Aquest mes d’octubre s’ha complert 10 anys del cessament definitiu de la violència d’ETA. Eren les set de la tarda del 20 d’octubre de 2011. L’edició digital del diari Gara va publicar un vídeo en el qual tres encaputxats anunciaven el «cessament definitiu de l’activitat armada» de la banda terrorista ETA. Amb aquest vídeo de dos minuts i 37 segons amb el qual acabaven quaranta-tres anys de por i de morts.
El govern de José Luís Rodríguez Zapatero el va titllar d’històric, efectivament ho va ser. ETA va cometre més de 3.000 atemptats, 857 assassinats, 2.000 ferits i 84 segrestos. A la fi, aquella tarda, els terroristes van abandonar la lluita armada, però la banda va fer molt de mal, i també ens va tocar a casa, a Sant Adrià de Besòs.
Comando Barcelona, el més actiu d’ETA
Durant els anys 1986 i 1987, ETA va dur a terme una intensa campanya de col·locació de bombes a Barcelona. També va detonar un artefacte en la Vall d’Aran, on el rei Joan Carles passava les temporades d’esquí. Comando Barcelona va ser el nom que va rebre aquesta unitat terrorista, una de les més actives del grup terrorista i que va matar a un comandant d’aviació, a dos sotsoficials de la banda de música de la caserna del Bruc, a un paleta que va morir per un cotxe bomba i a un guàrdia civil.
Al Comando Barcelona se li atribueix també un intent d’atemptat contra Luis de l’Olmo. També va ser responsable de l’assassinat a trets en ple carrer del regidor del PP de Sant Adrià de Besòs José Luís Ruiz Casado nou mesos després de la ruptura de la treva ETA, el 21 de setembre de 2000.
Sant Adrià va aturar-se aquell 21 de setembre de 2000
Aquell 20 de setembre, de 2000, Sant Adrià de Besòs es despertava com qualsevol altre dia, però aquell dia no seria un dia com els altres. Poc després de les 7:30h, al carrer Bogatell cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes, molt a prop de casa seva, el regidor del PP a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, José Luís Ruiz Casado, va morir a trets quan uns desconeguts li van disparar al clatell. De seguida, la Policia ho va atribuir a l’acció de la banda terrorista ETA. Alguns testimonis afirmaven que s’havien vist dues persones fugint en un Renault 19 blanc.
José Luís Ruiz Casado tenia 42 anys, estava casat i tenia 2 fills. Ruiz Casado, a banda de regidor del PP a l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs des de feia cinc anys, era vocal del PP al Consorci de La Mina i treballava com a tècnic qualificat en una empresa multinacional. L’any 2000, el PP tenia tres regidors a l’Ajuntament de Sant Adrià, consistori que governava llavors el PSC amb majoria absoluta. La mort de Ruiz Casado va provocar un gran impacte a la ciutat, i no només en l’àmbit polític, sinó que també entre la ciutadania, que va sortir al carrer per recordar el regidor adrianenc.
Sant Adrià va rebre les principals personalitats polítiques del país
L’atemptat de Ruiz Casado es va produir el mateix dia que el president del Govern central, José María Aznar, havia d’assistir a diferents actes a Catalunya. Nombroses personalitats van visitar la família del regidor assassinat en conèixer la notícia. D’entre aquestes destacava el president del Govern central, José María Aznar; el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol; la delegada del Govern central a Catalunya, Julia García-Valdecasas; el president de la Diputació de Barcelona, Manel Royes; o el conseller d’Interior, Xavier Pomés.
L’alcalde d’aleshores, Jesús Maria Canga, visiblement afectat, convidava als ciutadans a manifestar-se a la plaça de la Vila. Durant la tarda, d’aquell 20 de setembre de 2000, milers de persones sortien al carrer. L’atemptat va fer canviar la vida social, i també política, dels següents anys a Sant Adrià de Besòs. El 5 d’octubre, d’aquell 2000, el ple de Sant Adrià de Besòs aprovava un govern d’unitat ciutadana, a proposta de l’alcalde Jesús Maria Canga. En substitució de Ruiz Casado, per part del PP, entrava a l’Ajuntament el regidor Joan Martí.
Que va passar després?
Per la mort de José Luís Ruiz Casado, el Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional va incoar el Sumari n° 21 /00. El 13 de juliol de 2001 es va processar a José Ignacio Krutxaga Elezkano i a Lierni Armendáriz González de Langarika, per delictes terroristes d’assassinat, robatori de vehicle de motor, danys i falsedat en document oficial. El 4 de febrer de 2002 es va processar per els mateixos delictes a Fernando García Jodrá. El sumari va acabar el 26 de juny de 2002.José Ignacio Krutxaga Elezkano, Lierni Armendáriz González de Langarika i Fernando García Jodrá van ser condemnats a 34 anys i mig de presó.
