la proposta continua de treball i el compromís i no des de la posició i critica de tot allò que es mou i que jo no tingui protagonisme».
Belmonte finalitza la missiva dient que té la «consciència tranquil•la que en aquest procés no estic manipulant ni enganyant a ningú». I demana a Monferrer que «s’abstingui de nomenar-me amic en qualsevol de les seves properes cartes; en la meva opinió, els amics es miren als ulls i es diuen les coses des del respecte i no des de l’estratègia de situar-nos uns per sobre d’altres i donar lliçons ètiques i moralistes».