Registrat al Diari de Badalona

Varies Europes...moltes Espanyes

Dijous, Juliol 12, 2012

La viabilitat econòmica del segon grup de països i el manteniment del benestar es troba a la corda fluixa i per això tots ens hi juguem molt en aquesta partida... d’escacs. O potser es de pòker? Si finalment creiem que la partida es de pòker necessitem un bon jugador que tingui la sang freda: és a dir, que tingui els nassos de anar de “farol” i endur-se la partida.
I posats a parlar de “farolades” em pregunto si no ens aniria millor el plantejar-nos la creació d’una nova Unió Europea, amb estructura federal, entre els països mediterranis i amb algun altre que s’hi vulgui afegir, deixant fora a Alemanya i els seus aliats naturals. L’euro-marc ja els hi regalem als alemanys. La resta d’europeus podem fer una altra moneda, amb unes institucions monetàries, política fiscal, financera i econòmica comuna per tots els països federats. A França, Itàlia i Espanya podríem fer el que no ens deixen fer els alemanys, una nova política econòmica amb una aposta per l’estímul del creixement, en lloc de retallades i més retallades que no porten enlloc. En tot cas caldria definir el paper de Catalunya en una nova Europa.
En clau catalana, el plantejament d’un pacte fiscal similar al concert del País Basc i Navarra és un bon començament. La segura negativa dels partits estatals, PP i PSOE, obrirà la porta a fer un referèndum. Si el resultat és a favor del pacte fiscal, ja podem intuir quina serà la sentencia del Tribunal Constitucional. Passarà el de sempre... el TC està per sobre de la voluntat democràtica dels catalans. La clau interna es troba en l’entesa dels partits catalans, en CIU i molt especialment en el PSC. Només amb la suma del PSC i CIU es pot tirar endavant un pacte fiscal i un referèndum. En cas contrari ja podem dir adéu i resar a la Verge per que amb les retallades que tenim a sobre i les que ens vindran una darrere l’altra, no ens acabin d’enfonsar en un agonia eterna, en un infern de crisi perpètua i de malviure.
Nomé cal demanar una cosa.... que no ens enganyin més! Prou de mentides! Demanem polítics honestos que no menteixin i que ens diguin la veritat. Si no poden fer el que van prometre i han de fer el contrari ... que mantinguin com a mínim una mica d’honestedat moral i que dimiteixin! Que es tornin a presentar amb noves propostes i per sobre de tot que no ens enganyin. Si ells saben que no podran manar i que els que manen són els mercats, les agències de qualificació o la Merkel que ho diguin en els seus programes electorals...però sobre tot.. que no ens enganyin més... Ja ni ha prou de mentiders!
Salva Aragall
 

Afegeix el teu comentari